Les cremes de paté i preparats làctics com els formatges cremosos i les mantegues són, junt a les salses, la tríade per a l’untat del canapè. Les primeres resulten una base exquisida de prou consistència com perquè no els calgui gaires coses més per coronar-los. Per descomptat, també els formatges tendres i les mantegues assaonades que nosaltres mateixos podem fer a casa (amb ingredients com herbes, condiments, anxoves, fruits secs, etc.), resulten apropiats com a base dels canapès, així com algunes salses consistents, entre les que tenim la reconeguda maionesa –amb totes les seves variants–, la salsa tapenade, etc.
De patés en hi ha de moltes menes i encara que en aquest llibre en donem alguna recepta resultarà més pràctic –i quasi diria que més econòmic– si els compreu envasats i de bona qualitat. No cal confondre el paté amb el foie gras (o fetge gras), producte que, personalment, no prodigaré gaire en aquestes pàgines per la forma com s’aconsegueix.
Els formatges cremosos, més greixosos que els sòlids, que es consumeixen normalment acompanyats de pa, tendre o torrat, són també ideals per als canapès. Certs formatges francesos tenen una gran tradició per la seva textura cremosa, com són el Camembert, el Brie, el Munster o el Boursot. A nivell nacional existeix un formatge extremeny d’ovella semi cremós anomenat Torta del casar –d’aroma intens i gust molt particular– que es fon quan s’escalfa, interessant doncs per a canapès calents, igual que el formatge de cabra.
De la mateixa manera ens poden servir, sobretot si us agraden forts, els formatges Picón de Tresviso, un blau mantegós d’origen càntabre, barreja de llets d’ovella, cabra i vaca. O el Mascarpone, un formatge de llet de vaca original de la Llombardia, elaborat amb nata dolça, cremós, de color blanc groc palla i de gust suau que es fa servir en algunes postres i salses; altament calòric (75% de grassa), és un producte molt delicat que ha de ser consumit fresc perquè es posa ranci ràpidament.
Del llistat de formatges no podem pas prescindir del modern Filadèlfia, un cremós molt popular que podeu trobar en terrines similars a les de margarina o mantega i que, a l’igual que el descrit Mascarpone, es fa servir per elaborar alguns pastissos de formatge.
Si ens agrada canviar podem optar per barreges de fàcil elaboració consistents en reunir productes no necessàriament làctics en la seva totalitat, però que fan, una vegada acabats, la mateixa funció que aquests per la seva cremositat. De fet, darrerament, aquesta fórmula culinària es prefereix a les mantegues i per aquesta raó us presentem, abans de les receptes de canapès, algunes de les barreges més populars.
Per elaborar-les es fa servir una batedora o aparell similar, aparells que –recordem– hem de desconnectar sempre que haguem de tirar els ingredients cap avall de l’envàs o recollir-los amb l’espàtula de goma.
En alguns casos cal coronar el canapè amb un ingredient que, a part de donar-li més color, en remata el gust: una oliva, un tros de pebrot o anxova, ou dur ratllat, una gamba, una fulla de ruca, etc.
Deixeu-nos el vostre comentari, si us plau, ens servirà per a millorar cada dia més.
.jpg)




























Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada