Us presentem aquí un breu apartat de patés i de com fer-los a casa. A més, us mostrem algunes presentacions en les quals l'embotit és l'ingredient principal. Espero que us agradin.
ELS PATÉS: COM PREPARAR-LOS
El paté no deixa de ser un embotit que nosaltres podem elaborar sense por a casa. Plat fred compost de carn d'au, d’animal de caça, de porc, etc., són laboriosos de fer però no difícils i sempre triomfen pel seu aroma i sabor. En general, haurem de preparar la massa de la següent manera:
–Macerarem les carns al menys 24 hores a la nevera en una preparació d'espècies i vi.
–Els ingredients els picarem finament o tosca, segons el grau de textura que vulguem aconseguir. En qualsevol circumstància el replet ha de presentar-se ferm, ja que si es tou guarda la humitat i no es cou bé.
–Es recomana l'afegitó de quelcom de grassa si volem aconseguir un paté fi i gustós.
–Abans de posar-lo a coure, el preparat ha de reposar cobert, al menys, 2 hores a la nevera: aquest petit detall evitarà que es formi una capa dura a la superfície.
–Igualment, abans de posar-lo al forn haurem de practicar un orifici a la part superior perquè durant la cocció pugui sortir-ne el vapor de la cocció; en el foradet hi posarem un tub en forma de xemeneia petita, de paper blanc de parafina, per evitar que es tapi.
–Els patés es poden coure al forn durant 1¼ h. o repartir-ho entre el bany Maria (30 minuts) i el forn (1 hora).
–El millor punt de tast arriba 2 ó 3 dies després d'elaborar-lo. Durant aquest espai de temps el guardarem a la nevera sense destapar-lo.
Patés variats. Foto d’arxiu Wikimedia Commons, de contingut lliure.
PERNIL DOLÇ
[INGREDIENTS PER A 1KG. I MIG DE PERNIL CURAT SENSE OS: ½ LITRE DE VI CLAR UNA MICA BO, UN RAMET D'HERBES SEQUES AROMÀTIQUES, 1 PASTANAGA, 1 PORRO, 1 VAS DE VI DE XERÈS, 2 CULLERADES COMPLETES DE SUCRE I AIGUA.]
TEMPS: 1H.20M. + EL TEMPS DE REMULL
Una vegada el pernil sense l'os i sense la corna el deixarem reposar, lligat, en una olla amb aigua abundant, per espai de 10 ó 12 hores; passat aquest temps el dipositarem en una olla amb aigua nova, el vi, les herbes i les verdures partides per la meitat, de manera que el líquid el cobreixi del tot.
El deixarem coure durant 1 hora, comptant des del mo-ment que comença a bullir.
El traurem del recipient deixant-lo reposar, ja deslligat, en un motllo, de manera que no tingui espai per moure's i el ruixarem pel damunt amb el xerès.
Quan quedi ben fred li rebaixarem una mica la capa de grassa superior –si és que en te massa– i el recobrirem de sucre, cremant-lo amb una pala de ferro roent destinat per aquest ús.
POLLASTRE O CONILL PLANXAT (PATÉ)
[INGREDIENTS PER A 8 Ó 10 PERSONES: 1KG. DE CARN DE POLLASTRE O CONILL JA DESOSSADA, 200 GRAMS DE PERNIL SERRÀ O SIMILAR, ¼ KG. DE CANSALADA FRESCA LLEUGERAMENT GRASSA, 200 GRAMS DE FETGE D'AU, 200 GRAMS DE CANSALADA VIADA, TALLADA MOLT FINA I SENSE CORNES, 1 VAS DE CONYAC O VI OLORÓS, 1 ALL; SAL, PEBRE, TRUFA, 2 CLAUS D’ESPÈCIE, 1 BRANCA DE FARIGOLA I LLORER.]
TEMPS: 2H. + EL TEMPS DE LA MACERACIÓ
Posarem a macerar en el conyac o el vi, durant 12 hores, la carn del pollastre o conill i la cansalada, junt amb els claus d'espècie i la branca de farigola.
En el seu moment picarem les carns junt amb els fetges, el pernil, l'all, més el conyac de la maceració –haurem retirat les herbes aromàtiques–, la sal, el pebre i la trufa tallada a trossos i amb el seu suc, procurant que la massa no quedi excessivament fina.
