LES LLETS VEGETALS

Begudes vegetals és el nom genèric que defineix una gran varietat de llets o batuts elaborats amb aliments vegetals, uns productes que als darrers anys inunden, sobretot, les prestatgeries de les tendes de dietètica.

Nascudes com una alternativa a la llet de vaca (de fet només la procedent d’animals es pot anomenar llet), resulten molt indicades per a qui, després de molts anys de prendre aquesta beguda ha desenvolupat rebuig a la lactosa o ha desplegat al·lèrgies a alguns dels seus components.

Les més comunes d’aquestes llets són les de cereals, com la civada i l'arròs; la de soja, com a exemple de llegums, i les de fruits secs, com les ametlles i les avellanes. Són aliments que, una vegada elaborats, hereten la composició nutritiva dels productes dels quals procedeixen i és per això que ens obsequien amb una gran varietat de nutrients com proteïnes, greixos insaturats, hidrats de carboni, certs minerals i vitamines.


Envasos de llet de vaca i civada comercialitzades.
Foto original de BeCeeNe

Malgrat ser molt interessants per al manteniment de la salut humana, presenten també alguns petits inconvenients. El principal és que tot i que contenen calci en abundància, aquest no és tant ric com el que porta la llet de vaca, una raó que ens obliga a haver de compensar aquesta deficiència a través del calci procedent dels aliments que inclou una persona adulta en la seva dieta diària.

A la pràctica alimentària, aquests tipus de llets les podem prendre per esmorzar o berenar barrejades amb flocs de civada, blat o qualsevol altre cereal, o simplement beure-les a qualsevol hora del dia com una beguda reconstituent, soles i també amb una mica de cafè o cacau, igual que faríem amb la llet de vaca. A la cuina ens ofereixen avantatges ja que poden substituir la crema de llet en la composició de salsa, purés o postres sense l’afegitó de grasses.

Però en hi ha moltes més begudes vegetals que podem nombrar aquí, com són les derivades de l’escaiola de consum humà, la quinoa, el sèsam, el coco, l’espelta, les castanyes, les llavors de carbassa, la xufla, etc., algunes d’elles apropiades per a còctels. Per a poder escollir la més adequada entre totes elles és fonamental que revisem l’etiquetatge de la seva composició nutritiva, procedència i forma de cultiu del producte bàsic.

Qualsevol tipus de beguda vegetal, un cop obert l'envàs que les conté, necessiten refrigeració i s'han de consumir en un termini de tres a quatre dies, com a màxim, perquè no s'alterin el gust i cap de les seves propietats.

Encara que aquí només parlem de begudes d’un sol producte molts d’aquests preparats es presen-ten amb altres ingredients, com per exemple la xocolata, o bé combinades entre elles. La majoria les podem elaborar a casa però una certa complexitat en el procés i el temps de repòs que els cal perquè arribin a ser aptes per beure recomanen comprar-les ja preparades.

PROPIETATS DE LES LLETS VEGETALS

Beguda de soja

La soja és un llegum especialment ric en proteïnes, per ser més exactes podem dir que conté el perfil complet dels vuit aminoàcids essencials. Malgrat ser quelcom insípida de gust, és la capdavantera d’aquest tipus de begudes –atenció perquè pot ser de soja transgènica– atès que conté un gran contingut de proteïnes, poc greix i per tant resulta baixa en calories. És, igualment, rica en lecitina, una substància que nodreix els nervis i ajuda a disminuir el colesterol de la sang, però com que aporta poc calci resulta aconsellable el consum de sèsam, vegetals de fulla verda i lactis fermentats, com el iogurt o el quefir, per tal de compensar aquesta mancança.


Beguda d’arròs

És una beguda molt adequada per a les persones de digestions lentes o d’estómac delicat. Aporta magnesi i àcids grassos poliinsaturats que mantenen neta la circulació sanguínia de dipòsits grassos, és hipotensora, antidiarreica –compte, doncs, els qui patiu restrenyiment– i és de gran ajuda per als afectats amb un alt nivell d'àcid úric o que pateixen trastorns com gastritis, hèrnia de hiatus, úlcera gàstrica, dispèpsia o digestions lentes i pesades.

En la seva elaboració només s'utilitza oli de càrtam per tal de donar-li un sabor semblant a la llet de vaca; així mateix se li afegeix una mica de sal marina com a conservant natural. És una de les begudes vegetals més recomanable de beure durant els mesos d'estiu.

Consulteu les propietats de l'arròs i els seus components a [L’ARRÒS I ALTRES CEREALS]

Beguda de civada

Te molta acceptació al mercat gràcies al seu gust delicat, lleugerament torrat, d’igual forma que per la seva textura cremosa que la fa una perfecta substituta de la llet de vaca.

Gràcies a les seves propietats nutritives, entre les quals destaquen els seus àcids grassos essencials i el seu alt contingut en B1 (tiamina), ferro, manganès i oligoelements, resulta indicada per a persones estressades i les que pateixin d'insomni i alteracions digestives d'origen nerviós o bé retenció de líquids.

Quan s'utilitza com llet cal agitar bé el cartró i a vegades diluir-la amb una mica d'aigua per fer-la més líquida.

Consulteu informació sobre la civada a [Els altres cereals]

Begudes d’ametlles i avellanes

Les poden trobar tant en pasta (caldrà diluir-la en aigua calenta d’acord amb la quantitat que assenyali el fabricant), com en tetrabric, preparades pel al consum directe. Aquestes dues begudes vegetals, en procedir de fruits oleagi-nosos són molt més energètiques que les anteriors i aportant més calories i sucres de ràpida absorció. D'altra banda són excel·lents fonts de minerals com el calci, el fòsfor i el potassi, així com de vitamina A i àcid pantotènic (vitamina B5).

És important evitar consumir les que estan ensucrades o les que porten edulcorants. Naturals, resulten begudes vegetals especialment indicades per a nens, adolescents, convalescents i mares lactants.

Consulteu informació sobre els fruits secs a [Les fruites una a una]

Beguda de xufla

Amb les xufles s'elabora l'orxata de xufla, una beguda refrescant i nutritiva que en els darrers anys ha aconseguit una gran popularitat, tant en l'àmbit nacional com internacional. El nutrient més abundant en la composició d'aquesta beguda són els hidrats de carboni. També es troben greixos en petites quantitats (principalment insaturats), proteïnes vegetals i minerals com el magnesi, el fòsfor, el calci i el ferro. Encara que el seu aspecte pot recordar al de la llet de vaca, el seu valor nutritiu és molt diferent. En comparació amb la llet, la orxata no conté lactosa, caseïna, vitamina B12, com tampoc colesterol. Així mateix, l'orxata té enzims, substàncies que faciliten la digestió.

Atesa la seva composició nutritiva, el consum d'orxata està recomanat sobretot per als qui tenen l'estómac delicat, digestions pesades i en cas de meteorisme (combat les fermentacions intestinals) i de diarrea. Si porta sucre afegit, no es recomana prendre-la els qui pateixen de diabetis o de qualsevol altra malaltia en la que s'hagi de controlar el consum de sucres senzills.

Consulteu informació sobre la xufa a [Les fruites una a una]

Deixeu-nos els vostres comentaris, si us plau: ens ajudarà a millorar més i més cada dia.

QUÈ HI PODEU CONSULTAR EN AQUEST BLOC?

QUÈ HI PODEU CONSULTAR EN AQUEST BLOC?
Estic segura que quan hi doneu una passejada ja no el deixareu de visitar mai més. Espero que us agradi.

LES BEGUDES

Gust per la cuina
BOTELLES DE VINS BLANCS I NEGRES (Foto BeCeeNe)

Begudes no alcohòliques:
Les aigües que bevem. Les begudes comercialitzades. Les begudes vegetals. Les llets vegetals. Propietats de les llets vegetals. La xocolata. El cafè. Maneres de preparar un bon cafè. Saber triar i tractar el cafè. Preparats de cafè. Altres preparats de cafè amb begudes alcohòliques. Les herbes aromàtiques. Les herbes una a una. El te. Mètodes per a preparar un bon te.

Begudes alcohòliques:

La cervesa. El vi. Classificació dels vins: pel seu procés d'elaboració i els seus controls; per la seva tècnica de producció; pel seu envelliment i característiques. Defectes que pot presentar un bon vi.
El cava, una beguda particular. La història del cava a Catalunya. Verema i procés d’elaboració. Les anyades del segle. El cava a la gastronomia.
Els licors i els aiguardents. Tipus de licors. Combinats i còctels. Mètodes de preparació dels còctels. El material necessari.

Abans de les receptes:
Posem nom als preparats. Materials indispensables, categories i mètodes de preparació. Equivalències

RECEPTES de begudes no alcohòliques. Sucs, batuts i còctels de fruita i/o verdura. Sorbets i granissats. Preparats amb xocolata. Preparats amb herbes. Preparats amb te. Preparats amb cafè. RECEPTES de begudes alcohòliques. Combinats, barreges i còctels. Aiguardents i licors casolans.

ELS CONDIMENTS

Gust per la cuina
EL RACÓ DE LES ESPÈCIES (foto BeCeeNe)

Els condiments. Una història entre picant i aromàtica. Les espècies. Les herbes i plantes aromàtiques. Condiments compostos preparats. Productes manipuladors del gust. Productes naturals obtinguts mitjançant processaments.

LES MASSES PER A CUINAR

Gust per la cuina PASTÍS D'ESPINACS GRATINAT AL FORN (Foto: BeCeeNe)

Regles essencials i recomanacions pràctiques. La cocció al forn. Presentació de les RECEPTES de massa. Les RECEPTES bàsiques. Especialitats de rebosteria (RECEPTES de masses dolces): pastissos, creps, bunyols, etc. Especialitats cuinades (RECEPTES de masses salades amb els corresponents farcits): panades, pizzes, cassoletes, crestes, etc.

LES POSTRES

Gust per la cuina
GELAT AMB XOCOLATA I SUC DE GROSELLA (Foto: BeCeeNe)

El llarg (i dolç) camí de les postres. Tipus de postres. Les postres actuals. Rebosteria tradicional.


Presentació de les receptes. POSTRES amb làctics: cremes, natilles, flams, etc. POSTRES amb xocolata: pastissos, trufats, desfets, etc. POSTRES de massa: coques, pastissos, tortells, etc. POSTRES tradicionals: panellets, torrons, massapà, ametllats, gelats, etc. PROPIS d'esmorzar i berenar: galetes, magdelenes, xurros, bunyols, etc. GELATS.

ELS SOBRANTS I LES CONSERVES

Gust per la cuina

CONSERVA CASOLANA DE TOMÀQUET (Foto: BeCeeNe)

La cultura dels excedents. Normes de manipulació dels aliments sobrants. Què vol dir conservar? Des de quan ho fem? Els microorganismes, són tots dolents? Els patògens del fred. La conservació casolana dels aliments. Els additius. Les conserves per esterilització. Les conserves al natural. Temps d'esterilització per a fruites i verdures al natural. Com saber si l'esterilització ha estat correcte? Les conserves basades en el sucre. Normes generals per a confitures i melmelades. Les conserves basades en la sal. Les coserves basades en l'oli. Les conserves basades en el vinagre i l'aiguardent. Les semiconserves.

Presentació de les RECEPTES. RECEPTES de conserves al natural. RECEPTES de conserves en almívar. RECEPTES de confitures i melmelades. RECEPTES de conserves en sal. RECEPTES de conserves en oli. RECEPTES de conserves en vinagre i aiguardent. RECEPTES de semiconserves.