LA CERVESA



Fotografia original de © BeCeEne

Les diferents fonts d'informació difereixen en quin ha estat el vertader origen de la cervesa, una de les begudes més universals que existeixen. Els arqueòlegs han determinat que el seu origen data de 6.000 anys d'antiguitat i que, com en la majoria de descobriments, la primera cervesa va ser fabricada de manera accidental i casual de mà del poble sumeri, quan intentaven fabricar pa. Els grans de blat van germinar, com a conseqüència de l'oblit, i el resultat va ser que el que en teoria havia de ser pa s'havia dividit en una mescla heterogènia: d'una banda la matèria sòlida i per l'altra la líquida. A partir d'aquí es va començar a fabricar la cervesa, ja que la part líquida de la mescla tenia un sabor agradable.

Altres veus indiquen que la cervesa és fruit de la necessitat dels primers agricultors a guardar el gra, i que aquests van ser els que es van adonar que la combinació de diferents tipus de gra mòlts, posats en algun recipient i exposats a un temperatura ambient, fermentaven.

Els egipcis van arribar a considerar-la com a pròpia de tal manera que, juntament amb el pa, aquests dos aliments eren anomenats "Els dos nous ulls". El que si s’ha d’agrair als egipcis és que, gràcies al desig d’experimentar sobre la beguda van introduir nous ingredients a la cervesa per tal de millorar-ne el color i l'aroma, primer amb l’aplicació del maltatge (procés d’assecatge ràpid que es dóna als cereals germinats) i més tard a l’afegitó de safrà, mel, gingebre i comí.

Els pobles romà i grec no tenien gaire bona consideració per la gent que bevia cervesa, donat que aquesta beguda la prenia la gent més humil, una aversió que seguí a la península Ibèrica fins ben entrat el Siglo de Oro, més tard que a la resta del continent. Al contrari, la consideració que se li tenia als pobles del nord d'Europa era absoluta; allí, beure cervesa era signe de celebració, fos a nivell familiar, religiós i social, sobretot quan es volia demostrar alegria per haver vençut a l’enemic.

No és fins el segle XV que a Europa la fabricació de la cervesa aposta per un gran canvi. A Alemanya s’obren les primeres grans factories cerveseres, entre les quals destaquen la d'Hamburg i Zirtau, i al ducat de Baviera, a finals del segle, es decreta la primera llei de puresa de la cervesa mitjançant la qual s’assegurava la qualitat de l'ordi, l'aigua, el llúpol i el llevat emprats en la seva fabricació.

Establertes les bases de la cervesa moderna, no és fins l’any  1806 que la cervesa apareix a Catalunya. L'any 1856 s’instal·la la primera companyia cervesera industrial d'Espanya, la barcelonina Moritz fundada per Louis Moritz, que produïa cervesa a diversos locals, fins que vuit anys després va construir una gran fàbrica al carrer Casanova, cantonada amb la ronda de Sant Antoni. Fou una de les primeres construccions de l'Eixample fora de la muralla i en l’actualitat (2011) és l’única marca cervesera que etiqueta el producte en català.

Una altra empresa catalana és Damm, que el 1876 va obrir una fàbrica de producció cervesera al número 27 del carrer Viladomat. L'any 1905 Damm inaugura la fàbrica de cerveses La Bohemia al carrer Rosselló de Barcelona, al barri de l'Eixample, que passà a ser la factoria principal el 1910 en constituir-se jurídicament la S.A. Damm.

Més tard, ja a finals de segle XIX, neixen les grans companyies cerveseres espanyoles: Mahou el 1890, Aguila el 1900 i Cruzcampo el 1904.

La cervesa és considerada beguda nacional a molts indrets tenint el ranking de litres de cervesa/any per càpita, en quantitats que van dels 155 als 90 litres, els següents 10 països: República Txeca, Irlanda, Alemanya, Austràlia, Àustria, Regne Unit, Eslovàquia, Bèlgica, Dinamarca i Finlàndia. Espanya, encara que no estigui a la llista, li falta poc per entrar-hi, considerant que ens bevem uns 83,8 litres/any (les dades són de 2009).

La cervesa és el resultat de la fermentació de cereals com l’ordi, el blat, la civada i el mill que són, en definitiva, els qui condicionen el líquid resultat. Conté de 4 a 6 graus i té menys calories que el vi o un suc de fruita. A més de pel tipus de gra amb que estan elaborades, les cerveses es poden classificar segons el tipus de fermentació, el color, la densitat i la transparència.

Igualment, la cervesa és la base d’una atrevida cuina elaborada amb pollastre, salsitxes, porc, vedella i plats especials de peixos blancs. Barrejada amb farines serveix també per fer arrebossats i pastissos més realçats i és la base d’altres begudes i còctels. Si voleu presumir de cabells sedosos proveu d’esbandir-los amb cervesa al darrer aclarit: no hi ha res que la iguali, si exceptuem el vinagre.

