LES BEGUDES

Bàsicament, bevem quan tenim sed i és, sens dubte l’aigua, el líquid que millor apaivaga aquest desig primari. Bevem aigua de la font, de la botella o de l’aixeta en aquelles zones del planeta on l’aigua ha estat canalitzada i potabilitzada però no oblidem que, tot i tractant-se d’un producte elemental que no hauria de faltar-li a cap humà, en el segle XXI hi ha dos mil milions de persones que encara necessiten caminar quilòmetres per aconseguir-la potable.

En circumstàncies normals, podriem beure aigua dels llocs naturals d’on prové -rius, rierols, llacs i embalsos naturals- però la contaminació reiterada del planeta ens obliga a ser prudents i a anar molt en compte a l’hora de calmar la nostra sed en els seus llocs d’origen.

Pot no semblar-nos tanta varietat pel que fa a l’aigua potable, però malgrat tenir totes la mateixa composició química en estar pur (H2O), el cert és que la dividim en grups segons les característiques que en sobresurten. Pot ser lleugera o pesada, segons sigui molt o poc airejada; dolça, quan el seu contingut en sals calcàries, magnesi, magnesi, fosfats, etc., hi són en proporcions petites i equilibrades, al contrari l’anomenarem dura, gens idònia per cuinar o preparar infusions com el te, el cafè o les herbes. Natural és contrària a mineral, aquesta última anomenada així per contenir gas carbònic d’origen.

Tot i que en cuina no les farem servir, no hem d’oblidar l’existència d’altres aigües naturals mineromedicinals que brollen arreu del món, de normal canalitzades i servides a balnearis o centres de salut. Per últim no podem oblidar les aigües de fabricació industrial com la gasosa, el sifò o aigua de seltz (anomenada també soda), clàssica per a preparar vermuts i còctels; l’aigua de roses, que avui només fan servir al Marroc però que segles abans era utilitzada a la cuina; o l’aiguanaf o aigua de flor de taronger, molt útil en pastisseria i en cuina.

Però no només calmem la sed amb aigua sinó que ho fem també –o intentem fer-ho- amb preparats i productes líquits comercialitzats en forma de refrescos, infusions, sucs, begudes alcohòliques, etc., de manera habitual o esporàdica, segons els gustos, les necessitats o el tarannà social (més aviat diriem de salut) de cadascú. Val a dir que no totes les begudes mencionades actuen de la mateixa manera sobre el nostre organisme: mentre unes aporten nudrients o vitamines, altres en són benefactors o, al contrari, el malmeten directament en funció, és clar, de la quantitat i la reiteració en prendre-les.

Entre les begudes refrescants comercialitzades més populars que trobem en envasos de tetrabric, de llauna o en ampolles de vidre, tenim els concentrats de fruita i els derivats de la gasosa, aquests darrers amb gust a llimona, taronja, cola, cafè, cereals, etc.


SUCS I BATUTS

La classe mèdica I els professionals de la salut recomanen, des de fa temps, el consum puntual de fruites i verdures fresques com alternativa a dietes grasses o massa saturades de sucres. En els apartats respectius ja hem parlat de l’acció benefactora que tant fruites com verdures aporten al nostre cos degut als nudrients naturals que contenen en forma de aminoàcits, vitamines, minerals i sucres naturals, tan necessaris tots ells per prevenir desordres en el nostre cos o qualsevol tipus de malaltia.

Els sucs poden ser de una sola fruita, de fruites barrejades o bé mixta, de fruites i verdures. També es poden prendre acompanyats d’altres substàncies, bàsicament làctics, com la llet, la nata o el iogurt anomenant-se, aleshores, batuts (és un batut, per exemple, la llet amb cacao, malgrat no portar fruites afegides). Algunes barrejes permeten l’afegitó de mel o sucre morè –en el cas de les fruites- o herbes, espècies i sal, en el de les verdures.

En general, quan els sucs són tractats amb gel i no contenen matèries grasses, com la llet o la nata, estem parlant de sorbets, uns postres refrescants molt semblants als gelats però que resulten més cremosos, digestius i lleugers que aquestos. Igualment, amb els sucs de fruita podem preparar granizats, elaborats amb gel picat molt fi al que, a part del suc de fruita, se li agrega xarop -de móra, pera, cireres, etc.- o alguna beguda alcohólica. Aquest tipus de begudes, molt semblants en la seva composició, reben diferents noms, segons sigui el lloc d’origen i la forma d’elaborar-les, essent molt populars al continent americà.