Folrarem la base i les parets del motllo (millor de vidre que pugui anar al forn) amb paper d'alumini de manera que en sobri el suficient per tapar, un cop ple, tota la vianda.
Mentre s'escalfa el forn situarem al fons i a les parets del motllo de manera que quedin cobertes part de les tires de cansalada, una capa de carn, una altra de cansalada, acabant amb una altra de carn i una altra de cansalada; damunt d’aquesta capa de cansalada hi posarem 3 fulles de llorer.
Ho taparem hermèticament amb el paper d'alumini (recordem de fer un orifici perquè pugui sortir-ne el vapor de la cocció) i ho farem coure al forn a temperatura mitja –a 190ºC aproximada-ment– durant 1¼ hora.
Deixarem refredar el cuinat sense destapar el contingut (és molt important no fer-ho perquè sinó perdria part de l’olor) i una vegada fred ho posarem a la nevera perquè reposi, al menys, un parell de dies.
A l'hora de servir el paté ho podem acompanyar de pa torrat i cogombres avinagrats, o a l’estil alemany, tallats a rodanxes.
PATÉ ESTIL CASOLÀ
[INGREDIENTS PER A 8 Ó 10 PERSONES: 400 GRAMS DE FETGE DE PORC, 400 GRAMS DE CANSALADA MAGRA, 400 GRAMS DE LLOM O CARN MAGRA, 1 COPETA DE XERÈS, 8 FULLES DE LLORER, 1 CEBA, 1 OU; SAL, PEBRE MÒLT I NOU MOSCADA; OLI O MANTEGA PER ENGRASSAR EL MOTLLO; PAPER D’ALUMINI.]
TEMPS: 1H.+ EL TEMPS DE REFRIGERACIÓ
Engrassarem el motllo on hem de posar la pasta i al fons hi dipositarem 4 fulles de llorer. El folrarem amb paper d’alumini amb suficient quantitat perquè pugui tapar el contingut.
Picarem finament totes les carns, a les que li afegirem la sal, el pebre, la nou moscada, el xerès i l'ou, lleugerament batut.
Dipositarem el farcit ben barrejat al motllo, cobrint la superfície amb rodanxes de ceba i 4 fulles més de llorer.
Ho posarem a coure al forn en el temps i en la forma que hem descrit a la recepta anterior.
Deixarem refredar el cuinat sense destapar el contingut (és molt important no fer-ho perquè sinó perdria part de l’olor) i una vegada fred ho posarem a la nevera perquè reposi, al menys, un parell de dies.
PA DE PERNIL (PATÉ)
[INGREDIENTS PER A 6 Ó 8 PERSONES: ½KG. DE PERNIL DE QUALITAT AMB UNA MICA DE GRASSA, ½KG. DE CARN DE PORC; 2 CEBES, 3 PASTANAGUES, 4 CLAVELLS D'OLOR, JULIVERT, 1 COPA DE VI OLORÓS –XERÈS O AMONTILLAT–, 2 TRUFES. PER COBRIR ELS INGREDIENTS: 1DL. DE CALDO DE CARN, 1 CULLERADA DE LLARD O OLI D’OLIVA, 1 OU I 250 GRAMS DE FARINA; PEBRE MÒLT.]
TEMPS: 2H.30M.
Avisem que aquest plat presenta certa dificultat en l’elaboració.
Farem bullir el pernil en una olla amb aigua junt amb les cebes, les pastanagues, el julivert i els clavells d'olor, retirant-ho del foc al cap d’1 hora i quart aproximadament.
Picarem el pernil junt amb la carn i li afegirem el pebre, el vi i les trufes a trossets.
A part prepararem la capa que ha d'embolicar la massa, de la següent manera: tirarem el llard o l’oli al caldo calent i quan s’hagi refredat li afegirem la farina, després l'ou, amassant-ho bé fins aconseguir una pasta homogènia.
Després de deixar reposar la massa durant 1 hora l'estendrem finament, de manera que cobreixi l’interior del motllo, deixant-ne certa quantitat per tapar la superfície.
Introduirem el farcit al motllo i el taparem amb la massa reservada; courem durant 1¼ hora a 180ºC i ho deixarem reposar com hem explicat en receptes anteriors.
