ELS CANAPES

Característics i tradicionals de la cuina escandinava, en un principi van anomenar-se Smörgåsbord, la traducció literal dels quals bé podria ser la de "pa amb mantega". De fet, d'això consta un canapè clàssic, de pa amb mantega, d'una fulla d'enciam o verdura d'amanir, i d'altres ingredients saborosos. No obstant la seva procedència nòrdica, la paraula canapè, plenament incorporada al nostre vocabulari, adopta noms i formes distintes, segons sigui el país que l’elabora. Sense anar més lluny, fins i tot a casa nostra l’identifiquem amb noms tan variats com montaditos, pinchos, boquitas o llesques de pa... amb el que sigui.

LA PREPARACiÓ DELS CANAPÈS CLÀSSICS

Consta de tres capes sobre una base de pa:

–L’untat, normalment mantegues o salses elaborades amb productes làctics.

–La cobertura, consistent en una barreja elaborada amb diversos ingredients toscament trinxats i amalgamats o un de sol de principal que dóna, normalment, nom al canapè: de carn, formatge; de pasta d’anxoves, de marisc, etc.

–El guarniment o acabat, sovint de gust contrastat amb la cobertura i que acostuma a fer-lo més decoratiu.

El gust del canapè rarament és neutral si bé avui dia es prefereixen més lleugers que abans ja que s’acostumen a fer de dues parts, i fins i tot d’una: el pa i una cobertura substanciosa.

PRESENTACIONS

–Pel que fa a la base: podem fer servir pa de motlle, de farina blanca o integral (el pa de motlle és l’únic que no convé que sigui excessivament tendre perquè quedaria massa humit a l’untar-lo), llesques de pa de barra, panets petits, etc. També podem servir-nos de recipients com cassoletes, vol-a-vents, o bé peces de pastisseria com brioixos, petits croissants, o galetes tipus crakers.

–Quan a la forma de la base, quan es pa de motlle: podem escollir entre rodona, quadrada, rectangular...

–Atenent al gust i la temperatura: poden ser dolços o salats, freds o calents. Els dolços porten fruites i fruits secs, xocolata, vainilla, cafè, etc. Els salats –la majoria freds– accepten un gran nombre d'ingredients per untar, cobrir i guarnir: patés, formatges, verdures, fumats, embotits, ous, carns, etc. Els calents, en general s’acompanyen de salses i destaquen els de carn rostida combinada amb formatge fos.

Fàcils de preparar i –no ens enganyem– també força entretinguts d’elaborar, el més suggestiu dels canapès radica en la possibilitat, per part del cuiner o cuinera, de poder demostrar als amics la seva capacitat d'imaginar i d'improvisar i, a la vegada, deixar contents els convidats. Per aquesta raó resulta tan difícil, un cop exposats a taula, de no trobar-ne cap que no ens satisfaci el paladar –i la vista–, per molt exigents que siguem.

QUANTITAT PER COMENSAL

D'un pa de motlle de ½ Kg. sense crosta en surten unes 12-14 llesques que, un cop partides, les hem de multiplicar per dos en el cas de triar triangles, cercles o rectangles i per quatre si ens decidim pels quadrats.

Calculem 100 grams de cobertura per a cada 5 ó 6 llesques senceres, més els ingredients d'untura i guarniment.

N'hi haurà prou amb 5 ó 6 canapès de pa de motlle com els que hem descrit per persona, 2 ó 3 si la superfície de la llesca es més considerable; el gruix s’aconsella, en qualsevol cas, que no tingui més d’un centímetre. Podem servir-los d'aperitiu acompanyats d'una copa de cava, d'entrants en un sopar fred, de reforç dels entremesos en un bon dinar, de piscolabis en una festa de tarda, cas, aquest últim, en el que també podem presentar platets amb fruits secs, olives i truites diverses –d'espàrrecs bladers, de patates, de carbassó, etc.–, tallades a quadrets.

Deixeu-nos el vostre comentari, si us plau, ens servirà per a millorar cada dia més.