MÉS SOBRE FORMATGES


COMPRA I CONSERVACIÓ DEL FORMATGE

En primer lloc hem de buscar un establiment expenedor de formatges que estigui ben assortit i presenti les condicions sanitàries i d’higiene establertes per la llei. No hem d’oblidar que consumir formatge en mal estat o manipulat incorrectament (amb les mans brutes per part del venedor, per exemple), por alterar l’estat de salut de forma greu.

El formatge, en tractar-se d’un producte làctic, ha d’estar protegit dins de vitrines o càmeres frigorífiques de manera que el públic no hi tingui accés directe, a menys que el producte estigui envasat.

Els formatges envasats, inclosos els denominats artesans o típics, han d’anar etiquetats amb les següents dades: nom i naturalesa del producte, nom del fabricant i país de procedència, llistat d’ingredients, volum i pes, dies de durada màxima amb la data de caducitat inclosa, ben visible, la forma de conservació, i el número del registre sanitari.
   
Comprarem formatge en petites quantitats, però amb freqüència, vigilant sempre la data de caducitat. D'aquesta manera estarem segurs que està en perfectes condicions. Un cop a casa, embolicarem cada especialitat de formatge en paper d'alumini per evitar que s'assequi i no s'impregni de les olors d'altres aliments.

No és recomanable congelar el formatge perquè el fred n’elimina els elements que causen la seva maduració. Aquesta acció només resulta possible amb els formatges ratllats perquè, en aquest cas, no es nota tant la pèrdua de propietats.

SERVIT I TAST DEL FORMATGE

Per tal de gaudir l’olor, el gust i la textura, els formatges de tall i els secs els traurem de la nevera ½ hora abans de servir-los, però no els tallarem fins al darrer moment. Els mantindrem tapats en el seu embolcall per evitar que s'assequin.

Tot i que si sobra formatge el podem tornar a posar a la nevera, es recomana no repetir l’acció repetidament, ja que els freqüents canvis de temperatura poden arribar a malmetre la seva qualitat.

Sempre servirem el formatge amb un bon pa, un vi adequat i alguna que altra fruita fresca que harmonitzi els gustos, raïm sobretot.

A la recepta à[Taula de formatges] hi detallem uns quants punts més que recomanem que llegiu.

COM ES TALLA EL FORMATGE

Els formatges no els podem tallar de qualsevol manera perquè tothom ha de poder provar les parts que van des la pell al cor per igual. La manera de dividir-los en parts regulars depèn de la textura, forma i mida que presenten i per a cadascun d’ells existeixen eines i ganivets concrets que asseguren el tall correcte. A la il·lustració següent veiem el tall d’algunes especialitats, aplicable a la resta de formatges coincidents en les especificitats descrites.

Imatge trobada a diverses pàgines d'Internet, amb impossibilitat d'identificar-ne l'autoria. És © del seu autor/ra

EL FORMATGE A LA CUINA

No a tots els països es consumeix el formatge de la mateixa manera. Aquí acostumem a menjar-lo com a tapa o bé com a postra, tot i que es consumeix –caldria fomentar aquest costum– en entrepà, per esmorzar o berenar. A França, en canvi, prenen formatgets força curats després dels entrants per tal d’assaborir-ne tot el gust, o el reserven per al final de l’àpat, acompanyat del vi que millor li escaigui. A Grècia el consumeixen, sobretot, en amanides i a Itàlia no tenen plat que no hi figuri: pastes, sopes, pizzes, salses, postres, etc.

A més de menjar-lo sol, amb pa, o posar-los a les amanides, a la nostra cuina fem servir el formatge per fondre –salses i gratinats–, per ratllar –pastes i sopes–, per fer a la planxa –sobretot el de cabra–, per omplir pastes o aus –raviolis i similars, pollastre–, barrejats a vegades amb verdures fresques, així com per a fregir –arrebossat de carns a la milanesa–, etc.

En les receptes que presentem indiquem formatges que no sempre estan al nostre abast. Si us remeteu a la part teòrica veureu per quins altres de similars els podeu substituir.

Deixeu-nos els vostres comentaris per favor, ens ajudaran a millorar més i més cada dia.

QUÈ HI PODEU CONSULTAR EN AQUEST BLOC?