BOTIFARRA NEGRA AMB FRUITS SECS
[INGREDIENTS PER A 4 PERSONES: 200 GRAMS DE BOTIFARRA NEGRA O 2 BOTIFARRONS; 4 PRUNES SEQUES, 1 CULLERADA DE PANSES DE CORINT, 2 ORELLANES DE PRÉSSEC, 1 POMA, GOLDEN O STARKING, SUC DE LLIMONA; MANTEGA, SAL I PEBRE.]
TEMPS: 20M.
En primer lloc posarem a remullar en aigua tèbia, per separat i durant un parell d'hores, les prunes, les panses i les orellanes.
Quan arribi el moment de preparar el plat pelarem la poma a trossos gruixudets, ruixant-los amb el suc de la llimona.
Desfarem en una cassola de porcellana part de la mantega en la que hi fregirem la poma durant uns minuts i a la que hi afegirem, una vegada escorregudes, els fruits secs. Ho salpebrarem lleugerament i ho farem coure durant uns minuts més.
Al mateix temps posarem, en un altre recipient, la resta de mantega per la que hi passarem els trossos de botifarra o els botifarrons, que haurem punxat per evitar que s'obrin, donant-los-hi la volta fins que quedin ben fregits.
Dipositarem en una plata, els botifarrons envoltats de la fruita ja cuinada i ens ho menjarem ben calent.
Atenció perquè és un plat altament calòric. Millor és servir-ho com a entrant, en poca quantitat.
ENTREMESOS VARIATS
És un dels plats més fàcils de preparar per a quan t’anuncien d’un dia per l’altre que venen convidats a casa i no tenies planejat cuinar. Precisament, perquè és una recepta recurrent caldrà que els embotits siguin de màxima qualitat i es presentin amb una mica de gust.
Encara que es pot presentar sobre una fusta i que cada comensal vagi tallant el que més li agradi –tal com fan a molts excel·lents restaurants de carretera– sempre resultarà més vistós si es preparen en plats individuals.
A menys que sigui una data assenyalada, com per exemple Nadal o Cap d’Any, dies en que es recomanen embotits una mica més especials, els més adients per a diari són els propis de la terra (llonganissa, fuet, bull blanc o negre, bisbe, xoriço, botifarra blanca i/o negre, catalana, mortadel·la, pernil dolç i curat, etc.), acompanyats d’una petita ració d’ensalada russa, amanida amb una bona maionesa. També s’hi pot adjuntar un parell de talls de formatges semi curats o algun fumat, però aleshores els embotits no excediran de sis o set varietats per a no enfarfegar massa el paladar.
CANALONS DE PERNIL DE YORK AMB XAMPINYONS
[INGREDIENTS PER A 4 PERSONES: 8 LLONZES PRIMES DE PERNIL DOLÇ; 250 GRAMS DE XAMPINYONS O DE QUALSEVOL ALTRE TIPUS DE BOLETS QUE ENS AGRADIN, 50 GRAMS DE MANTEGA, OLI, 1 VAS DE VI BLANC, 1 VAS MITJÀ DE LLET, LA POLPA DE 3 TOMÀQUETS MADURS, 1 CULLERADETA PLENA DE FARINA; FORMATGE RATLLAT I SAL.]
TEMPS: 35M.
Netejarem i tallarem els bolets molt petits i els farem coure amb l’oli i el vi, fins reduir aquest a la quarta part. Escorrerem els bolets guar-dant, però, el caldo de cocció.
Omplirem les llonzes de pernil amb els bolets i els posarem en una plata untada de mantega que pugui anar al forn.
En una mica més d’oli calent hi fregirem la polpa de tomàquet afegint-hi, al final de la cocció, el suc dels bolets, la farina, la llet i un polset de sal. Deixa-rem que espesseixi.
Abocarem la salsa pel damunt dels canalons, ho espolsarem amb el formatge ratllat i la resta de la mantega. Ho posarem a gratinar al forn fins que quedi enrossit.
Deixeu-nos el vostre comentari, si us plau, ens servirà per a millorar cada dia més.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
QUÈ HI PODEU CONSULTAR EN AQUEST BLOC?
Estic segura que quan hi doneu una passejada ja no el deixareu de visitar mai més. Espero que us agradi.
CONEIXEMENTS ÚTILS
La compra. La conservació dels aliments. Materials i aparells de cuina. Mides i equivalències de pes i temperatura. Tècniques de cocció. Vocabulari gastronòmic. Observacions, trucs i consells.