Deixeu-nos els vostres comentaris, si us plau: ens ajudarà a millorar més i més cada dia.

QUÈ HI PODEU CONSULTAR EN AQUEST BLOC?

QUÈ HI PODEU CONSULTAR EN AQUEST BLOC?
Estic segura que quan hi doneu una passejada ja no el deixareu de visitar mai més. Espero que us agradi.

LES BEGUDES

Gust per la cuina
BOTELLES DE VINS BLANCS I NEGRES (Foto BeCeeNe)

Begudes no alcohòliques:
Les aigües que bevem. Les begudes comercialitzades. Les begudes vegetals. Les llets vegetals. Propietats de les llets vegetals. La xocolata. El cafè. Maneres de preparar un bon cafè. Saber triar i tractar el cafè. Preparats de cafè. Altres preparats de cafè amb begudes alcohòliques. Les herbes aromàtiques. Les herbes una a una. El te. Mètodes per a preparar un bon te.

Begudes alcohòliques:

La cervesa. El vi. Classificació dels vins: pel seu procés d'elaboració i els seus controls; per la seva tècnica de producció; pel seu envelliment i característiques. Defectes que pot presentar un bon vi.
El cava, una beguda particular. La història del cava a Catalunya. Verema i procés d’elaboració. Les anyades del segle. El cava a la gastronomia.
Els licors i els aiguardents. Tipus de licors. Combinats i còctels. Mètodes de preparació dels còctels. El material necessari.

Abans de les receptes:
Posem nom als preparats. Materials indispensables, categories i mètodes de preparació. Equivalències

RECEPTES de begudes no alcohòliques. Sucs, batuts i còctels de fruita i/o verdura. Sorbets i granissats. Preparats amb xocolata. Preparats amb herbes. Preparats amb te. Preparats amb cafè. RECEPTES de begudes alcohòliques. Combinats, barreges i còctels. Aiguardents i licors casolans.

ELS CONDIMENTS

Gust per la cuina
EL RACÓ DE LES ESPÈCIES (foto BeCeeNe)

Els condiments. Una història entre picant i aromàtica. Les espècies. Les herbes i plantes aromàtiques. Condiments compostos preparats. Productes manipuladors del gust. Productes naturals obtinguts mitjançant processaments.

LES MASSES PER A CUINAR

Gust per la cuina PASTÍS D'ESPINACS GRATINAT AL FORN (Foto: BeCeeNe)

Regles essencials i recomanacions pràctiques. La cocció al forn. Presentació de les RECEPTES de massa. Les RECEPTES bàsiques. Especialitats de rebosteria (RECEPTES de masses dolces): pastissos, creps, bunyols, etc. Especialitats cuinades (RECEPTES de masses salades amb els corresponents farcits): panades, pizzes, cassoletes, crestes, etc.

LES POSTRES

Gust per la cuina
GELAT AMB XOCOLATA I SUC DE GROSELLA (Foto: BeCeeNe)

El llarg (i dolç) camí de les postres. Tipus de postres. Les postres actuals. Rebosteria tradicional.


Presentació de les receptes. POSTRES amb làctics: cremes, natilles, flams, etc. POSTRES amb xocolata: pastissos, trufats, desfets, etc. POSTRES de massa: coques, pastissos, tortells, etc. POSTRES tradicionals: panellets, torrons, massapà, ametllats, gelats, etc. PROPIS d'esmorzar i berenar: galetes, magdelenes, xurros, bunyols, etc. GELATS.

ELS SOBRANTS I LES CONSERVES

Gust per la cuina

CONSERVA CASOLANA DE TOMÀQUET (Foto: BeCeeNe)

La cultura dels excedents. Normes de manipulació dels aliments sobrants. Què vol dir conservar? Des de quan ho fem? Els microorganismes, són tots dolents? Els patògens del fred. La conservació casolana dels aliments. Els additius. Les conserves per esterilització. Les conserves al natural. Temps d'esterilització per a fruites i verdures al natural. Com saber si l'esterilització ha estat correcte? Les conserves basades en el sucre. Normes generals per a confitures i melmelades. Les conserves basades en la sal. Les coserves basades en l'oli. Les conserves basades en el vinagre i l'aiguardent. Les semiconserves.

Presentació de les RECEPTES. RECEPTES de conserves al natural. RECEPTES de conserves en almívar. RECEPTES de confitures i melmelades. RECEPTES de conserves en sal. RECEPTES de conserves en oli. RECEPTES de conserves en vinagre i aiguardent. RECEPTES de semiconserves.