ELS CANAPES

Característics i tradicionals de la cuina escandinava, en un principi van anomenar-se Smörgåsbord, la traducció literal dels quals bé podria ser la de "pa amb mantega". De fet, d'això consta un canapè clàssic, de pa amb mantega, d'una fulla d'enciam o verdura d'amanir, i d'altres ingredients saborosos. No obstant la seva procedència nòrdica, la paraula canapè, plenament incorporada al nostre vocabulari, adopta noms i formes distintes, segons sigui el país que l’elabora. Sense anar més lluny, fins i tot a casa nostra l’identifiquem amb noms tan variats com montaditos, pinchos, boquitas o llesques de pa... amb el que sigui.

LA PREPARACiÓ DELS CANAPÈS CLÀSSICS

Consta de tres capes sobre una base de pa:

–L’untat, normalment mantegues o salses elaborades amb productes làctics.
–La cobertura, consistent en una barreja elaborada amb diversos ingredients toscament trinxats i amalgamats o un de sol de principal que dóna, normalment, nom al canapè: de carn, formatge; de pasta d’anxoves, de marisc, etc.
–El guarniment o acabat, sovint de gust contrastat amb la cobertura i que acostuma a fer-lo més decoratiu.

El gust del canapè rarament és neutral si bé avui dia es prefereixen més lleugers que abans ja que s’acostumen a fer de dues parts, i fins i tot d’una: el pa i una cobertura substanciosa.

PRESENTACIONS

–Pel que fa a la base: podem fer servir pa de motlle, de farina blanca o integral (el pa de motlle és l’únic que no convé que sigui excessivament tendre perquè quedaria massa humit a l’untar-lo), llesques de pa de barra, panets petits, etc. També podem servir-nos de recipients com cassoletes, vol-a-vents, o bé peces de pastisseria com brioixos, petits croissants, o galetes tipus crakers.
–Quan a la forma de la base, quan es pa de motlle: podem escollir entre rodona, quadrada, rectangular...
–Atenent al gust i la temperatura: poden ser dolços o salats, freds o calents. Els dolços porten fruites i fruits secs, xocolata, vainilla, cafè, etc. Els salats –la majoria freds– accepten un gran nombre d'ingredients per untar, cobrir i guarnir: patés, formatges, verdures, fumats, embotits, ous, carns, etc. Els calents, en general s’acompanyen de salses i destaquen els de carn rostida combinada amb formatge fos.

Fàcils de preparar i –no ens enganyem– també força entretinguts d’elaborar, el més suggestiu dels canapès radica en la possibilitat, per part del cuiner o cuinera, de poder demostrar als amics la seva capacitat d'imaginar i d'improvisar i, a la vegada, deixar contents els convidats. Per aquesta raó resulta tan difícil, un cop exposats a taula, de no trobar-ne cap que no ens satisfaci el paladar –i la vista–, per molt exigents que siguem.

QUANTITAT PER COMENSAL

D'un pa de motlle de ½ Kg. sense crosta en surten unes 12-14 llesques que, un cop partides, les hem de multiplicar per dos en el cas de triar triangles, cercles o rectangles i per quatre si ens decidim pels quadrats.

Calculem 100 grams de cobertura per a cada 5 ó 6 llesques senceres, més els ingredients d'untura i guarniment.

N'hi haurà prou amb 5 ó 6 canapès de pa de motlle com els que hem descrit per persona, 2 ó 3 si la superfície de la llesca es més considerable; el gruix s’aconsella, en qualsevol cas, que no tingui més d’un centímetre. Podem servir-los d'aperitiu acompanyats d'una copa de cava, d'entrants en un sopar fred, de reforç dels entremesos en un bon dinar, de piscolabis en una festa de tarda, cas, aquest últim, en el que també podem presentar platets amb fruits secs, olives i truites diverses –d'espàrrecs bladers, de patates, de carbassó, etc.–, tallades a quadrets.

Deixeu-nos el vostre comentari, si us plau, ens servirà per a millorar cada dia més.

QUÈ HI PODEU CONSULTAR EN AQUEST BLOC?

QUÈ HI PODEU CONSULTAR EN AQUEST BLOC?
Estic segura que quan hi doneu una passejada ja no el deixareu de visitar mai més. Espero que us agradi.