LES ALGUES
LASANYA D'ALGA KOMBU (Foto: BeCeeNe)
Què són les algues? Usos habituals no alimentaris. Propietats dietètiques. Les algues més conegudes. Principals característiques. Com preparar-les per cuinar. Les RECEPTES d'algues.
LES AMANIDES
AMANIDA D'HORTALISSES CRUES (Foto: BeCeeNe) Concepte. Què hi posem a le amanides? Els ingredients de base. Tractament i preparació dels ingredients. Algunes observacions respecte els ingredients. El contingut nutritiu. Les flors: un toc de gust i color. Flors tòxiques. Relació de flors tòxiques o potencialment problemàtiques. Flors comestibles.
Presentació de les RECEPTES d'amanides. AMANIDES d'hortalisses crues. AMANIDES mixtes. AMANIDES amb nom propi. Unes quantes AMANIDES més. AMANIDES d'arròs. AMANIDES de llegums secs. AMANIDES de pasta. AMANIDES de patata. Vinagretes i salses fredes per a AMANIDES I VERDURES.
L'ARRÒS I ELS ALTRES CEREALS
ARRÒS CALDÓS TRES COLORS (Foto:BeCeeNe)
L’arròs: un aliment preat. Tipus d’arròs. Components de l’arròs. Composició química de l’arròs. Quantitat d’arròs per persona. Normes per a una correcta cocció. Com aconseguir excel·lents plats d’arròs. Els altres cereals.
Presentació de les RECEPTES d'arròs. RECEPTES d'arròs bàsiques. RECEPTES de barrejos d'arròs. RECEPTES d'arrossos guisats (caldosos i secs). Receptes d'altres cereals.
LES BEGUDES
BOTELLES DE VINS BLANCS I NEGRES (Foto BeCeeNe)
Begudes no alcohòliques:
Les aigües que bevem. Les begudes comercialitzades. Les begudes vegetals. Les llets vegetals. Propietats de les llets vegetals. La xocolata. El cafè. Maneres de preparar un bon cafè. Saber triar i tractar el cafè. Preparats de cafè. Altres preparats de cafè amb begudes alcohòliques. Les herbes aromàtiques. Les herbes una a una. El te. Mètodes per a preparar un bon te.
Begudes alcohòliques:
La cervesa. El vi. Classificació dels vins: pel seu procés d'elaboració i els seus controls; per la seva tècnica de producció; pel seu envelliment i característiques. Defectes que pot presentar un bon vi.
El cava, una beguda particular. La història del cava a Catalunya. Verema i procés d’elaboració. Les anyades del segle. El cava a la gastronomia.
Els licors i els aiguardents. Tipus de licors. Combinats i còctels. Mètodes de preparació dels còctels. El material necessari.
Abans de les receptes:
Posem nom als preparats. Materials indispensables, categories i mètodes de preparació. Equivalències
RECEPTES de begudes no alcohòliques. Sucs, batuts i còctels de fruita i/o verdura. Sorbets i granissats. Preparats amb xocolata. Preparats amb herbes. Preparats amb te. Preparats amb cafè. RECEPTES de begudes alcohòliques. Combinats, barreges i còctels. Aiguardents i licors casolans.
ELS BOLETS
ROVELLONS A LA PLANXA (Foto BeCeeNe)
La cultura del bolet. Com aconseguir bolets. Preparació i consum. Dietètica.
Les RECEPTES de bolets.
ELS CARGOLS
El cargol, aquest simpàtic animaló. Principals espècies. On trobar cargols. Rentat i cocció dels cargols.
Les RECEPTES de cargols.
Les RECEPTES de cargols.
LES CARNS
VEDELLA A LA CAÇADORA (Foto:BeCeeNe)
Divisió de les carns. Característiques i divisió de les peces dels principals animals d'escorxador. Classificació dels principals animals de granja. La carn de caça: descripció d'algunes peces. L'elecció de les carns: criteris de qualitat. Consells per a determinar la frescor i d'edat de l'animal de caça. Preparació de les carns abans del cuinat. Càlcul de per persona. La funció del forn i el microones en el cuinat de les carns. Presentació de les RECEPTES de carn. RECEPTES de carn d'aplicació general. RECEPTES de vedella, bou i be. RECEPTES de porc. RECEPTES de pollastre, ànec i conill. RECEPTES d’animals de caça. RECEPTES elaborades amb carn picada. Els replets per a carns. RECEPTES de replets per a carns.
