INGREDIENTS PER UNTAR CANAPÈS

Les cremes de paté i preparats làctics com els formatges cremosos i les mantegues són, junt a les salses, la tríade per a l’untat del canapè. Les primeres resulten una base exquisida de prou consistència com perquè no els calgui gaires coses més per coronar-los. Per descomptat, també els formatges tendres i les mantegues assaonades que nosaltres mateixos podem fer a casa (amb ingredients com herbes, condiments, anxoves, fruits secs, etc.), resulten apropiats com a base dels canapès, així com algunes salses consistents, entre les que tenim la reconeguda maionesa –amb totes les seves variants–, la salsa tapenade, etc.

De patés en hi ha de moltes menes i encara que en aquest llibre en donem alguna recepta resultarà més pràctic –i quasi diria que més econòmic– si els compreu envasats i de bona qualitat. No cal confondre el paté amb el foie gras (o fetge gras), producte que, personalment, no prodigaré gaire en aquestes pàgines per la forma com s’aconsegueix.

Els formatges cremosos, més greixosos que els sòlids, que es consumeixen normalment acompanyats de pa, tendre o torrat, són també ideals per als canapès. Certs formatges francesos tenen una gran tradició per la seva textura cremosa, com són el Camembert, el Brie, el Munster o el Boursot. A nivell nacional existeix un formatge extremeny d’ovella semi cremós anomenat Torta del casar –d’aroma intens i gust molt particular– que es fon quan s’escalfa, interessant doncs per a canapès calents, igual que el formatge de cabra.

De la mateixa manera ens poden servir, sobretot si us agraden forts, els formatges Picón de Tresviso, un blau mantegós d’origen càntabre, barreja de llets d’ovella, cabra i vaca. O el Mascarpone, un formatge de llet de vaca original de la Llombardia, elaborat amb nata dolça, cremós, de color blanc groc palla i de gust suau que es fa servir en algunes postres i salses; altament calòric (75% de grassa), és un producte molt delicat que ha de ser consumit fresc perquè es posa ranci ràpidament.

Del llistat de formatges no podem pas prescindir del modern Filadèlfia, un cremós molt popular que podeu trobar en terrines similars a les de margarina o mantega i que, a l’igual que el descrit Mascarpone, es fa servir per elaborar alguns pastissos de formatge.

Si ens agrada canviar podem optar per barreges de fàcil elaboració consistents en reunir productes no necessàriament làctics en la seva totalitat, però que fan, una vegada acabats, la mateixa funció que aquests per la seva cremositat. De fet, darrerament, aquesta fórmula culinària es prefereix a les mantegues i per aquesta raó us presentem, abans de les receptes de canapès, algunes de les barreges més populars.

Per elaborar-les es fa servir una batedora o aparell similar, aparells que –recordem– hem de desconnectar sempre que haguem de tirar els ingredients cap avall de l’envàs o recollir-los amb l’espàtula de goma.

En alguns casos cal coronar el canapè amb un ingredient que, a part de donar-li més color, en remata el gust: una oliva, un tros de pebrot o anxova, ou dur ratllat, una gamba, una fulla de ruca, etc.

Deixeu-nos el vostre comentari, si us plau, ens servirà per a millorar cada dia més.

QUÈ HI PODEU CONSULTAR EN AQUEST BLOC?

QUÈ HI PODEU CONSULTAR EN AQUEST BLOC?
Estic segura que quan hi doneu una passejada ja no el deixareu de visitar mai més. Espero que us agradi.

LES BEGUDES

Gust per la cuina
BOTELLES DE VINS BLANCS I NEGRES (Foto BeCeeNe)

Begudes no alcohòliques:
Les aigües que bevem. Les begudes comercialitzades. Les begudes vegetals. Les llets vegetals. Propietats de les llets vegetals. La xocolata. El cafè. Maneres de preparar un bon cafè. Saber triar i tractar el cafè. Preparats de cafè. Altres preparats de cafè amb begudes alcohòliques. Les herbes aromàtiques. Les herbes una a una. El te. Mètodes per a preparar un bon te.

Begudes alcohòliques:

La cervesa. El vi. Classificació dels vins: pel seu procés d'elaboració i els seus controls; per la seva tècnica de producció; pel seu envelliment i característiques. Defectes que pot presentar un bon vi.
El cava, una beguda particular. La història del cava a Catalunya. Verema i procés d’elaboració. Les anyades del segle. El cava a la gastronomia.
Els licors i els aiguardents. Tipus de licors. Combinats i còctels. Mètodes de preparació dels còctels. El material necessari.

Abans de les receptes:
Posem nom als preparats. Materials indispensables, categories i mètodes de preparació. Equivalències

RECEPTES de begudes no alcohòliques. Sucs, batuts i còctels de fruita i/o verdura. Sorbets i granissats. Preparats amb xocolata. Preparats amb herbes. Preparats amb te. Preparats amb cafè. RECEPTES de begudes alcohòliques. Combinats, barreges i còctels. Aiguardents i licors casolans.

ELS CONDIMENTS

Gust per la cuina
EL RACÓ DE LES ESPÈCIES (foto BeCeeNe)

Els condiments. Una història entre picant i aromàtica. Les espècies. Les herbes i plantes aromàtiques. Condiments compostos preparats. Productes manipuladors del gust. Productes naturals obtinguts mitjançant processaments.

LES MASSES PER A CUINAR

Gust per la cuina PASTÍS D'ESPINACS GRATINAT AL FORN (Foto: BeCeeNe)

Regles essencials i recomanacions pràctiques. La cocció al forn. Presentació de les RECEPTES de massa. Les RECEPTES bàsiques. Especialitats de rebosteria (RECEPTES de masses dolces): pastissos, creps, bunyols, etc. Especialitats cuinades (RECEPTES de masses salades amb els corresponents farcits): panades, pizzes, cassoletes, crestes, etc.

LES POSTRES

Gust per la cuina
GELAT AMB XOCOLATA I SUC DE GROSELLA (Foto: BeCeeNe)

El llarg (i dolç) camí de les postres. Tipus de postres. Les postres actuals. Rebosteria tradicional.


Presentació de les receptes. POSTRES amb làctics: cremes, natilles, flams, etc. POSTRES amb xocolata: pastissos, trufats, desfets, etc. POSTRES de massa: coques, pastissos, tortells, etc. POSTRES tradicionals: panellets, torrons, massapà, ametllats, gelats, etc. PROPIS d'esmorzar i berenar: galetes, magdelenes, xurros, bunyols, etc. GELATS.

ELS SOBRANTS I LES CONSERVES

Gust per la cuina

CONSERVA CASOLANA DE TOMÀQUET (Foto: BeCeeNe)

La cultura dels excedents. Normes de manipulació dels aliments sobrants. Què vol dir conservar? Des de quan ho fem? Els microorganismes, són tots dolents? Els patògens del fred. La conservació casolana dels aliments. Els additius. Les conserves per esterilització. Les conserves al natural. Temps d'esterilització per a fruites i verdures al natural. Com saber si l'esterilització ha estat correcte? Les conserves basades en el sucre. Normes generals per a confitures i melmelades. Les conserves basades en la sal. Les coserves basades en l'oli. Les conserves basades en el vinagre i l'aiguardent. Les semiconserves.

Presentació de les RECEPTES. RECEPTES de conserves al natural. RECEPTES de conserves en almívar. RECEPTES de confitures i melmelades. RECEPTES de conserves en sal. RECEPTES de conserves en oli. RECEPTES de conserves en vinagre i aiguardent. RECEPTES de semiconserves.