MÉS SOBRE FORMATGES

COMPRA I CONSERVACIÓ DEL FORMATGE

En primer lloc hem de buscar un establiment expenedor de formatges que estigui ben assortit i presenti les condicions sanitàries i d’higiene establertes per la llei. No hem d’oblidar que consumir formatge en mal estat o manipulat incorrectament (amb les mans brutes per part del venedor, per exemple), por alterar l’estat de salut de forma greu.

El formatge, en tractar-se d’un producte làctic, ha d’estar protegit dins de vitrines o càmeres frigorífiques de manera que el públic no hi tingui accés directe, a menys que el producte estigui envasat.

Els formatges envasats, inclosos els denominats artesans o típics, han d’anar etiquetats amb les següents dades: nom i naturalesa del producte, nom del fabricant i país de procedència, llistat d’ingredients, volum i pes, dies de durada màxima amb la data de caducitat inclosa, ben visible, la forma de conservació, i el número del registre sanitari.

   

Comprarem formatge en petites quantitats, però amb freqüència, vigilant sempre la data de caducitat. D'aquesta manera estarem segurs que està en perfectes condicions. Un cop a casa, embolicarem cada especialitat de formatge en paper d'alumini per evitar que s'assequi i no s'impregni de les olors d'altres aliments.

No és recomanable congelar el formatge perquè el fred n’elimina els elements que causen la seva maduració. Aquesta acció només resulta possible amb els formatges ratllats perquè, en aquest cas, no es nota tant la pèrdua de propietats.

SERVIT I TAST DEL FORMATGE

Per tal de gaudir l’olor, el gust i la textura, els formatges de tall i els secs els traurem de la nevera ½ hora abans de servir-los, però no els tallarem fins al darrer moment. Els mantindrem tapats en el seu embolcall per evitar que s'assequin.

Tot i que si sobra formatge el podem tornar a posar a la nevera, es recomana no repetir l’acció repetidament, ja que els freqüents canvis de temperatura poden arribar a malmetre la seva qualitat.

Sempre servirem el formatge amb un bon pa, un vi adequat i alguna que altra fruita fresca que harmonitzi els gustos, raïm sobretot.

A la recepta à[Taula de formatges] hi detallem uns quants punts més que recomanem que llegiu.

COM ES TALLA EL FORMATGE

Els formatges no els podem tallar de qualsevol manera perquè tothom ha de poder provar les parts que van des la pell al cor per igual. La manera de dividir-los en parts regulars depèn de la textura, forma i mida que presenten i per a cadascun d’ells existeixen eines i ganivets concrets que asseguren el tall correcte. A la il·lustració següent veiem el tall d’algunes especialitats, aplicable a la resta de formatges coincidents en les especificitats descrites.

Imatge trobada a diverses pàgines d'Internet, amb impossibilitat d'identificar-ne l'autoria. És © del seu autor/ra

EL FORMATGE A LA CUINA

No a tots els països es consumeix el formatge de la mateixa manera. Aquí acostumem a menjar-lo com a tapa o bé com a postra, tot i que es consumeix –caldria fomentar aquest costum– en entrepà, per esmorzar o berenar. A França, en canvi, prenen formatgets força curats després dels entrants per tal d’assaborir-ne tot el gust, o el reserven per al final de l’àpat, acompanyat del vi que millor li escaigui. A Grècia el consumeixen, sobretot, en amanides i a Itàlia no tenen plat que no hi figuri: pastes, sopes, pizzes, salses, postres, etc.

A més de menjar-lo sol, amb pa, o posar-los a les amanides, a la nostra cuina fem servir el formatge per fondre –salses i gratinats–, per ratllar –pastes i sopes–, per fer a la planxa –sobretot el de cabra–, per omplir pastes o aus –raviolis i similars, pollastre–, barrejats a vegades amb verdures fresques, així com per a fregir –arrebossat de carns a la milanesa–, etc.

En les receptes que presentem indiquem formatges que no sempre estan al nostre abast. Si us remeteu a la part teòrica veureu per quins altres de similars els podeu substituir.

Deixeu-nos els vostres comentaris per favor, ens ajudaran a millorar més i més cada dia.