ELS CONDIMENTS
EL RACÓ DE LES ESPÈCIES (foto BeCeeNe)
Els condiments. Una història entre picant i aromàtica. Les espècies. Les herbes i plantes aromàtiques. Condiments compostos preparats. Productes manipuladors del gust. Productes naturals obtinguts mitjançant processaments.
EMBOTITS, PATÉS I MENUDALLES
EMBOTITS DE CATALUNYA (Foto: BeCeeNe)
Embotits i menudalles. Els embotits: casolans o industrials?. Els patés: com preparar-los. Preparació de les menudalles abans del cuinat: càlcul de pes per persona. Les RECEPTES d'embotits. Les RECEPTES de patés. Les RECEPTES de menudalles.
ESPECIALITAS, ENTRANTS I DELICADESES

ELS FORMATGES SÓN UN DELS ENTRANTS QUE MÉS VARIETATS OFEREIXEN (Foto: BeCeeNe)
Els entrants i les delicadeses. L'entrant dins de l'àpat. Parem taula. Excel·lències culinàries per a ocasions especials. Presentació de les RECEPTES.
Els canapés (la preparació, la presentació i la quantitat). Els ingredients per untar els canapès. L'elaboració dels canapés. RECEPTES de canapès.
Carpaccios i tàrtars. RECEPTES de carpaccios.
Gaspatxos i sopes fredes. RECEPTES de gaspatxos.
Les fondues (què són i com preparar-les). RECEPTES de fondues: de formatge, carn, caldo i xocolata.
Fregits i arrebossats. RECEPTES de fregits i arrebossats.
Cassoletes i platets.
Terrines i timbals. Patés. RECEPTES de terrines i timbals. RECEPTES de patés.
Formatges. Compra, conservació, servit i tast. Com es tall el formatge. El formatge a la cuina. Les famílies del formatge. Formatges frescos. Formatges cremosos i d'untar. Formatges madurats o de tall. Formatges blaus. Formatges durs o de ratllar. RECEPTES amb formatge.
LA FRUITA I ELS FRUITS SECS
UNA FONT PERMANENT DE VITAMINES (Foto: BeCeeNe)
Classes de fruita. Què és però la fruita? Calendari de recollida. Virtuts dietètiques de la fruita. Les fruites una a una. Les fruites deshidratades. Les llavors comestibles. Propietats gastronòmiques de la fruita.
Presentació de les RECEPTES de fruita i fruits secs. Entrants i amanides. Segons plats. Salses i acompanyaments. Postres. Postres freds: gelats, sorbets i granissades. Begudes.
ELS LLEGUMS
AMANIDA DE LLENTIES, UN PLAT MOLT ESTIUENC I NUTRITIU (Foto: BeCeeNe)
Varietats i categories. Dues lleguminoses especials: la soia i la garrofa. El paper dels llegums en l’alimentació humana. Contingut nutritiu i indicacions dietètiques. Compra i conservació. Preparació i cocció.
Les RECEPTES de llegums.
LES MASSES PER A CUINAR
PASTÍS D'ESPINACS GRATINAT AL FORN (Foto: BeCeeNe)
Regles essencials i recomanacions pràctiques. La cocció al forn. Presentació de les RECEPTES de massa. Les RECEPTES bàsiques. Especialitats de rebosteria (RECEPTES de masses dolces): pastissos, creps, bunyols, etc. Especialitats cuinades (RECEPTES de masses salades amb els corresponents farcits): panades, pizzes, cassoletes, crestes, etc.
ELS OUS
OU "POCHÉ" CUIT A 62º SOBRE BASE DE PATATA I BACALLÀ CONFITAT. (Foto: BeCeeNe)
Propietats de l’ou. Aplicacions culinàries. Suggeriments respecte els ous. Valor dietètic i composició de l’ou. Què fer per conèixer la qualitat d’un ou?
Presentació de les RECEPTES d'ous. Ous al plat i durs. Ous escalfats i ferrats. Ous remenats i semi durs. Ous batuts: truites. Especialitats elaborades amb ou: suflés i pastissos salats.
EL PA

TORRADETES DE SANTA TERESA (Foto: BeCeeNe)
El pa nostre de cada dia. Els components. Avantatges i inconvenients del consum de cereals. Els utensilis necessaris per fer pa. Panificadora o forn? El pa: com?, quan?, amb què?