QUÈ HI PODEU CONSULTAR EN AQUEST BLOC?
Estic segura que quan hi doneu una passejada ja no el deixareu de visitar mai més. Espero que us agradi.

LES BEGUDES

Gust per la cuina
BOTELLES DE VINS BLANCS I NEGRES (Foto BeCeeNe)

Begudes no alcohòliques:
Les aigües que bevem. Les begudes comercialitzades. Les begudes vegetals. Les llets vegetals. Propietats de les llets vegetals. La xocolata. El cafè. Maneres de preparar un bon cafè. Saber triar i tractar el cafè. Preparats de cafè. Altres preparats de cafè amb begudes alcohòliques. Les herbes aromàtiques. Les herbes una a una. El te. Mètodes per a preparar un bon te.

Begudes alcohòliques:

La cervesa. El vi. Classificació dels vins: pel seu procés d'elaboració i els seus controls; per la seva tècnica de producció; pel seu envelliment i característiques. Defectes que pot presentar un bon vi.
El cava, una beguda particular. La història del cava a Catalunya. Verema i procés d’elaboració. Les anyades del segle. El cava a la gastronomia.
Els licors i els aiguardents. Tipus de licors. Combinats i còctels. Mètodes de preparació dels còctels. El material necessari.

Abans de les receptes:
Posem nom als preparats. Materials indispensables, categories i mètodes de preparació. Equivalències

RECEPTES de begudes no alcohòliques. Sucs, batuts i còctels de fruita i/o verdura. Sorbets i granissats. Preparats amb xocolata. Preparats amb herbes. Preparats amb te. Preparats amb cafè. RECEPTES de begudes alcohòliques. Combinats, barreges i còctels. Aiguardents i licors casolans.

ELS CONDIMENTS

Gust per la cuina
EL RACÓ DE LES ESPÈCIES (foto BeCeeNe)

Els condiments. Una història entre picant i aromàtica. Les espècies. Les herbes i plantes aromàtiques. Condiments compostos preparats. Productes manipuladors del gust. Productes naturals obtinguts mitjançant processaments.

LES MASSES PER A CUINAR

Gust per la cuina PASTÍS D'ESPINACS GRATINAT AL FORN (Foto: BeCeeNe)

Regles essencials i recomanacions pràctiques. La cocció al forn. Presentació de les RECEPTES de massa. Les RECEPTES bàsiques. Especialitats de rebosteria (RECEPTES de masses dolces): pastissos, creps, bunyols, etc. Especialitats cuinades (RECEPTES de masses salades amb els corresponents farcits): panades, pizzes, cassoletes, crestes, etc.

LES POSTRES

Gust per la cuina
GELAT AMB XOCOLATA I SUC DE GROSELLA (Foto: BeCeeNe)

El llarg (i dolç) camí de les postres. Tipus de postres. Les postres actuals. Rebosteria tradicional.


Presentació de les receptes. POSTRES amb làctics: cremes, natilles, flams, etc. POSTRES amb xocolata: pastissos, trufats, desfets, etc. POSTRES de massa: coques, pastissos, tortells, etc. POSTRES tradicionals: panellets, torrons, massapà, ametllats, gelats, etc. PROPIS d'esmorzar i berenar: galetes, magdelenes, xurros, bunyols, etc. GELATS.

ELS SOBRANTS I LES CONSERVES

Gust per la cuina

CONSERVA CASOLANA DE TOMÀQUET (Foto: BeCeeNe)

La cultura dels excedents. Normes de manipulació dels aliments sobrants. Què vol dir conservar? Des de quan ho fem? Els microorganismes, són tots dolents? Els patògens del fred. La conservació casolana dels aliments. Els additius. Les conserves per esterilització. Les conserves al natural. Temps d'esterilització per a fruites i verdures al natural. Com saber si l'esterilització ha estat correcte? Les conserves basades en el sucre. Normes generals per a confitures i melmelades. Les conserves basades en la sal. Les coserves basades en l'oli. Les conserves basades en el vinagre i l'aiguardent. Les semiconserves.

Presentació de les RECEPTES. RECEPTES de conserves al natural. RECEPTES de conserves en almívar. RECEPTES de confitures i melmelades. RECEPTES de conserves en sal. RECEPTES de conserves en oli. RECEPTES de conserves en vinagre i aiguardent. RECEPTES de semiconserves.