El cos humà, una estructura composta d’un 70% d’aigua, ha de ser reemplaçada al menys, amb dos litres de líquit al dia si no vol patir deshidratació. Ni que fos una vegada al dia, doncs, hauriem d’acostumar-nos a prendre un suc o un batut de fruites i/o verdures de manera que, junt amb l’aigua i altres líquits que anessim bevent (prescindim en aquest recompte de líquits alcohòlics), servís d’aprovisionament a les pèrdues líquides que eliminem de manera natural a través de la suor i l’orina. De fet, tres dels quatre àpats dels que tenim costum disfrutar de l’acte d’alimentar-nos ens podrien servir per a iniciar-nos, si és que no som asidus del costum- a prendre sucs o batuts -esmorzar, berenar o sopar resulten ideals-, sobretot si tenim accés a articles orgànics frescos, lluny de collites provinents de modernes tècniques de producció (no entrem a valorar aquí la necessitat de la seva existència) que desvirtuen el que de natural ha de tenir l’alimentació.

El grec Hipòcrates (460 a. C. - 370 a. C.) va sentenciar en el seu dia que som el què mengem, paraules que ara més que mai continuen sent vigents, sobretot si ens parem a pensar, per la vida que portem, que debem fer més cara de entrepà, patata brava o croqueta congelada que no pas aspecte d’haver-nos atiborrat de vitamines.

Com a persones madures, només que recapacitem el suficient ens adonarem de la necessitat d’adquirir nous costums en la nostra dieta i a saber sumar, a la ingestió diària de grases i proteïnes, una quantitat suficient de fruita i verdura que ens ajudi a desentoxicar i revitalitzar el nostre organisme. No oblidem que els nostres fills, per mimetisme, acabaran tenint els mateixos hàbits alimentaris que nosaltres per poc que els hi acostumem i els fem reflexionar sobre el mateix.

Les fruites i les verdures amb menys suc són el plàtan, l’alvocat, l’abarcoc, el bròquil, la coliflor i la col rissada. Al contrari, entre les peces que més suc tenen tenim: la poma, la síndria, els cítrics, la pastanaga, el tomàquet i el cogombre. La pastanaga i la taronja són, respectivament, l’hortalissa i la fruita ideals per barrejar amb qualsevol altra fruita sucosa o amb polpa. Si algún suc surt massa espès li podem afegir aigua.

Els qui ho tingueu a l’abast no oblideu d’incloure a les vostres receptes les fruites que importem d’altres països i que resulten ideals per a sucs i batuts: papaia, guanàbana, guaiaba, maracuià, acerola, rambutan, etc.


PREPARACIÓ DE SUCS I BATUTS

En la preparació de sucs i batuts ens cal seguir aquests consells:

-Netegem abans les peces de fruita, pelant i treient les llavors i cues d’aquelles que, per les seves característiques, ho requereixin.
-Procurem preparar la quantitat justa de suc perquè s’oxida amb facilitat i a la mitja hora d’haver-se preparat, ha perdut gran quantitat de les seves vitamines.
-Si no tenim a mà gel picat podem substituïr-lo per glassons petits preparats amb aigua embotellada.
-Alternem la ingesta de sucs de fruita i verdura. Els primers aporten fructosa i les segones contenen vitamines que no trobem a la fruita. Com de costum, l’equilibri resulta el més adequat.
-Acostumem-nos a les fruites de temporada del lloc on ens trobem: tenem millor gust i són, de comú, més barates.
-Procurem no fer barreges aleatòries ja que algunes combinacions no ens poden sentar bé a l’estómac.


MATERIAL INDISPENSABLE

Per a la preparació de sucs és indispensable tenir un exprimidor, una batadora i una liquadora a casa. Mentre que la batadora s’encarrega de transformar les fruites i les hortalisses en líquid, la liquadora separa el suc de la fibra, el mateix que fa l’exprimidor però força més pràctic i ràpid. També ens caldrà proveïr-nos d’una coctelera si ens agrada preparar els sucs de fruites sacsejats amb gel, com fem amb els còctels.