Classificació i identificació de les farines. Quadre d'identificació de les farines de blat segons la mòlta. Productes sense gluten aptes per a fer pa. L’elaboració del pa. La massa mare i el seu procés d'elaboració. Conservació del llevat natural. Influència de la temperatura en el llevat. Altres tipus de llevat. Les varietats del pa: forma, pes i qualitat. Elaboració del pa comú amb massa mare. Elaboració del pa comú amb llevat comercialitzat. Els pans sense llevat. Algunes consideracions en l'elaboració del pa. Taula d'errors més freqüents.
Presentació de les RECEPTES. PANS VARIATS amb massa mare o llevat comercial. PANS RÀPIDS sense llevat. PANS sense gluten. DELICADESES cuinades (torrades i sanvitxs). Esmorzars i berenars: PA DE PAGÈS AMB... Els ENTREPANS, plat únic. POSTRES de pa. SOPES de pa excel·lents.
LA PASTA
RAVIOLIS AMB VERDURES I SALSA PESTO (Foto: BeCeeNe)
La farina, matèria prima de la pasta. Radiografia de la pasta. Tipus de pastes alimentàries industrials. Preparació domèstica de la pasta. Cocció correcta de la pasta. Quantitat de pasta aconsellable per persona. Condimentació i farcir de la pasta.
Presentació de les RECEPTES de pasta. Elaboració de PASTA FRESCA. FARCITS per a pasta fresca. PASTA de primer I. PASTA de primer II. PASTA gratinada. PASTA farcida i condimentada. SOPES de pasta. SALSES per a pasta.
LES PATATES
LES PATATES FIGUREN EN L'ELABORACIÓ DE MOLTS PLATS (Foto: BeCeEne)
LES PATATES. Propietats alimentàries i medicinals. Varietats i tipus de cocció. Compra i conservació. Les RECEPTES de patates.
EL PEIX I EL MARISC
SALMÓ A LA PLANXA AMB VERDURETES (Foto: BeCeeNe)
El peix. Catalogació dels peixos. Saber reconèixer el peix. Valor nutritiu del peix. La qualitat del peix. Taula dels principals peixos. La conservació i l’elaboració de productes derivats. Les tècniques culinàries del peix. Les mides. El marisc. Com reconèixer la frescor del marisc. Els millors mesos per comprar marisc. Com coure els crustacis. Com coure els mol·luscs. Al·lèrgies i intoxicacions per ingesta de marisc.
Presentació de les RECEPTES. RECEPTES de peix bullit i fregit. RECEPTES de peix a la planxa i al forn. RECEPTES de peix guisat i amb salsa. Entrants de peix. RECEPTES de bacallà en salaó. RECEPTES de marisc: crustacis i mol·luscs. Sopes i suquets. Mar i muntanya.
LES POSTRES
GELAT AMB XOCOLATA I SUC DE GROSELLA (Foto: BeCeeNe)
El llarg (i dolç) camí de les postres. Tipus de postres. Les postres actuals. Rebosteria tradicional.
Presentació de les receptes. POSTRES amb làctics: cremes, natilles, flams, etc. POSTRES amb xocolata: pastissos, trufats, desfets, etc. POSTRES de massa: coques, pastissos, tortells, etc. POSTRES tradicionals: panellets, torrons, massapà, ametllats, gelats, etc. PROPIS d'esmorzar i berenar: galetes, magdelenes, xurros, bunyols, etc. GELATS.
LES SALSES

SALSES DIVERSES (Foto: BeCeeNe)
Concepte general i divisió. Utensilis necessaris. Preparació, conservació i congelació de les salses.
Presentació de les RECEPTES de salses. ESCABETXOS, ADOBS i PICADES. FONDOS o fumets. Més que SALSES. SALSES per a carns. SALSES per a peixos (1). SALSES per a peixos (2). SALSES per a ous. SALSES per a pastes. Salses semisòlides I. Salses semisòlides II.
ELS SOBRANTS I LES CONSERVES
CONSERVA CASOLANA DE TOMÀQUET (Foto: BeCeeNe)
La cultura dels excedents. Normes de manipulació dels aliments sobrants. Què vol dir conservar? Des de quan ho fem? Els microorganismes, són tots dolents? Els patògens del fred. La conservació casolana dels aliments. Els additius. Les conserves per esterilització. Les conserves al natural. Temps d'esterilització per a fruites i verdures al natural. Com saber si l'esterilització ha estat correcte? Les conserves basades en el sucre. Normes generals per a confitures i melmelades. Les conserves basades en la sal. Les coserves basades en l'oli. Les conserves basades en el vinagre i l'aiguardent. Les semiconserves.
Presentació de les RECEPTES. RECEPTES de conserves al natural. RECEPTES de conserves en almívar. RECEPTES de confitures i melmelades. RECEPTES de conserves en sal. RECEPTES de conserves en oli. RECEPTES de conserves en vinagre i aiguardent. RECEPTES de semiconserves.
LES SOPES
POTATGE DE SOJA I VERDURES (Foto: BeCeEne)
Divisió de les sopes. Regles bàsiques per a la preparació de caldos. Preparació de consomés.
Presentació de les RECEPTES de sopes. Caldos i consomés. Cremes i purés. Sopes variades. Escudelles i potatges. Sopes de peix.
LES VERDURES I LES HORTALISSES
LES HORTALISSES SÓN PRODUCTES QUE NO HAN DE FALTAR MAI EN LA NOSTRA DIETA (Foto: BeCeEne)
Classificació. Composició. Relació de productes segons l'estació de l'any. Forma de consumir-les. Com hem de coure les verdures i durant quant de temps. Uns vegetals especials: els germinats RECEPTES de verdura bàsiques. RECEPTES d'albergínies, bledes, bròquil, calçots i carbassons. RECEPTES de carxofes, cebes i cogombres. RECEPTES de col, cols de Brussel·les i coliflor. RECEPTES d'espàrrecs, espinacs i faves. RECEPTES de mongeta tendra i pastanagues. RECEPTES de pebrots, pèsols, porros i xirivies. RECEPTES de tomàquets. RECEPTES de borratges, card, fonoll i grelos.
Sociologia de l'alimentació (website, biblioteques, llibreries, articles interessants, etc.)
- ** LA COCINA DE LOS AROMAS – Vet aquí alguns conflictes que molts cuiners han de resoldre a la seva cuina d’estil per mantenir els aromes primaris dels articles frescos després de cuinats.
- **ALIMENTACIÓN, DESNUTRICIÓN Y CRECIMIENTO ECONÓMICO - Article de Vicente Pérez Moreda sobre l’obra col•lectiva de R. Rotherg y T. Rabb titulada “El hambre en la Historia”, un treball que reuneix textos que, originàriament, es van publicar el 1983 al diari “Journal of Interdisciplinary History”.
- **CERVANTES VIRTUAL - Manual de dones que conté moltes i diverses receptes, i no només de cuina. Si més no, resulta curiosa.
- **EL ARTE CULINARIO EN LA ANTIGUA MESOPOTAMIA – Un excel•lent i aclaridor document sobre els aliments i l’alimentació dels pobles de l’Antiga Mesopotàmia.
- **GASTRONOMÍA Y COCINA DE ÁFRICA SUBSAHARIANA - Breu article de Gustavo Jiménez sobre els aliments i els rituals que segueixen encara algunes tribus africanes.
- **HAMBRUNES - Article de Wikipèdia sobre algunes de les Grans Fams de la història.
- **HISTORIA DE LA COCINA CUBANA - Articles publicats per Luís Sánchez al foro La Nueva Cuba
- **HISTORIA DE LA GASTRONOMIA ESPAÑOLA – Un recorregut pels aliments, les cuines, la fam, els gastrònoms i cuiners, així com també altres monogràfics molt interessants. No us la perdeu.
- **HISTORIAS DE LA GASTRONOMÍA - Apicius és l'autor d'aquest quadern que tracta sobre històries gastronòmiques, receptes amb passat, ingredients, etc. L’autor alabès ens mostra dues seccions de llibres que val la pena no passar-hi de llarg: segur que aprendreu quelcom que abans no sabíeu.
- **LA CASA DE JACOB – Apartat amb interessants llibres sobre cuina jueva.
- **LA COCINA EN LA ANTIGUA ROMA – Article de Mª Isabel Yagüe.
- **LA COCINA EN LA ANTÍGUA BIZANCIO - Article de Mª Isabel Yagüe.
- **LA COCINA EN LA EDAD MEDIA EUROPEA - Article de Mª Isabel Yagüe.