LES BEGUDES

Gust per la cuina
BOTELLES DE VINS BLANCS I NEGRES (Foto BeCeeNe)

Begudes no alcohòliques:
Les aigües que bevem. Les begudes comercialitzades. Les begudes vegetals. Les llets vegetals. Propietats de les llets vegetals. La xocolata. El cafè. Maneres de preparar un bon cafè. Saber triar i tractar el cafè. Preparats de cafè. Altres preparats de cafè amb begudes alcohòliques. Les herbes aromàtiques. Les herbes una a una. El te. Mètodes per a preparar un bon te.

Begudes alcohòliques:

La cervesa. El vi. Classificació dels vins: pel seu procés d'elaboració i els seus controls; per la seva tècnica de producció; pel seu envelliment i característiques. Defectes que pot presentar un bon vi.
El cava, una beguda particular. La història del cava a Catalunya. Verema i procés d’elaboració. Les anyades del segle. El cava a la gastronomia.
Els licors i els aiguardents. Tipus de licors. Combinats i còctels. Mètodes de preparació dels còctels. El material necessari.

Abans de les receptes:
Posem nom als preparats. Materials indispensables, categories i mètodes de preparació. Equivalències

RECEPTES de begudes no alcohòliques. Sucs, batuts i còctels de fruita i/o verdura. Sorbets i granissats. Preparats amb xocolata. Preparats amb herbes. Preparats amb te. Preparats amb cafè. RECEPTES de begudes alcohòliques. Combinats, barreges i còctels. Aiguardents i licors casolans.

ELS CONDIMENTS

Gust per la cuina
EL RACÓ DE LES ESPÈCIES (foto BeCeeNe)

Els condiments. Una història entre picant i aromàtica. Les espècies. Les herbes i plantes aromàtiques. Condiments compostos preparats. Productes manipuladors del gust. Productes naturals obtinguts mitjançant processaments.

LES MASSES PER A CUINAR

Gust per la cuina PASTÍS D'ESPINACS GRATINAT AL FORN (Foto: BeCeeNe)

Regles essencials i recomanacions pràctiques. La cocció al forn. Presentació de les RECEPTES de massa. Les RECEPTES bàsiques. Especialitats de rebosteria (RECEPTES de masses dolces): pastissos, creps, bunyols, etc. Especialitats cuinades (RECEPTES de masses salades amb els corresponents farcits): panades, pizzes, cassoletes, crestes, etc.

LES POSTRES

Gust per la cuina
GELAT AMB XOCOLATA I SUC DE GROSELLA (Foto: BeCeeNe)

El llarg (i dolç) camí de les postres. Tipus de postres. Les postres actuals. Rebosteria tradicional.


Presentació de les receptes. POSTRES amb làctics: cremes, natilles, flams, etc. POSTRES amb xocolata: pastissos, trufats, desfets, etc. POSTRES de massa: coques, pastissos, tortells, etc. POSTRES tradicionals: panellets, torrons, massapà, ametllats, gelats, etc. PROPIS d'esmorzar i berenar: galetes, magdelenes, xurros, bunyols, etc. GELATS.

ELS SOBRANTS I LES CONSERVES

Gust per la cuina

CONSERVA CASOLANA DE TOMÀQUET (Foto: BeCeeNe)

La cultura dels excedents. Normes de manipulació dels aliments sobrants. Què vol dir conservar? Des de quan ho fem? Els microorganismes, són tots dolents? Els patògens del fred. La conservació casolana dels aliments. Els additius. Les conserves per esterilització. Les conserves al natural. Temps d'esterilització per a fruites i verdures al natural. Com saber si l'esterilització ha estat correcte? Les conserves basades en el sucre. Normes generals per a confitures i melmelades. Les conserves basades en la sal. Les coserves basades en l'oli. Les conserves basades en el vinagre i l'aiguardent. Les semiconserves.

Presentació de les RECEPTES. RECEPTES de conserves al natural. RECEPTES de conserves en almívar. RECEPTES de confitures i melmelades. RECEPTES de conserves en sal. RECEPTES de conserves en oli. RECEPTES de conserves en vinagre i aiguardent. RECEPTES de semiconserves.