- **LA COCINA EUROPEA DE LOS SIGLOS XVII Y XVIII - Article de Mª Isabel Yagüe.
- **LA COCINA PERSA Y ÁRABE CLÁSICA - Article de Mª Isabel Yagüe.
- **LA COCINA SEFARDÍ (judeo-española) - Article de Pepe Iglesias sobre la cuina sefardita d'abans del descobriment del continent americà
- **LA PROBLEMÁTICA GLOBAL DEL AGUA - En qualsevol elaboració de begudes, tant si les fem a casa com si les compren comercialitzades hi intervé l’aigua. Vet aquí un excel•lent treball sobre l’escassetat d’aquest bé comú i de la problemàtica que això suposa.
- **LES PECULIARITATS DE LA CUINA JAPONESA. La cuina japonesa no es precisament una mostra d’excessos a taula sinó més aviat la consumació d’un acte intel·lectual fugaç i delectable com pot ser-ho la contemplació dels cirerers en flor. Article de pepa Cols.
- **LOS CÓCTELES - PDF que recull el clàssic de Michael Jackson (res a veure amb el cantant), un llibre que no es troba al mercat. Conté molta informació.
- **PROPIETATS MEDICINALS DE LES PLANTES - Interessant recull, de fet, hi ha un munt de definicions i explicacions.
- **REVISTA DE FOLKLORE – Un recull dels millors refranys de la gastronomia espanyola.
- **TAPAS, SPANISH FAST-FOOD - Una reflexió encertada de Pepe Iglesias sobre el menjar ràpid al nostre país.
- **ZAPARDIEL: REVISTA DE CULTURA Y GASTRONOMIA – Un bon article sobre Antonin Carême, cuiner de reis i rei de cuiners.
- **¿QUIÉN MATÓ A LOS GRANDES CHEFS? - Un article molt salat de Pepe Iglesias sobre els creadors de la cuina moderna i el perquè aquests no han de tenir panxa.
Aliments, alimentació i salut a Internet
- **ALIMENTACIÓN Y NUTRICIÓN - Grup de coneixedors de l’alimentació, dietistes, personal clínic i sociòlegs, interessats en difondre els seus coneixements sobre alimentació i nutrició.
- **ARTE Y CIENCIA DEL BUEN COMER - Tot una enciclopèdia sobre els aliments considerats de gourmet: caviar, fua gras, bolets, formatges, begudes, mariscs, etc. Diccionari general gastronòmic.
- **BOLETS I BOLETAIRES DE CATALUNYA - Després de llegir tot el que saben no et quedarà cap dubte sobre cap espècie. Interessants enllaços.
- **COCINA Y HOGAR - Receptes, menús, dietes per a vegetarians, celíacs i diabètics, i molta més informació.
- **DEL HUERTO A MI CASA - Productes ecològics molt interessants (Sòria)
- **El GRAN LIBRO de las FONDUES - Hi trobareu molta informació sobre les fondues: classes, preparació, ingredients i solucions de problemes que poden aparèixer la primera vegada que la prepareu.
- **EL MAESTRO PESCADOR - Biologia marina, pesca, catàleg fotogràfic de peixos, receptes, etc.
- **HISTORIA DE LA COCINA – Una associació constituïda com a ONG, presenta la història de diverses gastronomies, amb monogràfics i articles interessants.
- **IL PESCE DEL MEDITERRANEO - Informació sobre el peix de la Mediterrània molt interessant, amb receptes i una historia personal amb fotos (en italià).
- **INFORME SOBRE EL "PANGA" un peix que cada dia més entra a les nostres llars i que pel que sembla no ofereix les garanties sanitàries que desitjariem.
- **MENJA SA - Millorar la qualitat de vida i gaudir d'allò que es menja és la doble missió d'aquest blog.
- **NUTRICIONLANDIA - Història, producció, tipus, propietats i receptes d'aquest minúscul i alimentós gra anomenat arròs.
- **PESCA MARINA - Absolutament tot sobre l’art de la pesca.
- **PESCADERÍAS CORUÑESAS – Curiositats sobre peixos i mariscs que segurament no trobarem en altres web.
- **ÀREA MARÍTIMA PROTEGIDA DEL GARRAF - Una guia per a les bones pràctiques de pesca.
.jpg)







Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada