La gastronomia defineix el marisc com un animal marí apte per al consum humà i que divideix bàsicament en crustacis i mol•luscs. A la nostra cuina és freqüent trobar excel•lents receptes que tenen aquests animals com a ingredient principal, segurament per la varietat –que ja no en quantitat- en que es troben a tota l’àrea marina que envolta la península.
Igual que la resta de peix, també el marisc es troba en franca davallada pel que fa a la reproducció natural d’algunes espècies degut a la sobreexplotació dels litorals marins. Per aquesta raó, es cerquen constantment a tot el món fórmules per a la reproducció controlada mitjançant tècniques de conreu adaptades als litorals d’acord amb la temperatura de les aigües i a la riquesa dels seus nutrients. Musclos, ostres, pops, gambes, llagostins, llamàntols, crancs, etc., esdevenen, la majoria de les vegades, d’aquests vivers artificials.
Com a mostra direm que només a Noruega es produeixen a l’any unes 600.000 tones de peix i marisc de piscifactoria, i la producció tendeix a augmentar. Sabent que el 95% de la producció de peix del país nòrdic s’exporta a uns 150 països ja ens podem donar una idea de quin volum de producció –i de consum- estem parlant.
Les famílies de marisc més comuns que trobem a les parades dels mercats i a les peixateries (posem el nom en castellà entre parèntesi) són les que citem tot seguit:
Crustacis
-Cranc de sopa (falsa nécora)
-El cranc europeu (Buey de mar)
-Cranca (centollo)
-Escamarlà (cigala)
-Galera (galera)
-Gamba blanca (gamba)
-Gamba panxuda (camarón/ quisquilla)
-Gamba vermella (langostino moruno)
-Gamba rosada (gamba)
-Llagosta (langosta)
-Llagostí (langostino)
-Llamàntol (bogavante)
-Peus de cabra (percebe)
Mol•luscs
Sense closca:
-Calamar (calamar)
-Calamarsó (chipirón)
-Castanyó (choquito)
-Pop blanc (pulpo blanco)
-Pop roquer (pulpo común)
-Sípia (choco, sepia)
Amb closca:
-Cargol de punxes (cañailla)
-Caragolí (bígaro)
-Cloïssa (almeja fina)
-Escopinya (berberecho)
-Musclo (mejillón)
-Navalla (navaja)
-Ostra (ostra)
-Petxina de peregrí (vieria)
-Rosellona (chirla)
-Tellerina (coquina)
Tant la majoria de crustacis com els mol•luscs sense closca els podem trobar frescos, congelats i refrigerats als mercats i peixateries.
COM RECONÈIXER LA FRESCOR DEL MARISC
El marisc posseeix gran quantitat d’aigua ( entre el 75% i el 85%), el que fa que l’aliment és malmeti molt ràpidament. Si a aquest procés natural hi sumem les altes temperatures dels mesos d’estiu veurem que el deteriorament s’accelera encara més i correm el perill de trobar-nos exemplars en males condicions. Per tant, a l’hora de comprar el marisc haurem de posar els ulls molt oberts i tenir en compte un seguit de recomanacions:
-En el cas dels crustacis (gambes, llagostins, galeres, etc.) cal evitar adquirir peces que presentin les seves pinces, potes o antenes trencades. Les refusarem perquè el trencament provoca una via per on el crustaci perdrà una important quantitat de líquid que és tant com dir que minvarà en pes, textura i gust. Aquesta raó fa que es recomani comprar sempre vius el llamàntol i la llagosta perquè són els que més ràpidament es deterioren. Per resumir, sempre triarem els crustacis sencers, que les peces mostrin el cos, les antenes i els ulls brillants i, sobretot, que desprenguin olor a mar , sinònim, en aquest cas, de fresc.
-Pel que fa als mol•luscs amb closca (musclos, cloïsses, escopinyes, etc.), hem de comprar-los sempre vius notant, al tocar-los, una resistència en el tancament de les valves, desestimant aquelles peces que les presentin molt obertes o trencades, per dues raons bàsiques: perquè ens farien malbé qualsevol preparació culinària i perquè acabaríem, com a mínim, amb un bon mal de panxa.
-Quan parlem de mol•luscs sense closca -calamars, sèpies i pops, aquests han de presentar sempre un aspecte extern fresc, amb una pigmentació molt sencera i un tacte suau, alhora que una carn ferma i elàstica.
Un altre bon costum és comprovar l’origen del marisc, sobretot del congelat, per evitar sorpreses en la qualitat i la petició de preus que no s’ajusten a la realitat del producte. Un consell: compreu sempre productes congelats envasats per tal que es puguin identificar la procedència, el calibre de les peces i la data de caducitat.
ELS MILLORS MESOS PER COMPRAR MARISC
La dita popular esmenta que, a l’igual que les taronges, els millors mesos per comprar bon marisc són aquells que porten R, és a dir, els mesos que van de setembre a abril. Pensem que el saber popular, sempre tan encertat, més que orientar sobre la millor època de compra recomana no consumir-lo durant els mesos més càlids després que els nostres avantpassats comprovessin, any rere any, que les altes temperatures el malmetien més de pressa que de costum.
No obstant, el tracte que en l’actualitat es dona al marisc després de pescar-lo i la rapidesa amb que apareix als llocs de venda no dona temps a que això passi: tenim, per tant, garantit el seu excel•lent consum durant tot l’any. Només ens cal comprar-lo amb condicions i preparar-lo i consumir-lo d’immediat.
Però si us voleu regir pels cicles naturals –és quan trobareu el peix a bon preu, si exceptuem les vigílies de Nadal- us passem informació sobre els millors mesos de pesca per a les espècies capturades als mars Mediterrània, Atlàntic i Cantàbric, d’acord amb les referències captades al web de pescaderias coruñesas, lloc que recomanem consultar per l’abundor de dades que presenta sobre el peix: http://www.pescaderiascorunesas.es
Durant tots els mesos de l’any
-Caragolí (bígaro)
-Cargol de punxes (cañailla)
-Escamarlà (cigala)
-Galera (galera)
-Gamba blanca (gamba)
-Gamba rosada (gamba roja)
-Gamba vermella (langostino moruno)
-Llagostí (langostino)
-Musclo (mejillón)
-Navalla (navaja)
-Ostra (ostra)
-Peus de cabra (percebe)
-Pop (pulpo común)
-Pop blanc –més petit que l’anterior- (pulpo blanco)
-Rosellona (chirla)
-Tellerina (coquina)
De setembre a abril
-Cloïssa (almeja fina)
-Escopinya (berberecho)
-Petxina comuna (almeja)
D’octubre a març
-Gamba panxuda (camarón)
De novembre a juny
-El cranc europeu (Buey de mar)
De desembre a març
-Cranca (centollo)
-Petxina de peregrí (vieria)
De maig a setembre
-Llagosta (langosta)
De juny a agost
-Calamar (calamar)
-Calamarsó (chipirón)
De juny a desembre
-Sípia (choco, sepia)
De juliol a agost
-Llamàntol (bogavante)
De juliol a desembre
-Cranc de sopa (falsa nècora)
COM COURE ELS CRUSTACIS
Congelats, ja cuits
Només cal que els deixeu descongelar a la nevera en un recipient amb reixeta (pel degoteig) durant unes 6-8 hores, segons la quantitat i grandària de les peces, i ja us els podeu menjar, sols o acompanyats de la salsa que més us agradi. Si preferiu consumir-los tebis, la millor opció és escalfar-los al vapor, directament del congelat.
Crus i congelats
-Cocció a la planxa
Descongelem el marisc submergint-lo en aigua freda fins que hagi perdut la textura del congelat. *Posarem la planxa o la paella a escalfar i quan estigui ben calenta cobrirem el fons de sal. Posarem el marisc ben escorregut, coent-lo fent volta i volta (veurem que es cuit quan perdi el color natural). Una vegada fet, el posarem a la plata, o directament al plat, i el ruixarem amb una mica d’oli d’oliva.
Si en feu més d’una tanda tingueu la precaució de netejar la planxa o paella per tal d’eliminar la sal que hagi quedat; sinó ho feu així el marisc us quedarà cada vegada més salabrós.
-Bullit
Posarem un recipient amb aigua freda al foc, juntament amb unes fulles de llorer i uns grans de pebre negre. Quan arrenqui el bull, hi afegirem un grapat de sal i tot seguit el marisc congelat que no deixarem bullir més d’un minut. Després el posarem en una escorredora, el refredarem amb aigua freda i gel (això es fa per evitar que l’escalfor vagi coent el marisc i la carn perdi consistència) i, finalment, l’escorrerem a consciència abans de servir-lo, sol o amb salses, com més ens agradi. Els únics crustacis que se serveixen calents són els peus de cabra.
Frescos
-Cocció a la planxa
Seguirem les instruccions del punt anterior a partir de *
-Bullit
Seguirem les instruccions del punt anterior.
La següent taula us orientarà sobre el temps de cocció dels crustacis en la tècnica del bullit -frescos o congelats- a comptar a partir del moment en què l'aigua comença a bullir de nou, un cop afegit el marisc.
-Crustacis petits (gamba vermella, llagostí, escamarlà, etc.) … ½ minut escàs.
-Crustacis mitjans i grans (gamba vermella, llagostí, escamarlà, etc.) … 2/3 minuts.
-Crustacis de closca gruixuda (boques, crans petits, etc.) … 6-8 minuts
-Crustacis de closca molt gruixuda (llamàntols, llagostes, cranc europeu, etc.) … 15-18 minuts
COM COURE ELS MOL•LUSCS
Els mol•luscs amb closca tenen fórmules de preparació molt simples que, com els crustacis, es resumeixen en obrir-los a la planxa o bullir-los prèviament per menjar-los tot seguit o bé afegir-los a qualsevol posterior preparació.
En primer lloc, els netejarem molt bé les closques i els rentarem sota de l’aigua perquè deixin anar la sorra (si sospiteu que en porten més deixeu-los una estona amb aigua i sal). En especial els musclos, els traurem totes les protuberàncies que portin al damunt amb l’ajut d’un ganivet.
Per bullir-los els col•locarem en un cassó amb un cul d’aigua freda que posarem tot seguit al foc. Els anirem traient a mida que es vagin obrint, llençant sense pensar-s’ho, els que hagin quedat tancats. Segons sigui el plat que vulgueu preparar els hi traureu mitja closca o bé ambdues i els reservareu, a la nevera si els heu de cuinar al cap d’una estona.
Tingueu cura de guardar el suc que hagin desprès que colareu amb un sedàs molt fi (millor si teniu una tela de cotó o un filtre) per si han quedat partícules de sorra. Aquest suc és ideal per alguns cuinats i el podeu allargar afegint-li un cullerot de fumet de peix i vi blanc reduït.
AL·LÈRGIES I INTOXICACIONS PER INGESTA DE MARISC
El peix, en especial el marisc, és un dels aliments que pot provocar en la persona intolerància o al•lèrgia alimentària. La intolerància, una reacció no relacionada amb el sistema immune, pot donar símptomes molestos diversos –dolor abdominal, fàstics, vòmits o diarrea, però mai presenta un quadro de gravetat com ho fan les al•lèrgies.
Les al•lèrgies mostren quadros molt diversos, des de irritacions cutànies, símptomes gastrointestinals, vòmits, etc. fins a una reacció més severa anomenada anafilaxis, considerada ja una malaltia. El símptomes de l’anafilaxis pot afectar la pell, les vies respiratòries, els intestins i la capacitat del cor per bombejar sang i és mortal si els serveis mèdics no actuen amb rapidesa.
Sense ànims d’espantar-vos, i lluny de desitjar que això us passi a cap de vosaltres, del què aquí volem parlar és de les intoxicacions per ingesta de marisc en mal estat o bé perquè l’heu consumit en un moment en que el vostre cos no us ho demanava (passa més sovint del que sembla). En primer que cal fer en aquests casos és avisar a un servei d’emergència o portar el pacient directament a l’hospital, sense oblidar aportar informació que, per a quests casos, resultarà vital: tipus de peix que s’ha consumit, l’hora en que es va menjar, quantitat, etc. Amb aquestes dades els metges ja sabran què fer.
Una altra patologia són les intoxicacions provocades per toxines –el marisc pot ser fresquíssim, en aquests casos- i que són degudes a tractaments de depuració inadequats o inexistents. Quan malgrat els tractaments habituals les toxines no poden ser eliminades –és el cas de la marea roja que afecta els mol•luscs de dues closques- el marisc no pot posar-se a la venda i les autoritats sanitàries han de prohibir-ne la seva comercialització.
Consells per evitar intoxicacions:
-Compreu marisc només en llocs autoritzats i de confiança.
-Consumiu-los sempre cuinats (oblideu-vos de les ostres i les cloïsses crues)
-Extremeu les precaucions quan manipuleu diferents aliments, per exemple, si toqueu carn crua renteu-vos les mans abans de tocar el peix.
-Quan compreu el peix transporteu-lo separat d’altres aliments.
-Guardeu el peix a la nevera de seguida que arribeu a casa
-Descongeleu el peix congelat dins de la nevera, mai a temperatura ambient.
-Qualsevol preparat que porti peix guardeu-lo sempre en fresc a l’interior de la nevera
-Consumiu el peix –sobretot el marisc- el mateix dia de la compra.
QUÈ HI PODEU CONSULTAR EN AQUEST BLOC?
Estic segura que quan hi doneu una passejada ja no el deixareu de visitar mai més. Espero que us agradi.
CONEIXEMENTS ÚTILS
La compra. La conservació dels aliments. Materials i aparells de cuina. Mides i equivalències de pes i temperatura. Tècniques de cocció. Vocabulari gastronòmic. Observacions, trucs i consells.
LES ALGUES
LASANYA D'ALGA KOMBU (Foto: BeCeeNe)
Què són les algues? Usos habituals no alimentaris. Propietats dietètiques. Les algues més conegudes. Principals característiques. Com preparar-les per cuinar. Les RECEPTES d'algues.
LES AMANIDES
AMANIDA D'HORTALISSES CRUES (Foto: BeCeeNe) Concepte. Què hi posem a le amanides? Els ingredients de base. Tractament i preparació dels ingredients. Algunes observacions respecte els ingredients. El contingut nutritiu. Les flors: un toc de gust i color. Flors tòxiques. Relació de flors tòxiques o potencialment problemàtiques. Flors comestibles.
Presentació de les RECEPTES d'amanides. AMANIDES d'hortalisses crues. AMANIDES mixtes. AMANIDES amb nom propi. Unes quantes AMANIDES més. AMANIDES d'arròs. AMANIDES de llegums secs. AMANIDES de pasta. AMANIDES de patata. Vinagretes i salses fredes per a AMANIDES I VERDURES.
L'ARRÒS I ELS ALTRES CEREALS
ARRÒS CALDÓS TRES COLORS (Foto:BeCeeNe)
L’arròs: un aliment preat. Tipus d’arròs. Components de l’arròs. Composició química de l’arròs. Quantitat d’arròs per persona. Normes per a una correcta cocció. Com aconseguir excel·lents plats d’arròs. Els altres cereals.
Presentació de les RECEPTES d'arròs. RECEPTES d'arròs bàsiques. RECEPTES de barrejos d'arròs. RECEPTES d'arrossos guisats (caldosos i secs). Receptes d'altres cereals.
LES BEGUDES
BOTELLES DE VINS BLANCS I NEGRES (Foto BeCeeNe)
Begudes no alcohòliques:
Les aigües que bevem. Les begudes comercialitzades. Les begudes vegetals. Les llets vegetals. Propietats de les llets vegetals. La xocolata. El cafè. Maneres de preparar un bon cafè. Saber triar i tractar el cafè. Preparats de cafè. Altres preparats de cafè amb begudes alcohòliques. Les herbes aromàtiques. Les herbes una a una. El te. Mètodes per a preparar un bon te.
Begudes alcohòliques:
La cervesa. El vi. Classificació dels vins: pel seu procés d'elaboració i els seus controls; per la seva tècnica de producció; pel seu envelliment i característiques. Defectes que pot presentar un bon vi.
El cava, una beguda particular. La història del cava a Catalunya. Verema i procés d’elaboració. Les anyades del segle. El cava a la gastronomia.
Els licors i els aiguardents. Tipus de licors. Combinats i còctels. Mètodes de preparació dels còctels. El material necessari.
Abans de les receptes:
Posem nom als preparats. Materials indispensables, categories i mètodes de preparació. Equivalències
RECEPTES de begudes no alcohòliques. Sucs, batuts i còctels de fruita i/o verdura. Sorbets i granissats. Preparats amb xocolata. Preparats amb herbes. Preparats amb te. Preparats amb cafè. RECEPTES de begudes alcohòliques. Combinats, barreges i còctels. Aiguardents i licors casolans.
ELS BOLETS
ROVELLONS A LA PLANXA (Foto BeCeeNe)
La cultura del bolet. Com aconseguir bolets. Preparació i consum. Dietètica.
Les RECEPTES de bolets.
ELS CARGOLS
El cargol, aquest simpàtic animaló. Principals espècies. On trobar cargols. Rentat i cocció dels cargols.
Les RECEPTES de cargols.
Les RECEPTES de cargols.
LES CARNS
VEDELLA A LA CAÇADORA (Foto:BeCeeNe)
Divisió de les carns. Característiques i divisió de les peces dels principals animals d'escorxador. Classificació dels principals animals de granja. La carn de caça: descripció d'algunes peces. L'elecció de les carns: criteris de qualitat. Consells per a determinar la frescor i d'edat de l'animal de caça. Preparació de les carns abans del cuinat. Càlcul de per persona. La funció del forn i el microones en el cuinat de les carns. Presentació de les RECEPTES de carn. RECEPTES de carn d'aplicació general. RECEPTES de vedella, bou i be. RECEPTES de porc. RECEPTES de pollastre, ànec i conill. RECEPTES d’animals de caça. RECEPTES elaborades amb carn picada. Els replets per a carns. RECEPTES de replets per a carns.
ELS CONDIMENTS
EL RACÓ DE LES ESPÈCIES (foto BeCeeNe)
Els condiments. Una història entre picant i aromàtica. Les espècies. Les herbes i plantes aromàtiques. Condiments compostos preparats. Productes manipuladors del gust. Productes naturals obtinguts mitjançant processaments.
EMBOTITS, PATÉS I MENUDALLES
EMBOTITS DE CATALUNYA (Foto: BeCeeNe)
Embotits i menudalles. Els embotits: casolans o industrials?. Els patés: com preparar-los. Preparació de les menudalles abans del cuinat: càlcul de pes per persona. Les RECEPTES d'embotits. Les RECEPTES de patés. Les RECEPTES de menudalles.
ESPECIALITAS, ENTRANTS I DELICADESES

ELS FORMATGES SÓN UN DELS ENTRANTS QUE MÉS VARIETATS OFEREIXEN (Foto: BeCeeNe)
Els entrants i les delicadeses. L'entrant dins de l'àpat. Parem taula. Excel·lències culinàries per a ocasions especials. Presentació de les RECEPTES.
Els canapés (la preparació, la presentació i la quantitat). Els ingredients per untar els canapès. L'elaboració dels canapés. RECEPTES de canapès.
Carpaccios i tàrtars. RECEPTES de carpaccios.
Gaspatxos i sopes fredes. RECEPTES de gaspatxos.
Les fondues (què són i com preparar-les). RECEPTES de fondues: de formatge, carn, caldo i xocolata.
Fregits i arrebossats. RECEPTES de fregits i arrebossats.
Cassoletes i platets.
Terrines i timbals. Patés. RECEPTES de terrines i timbals. RECEPTES de patés.
Formatges. Compra, conservació, servit i tast. Com es tall el formatge. El formatge a la cuina. Les famílies del formatge. Formatges frescos. Formatges cremosos i d'untar. Formatges madurats o de tall. Formatges blaus. Formatges durs o de ratllar. RECEPTES amb formatge.
LA FRUITA I ELS FRUITS SECS
UNA FONT PERMANENT DE VITAMINES (Foto: BeCeeNe)
Classes de fruita. Què és però la fruita? Calendari de recollida. Virtuts dietètiques de la fruita. Les fruites una a una. Les fruites deshidratades. Les llavors comestibles. Propietats gastronòmiques de la fruita.
Presentació de les RECEPTES de fruita i fruits secs. Entrants i amanides. Segons plats. Salses i acompanyaments. Postres. Postres freds: gelats, sorbets i granissades. Begudes.
ELS LLEGUMS
AMANIDA DE LLENTIES, UN PLAT MOLT ESTIUENC I NUTRITIU (Foto: BeCeeNe)
Varietats i categories. Dues lleguminoses especials: la soia i la garrofa. El paper dels llegums en l’alimentació humana. Contingut nutritiu i indicacions dietètiques. Compra i conservació. Preparació i cocció.
Les RECEPTES de llegums.
LES MASSES PER A CUINAR
PASTÍS D'ESPINACS GRATINAT AL FORN (Foto: BeCeeNe)
Regles essencials i recomanacions pràctiques. La cocció al forn. Presentació de les RECEPTES de massa. Les RECEPTES bàsiques. Especialitats de rebosteria (RECEPTES de masses dolces): pastissos, creps, bunyols, etc. Especialitats cuinades (RECEPTES de masses salades amb els corresponents farcits): panades, pizzes, cassoletes, crestes, etc.
ELS OUS
OU "POCHÉ" CUIT A 62º SOBRE BASE DE PATATA I BACALLÀ CONFITAT. (Foto: BeCeeNe)
Propietats de l’ou. Aplicacions culinàries. Suggeriments respecte els ous. Valor dietètic i composició de l’ou. Què fer per conèixer la qualitat d’un ou?
Presentació de les RECEPTES d'ous. Ous al plat i durs. Ous escalfats i ferrats. Ous remenats i semi durs. Ous batuts: truites. Especialitats elaborades amb ou: suflés i pastissos salats.
EL PA

TORRADETES DE SANTA TERESA (Foto: BeCeeNe)
El pa nostre de cada dia. Els components. Avantatges i inconvenients del consum de cereals. Els utensilis necessaris per fer pa. Panificadora o forn? El pa: com?, quan?, amb què?
Classificació i identificació de les farines. Quadre d'identificació de les farines de blat segons la mòlta. Productes sense gluten aptes per a fer pa. L’elaboració del pa. La massa mare i el seu procés d'elaboració. Conservació del llevat natural. Influència de la temperatura en el llevat. Altres tipus de llevat. Les varietats del pa: forma, pes i qualitat. Elaboració del pa comú amb massa mare. Elaboració del pa comú amb llevat comercialitzat. Els pans sense llevat. Algunes consideracions en l'elaboració del pa. Taula d'errors més freqüents.
Presentació de les RECEPTES. PANS VARIATS amb massa mare o llevat comercial. PANS RÀPIDS sense llevat. PANS sense gluten. DELICADESES cuinades (torrades i sanvitxs). Esmorzars i berenars: PA DE PAGÈS AMB... Els ENTREPANS, plat únic. POSTRES de pa. SOPES de pa excel·lents.
LA PASTA
RAVIOLIS AMB VERDURES I SALSA PESTO (Foto: BeCeeNe)
La farina, matèria prima de la pasta. Radiografia de la pasta. Tipus de pastes alimentàries industrials. Preparació domèstica de la pasta. Cocció correcta de la pasta. Quantitat de pasta aconsellable per persona. Condimentació i farcir de la pasta.
Presentació de les RECEPTES de pasta. Elaboració de PASTA FRESCA. FARCITS per a pasta fresca. PASTA de primer I. PASTA de primer II. PASTA gratinada. PASTA farcida i condimentada. SOPES de pasta. SALSES per a pasta.
LES PATATES
LES PATATES FIGUREN EN L'ELABORACIÓ DE MOLTS PLATS (Foto: BeCeEne)
LES PATATES. Propietats alimentàries i medicinals. Varietats i tipus de cocció. Compra i conservació. Les RECEPTES de patates.
EL PEIX I EL MARISC
SALMÓ A LA PLANXA AMB VERDURETES (Foto: BeCeeNe)
El peix. Catalogació dels peixos. Saber reconèixer el peix. Valor nutritiu del peix. La qualitat del peix. Taula dels principals peixos. La conservació i l’elaboració de productes derivats. Les tècniques culinàries del peix. Les mides. El marisc. Com reconèixer la frescor del marisc. Els millors mesos per comprar marisc. Com coure els crustacis. Com coure els mol·luscs. Al·lèrgies i intoxicacions per ingesta de marisc.
Presentació de les RECEPTES. RECEPTES de peix bullit i fregit. RECEPTES de peix a la planxa i al forn. RECEPTES de peix guisat i amb salsa. Entrants de peix. RECEPTES de bacallà en salaó. RECEPTES de marisc: crustacis i mol·luscs. Sopes i suquets. Mar i muntanya.
LES POSTRES
GELAT AMB XOCOLATA I SUC DE GROSELLA (Foto: BeCeeNe)
El llarg (i dolç) camí de les postres. Tipus de postres. Les postres actuals. Rebosteria tradicional.
Presentació de les receptes. POSTRES amb làctics: cremes, natilles, flams, etc. POSTRES amb xocolata: pastissos, trufats, desfets, etc. POSTRES de massa: coques, pastissos, tortells, etc. POSTRES tradicionals: panellets, torrons, massapà, ametllats, gelats, etc. PROPIS d'esmorzar i berenar: galetes, magdelenes, xurros, bunyols, etc. GELATS.
LES SALSES

SALSES DIVERSES (Foto: BeCeeNe)
Concepte general i divisió. Utensilis necessaris. Preparació, conservació i congelació de les salses.
Presentació de les RECEPTES de salses. ESCABETXOS, ADOBS i PICADES. FONDOS o fumets. Més que SALSES. SALSES per a carns. SALSES per a peixos (1). SALSES per a peixos (2). SALSES per a ous. SALSES per a pastes. Salses semisòlides I. Salses semisòlides II.
ELS SOBRANTS I LES CONSERVES
CONSERVA CASOLANA DE TOMÀQUET (Foto: BeCeeNe)
La cultura dels excedents. Normes de manipulació dels aliments sobrants. Què vol dir conservar? Des de quan ho fem? Els microorganismes, són tots dolents? Els patògens del fred. La conservació casolana dels aliments. Els additius. Les conserves per esterilització. Les conserves al natural. Temps d'esterilització per a fruites i verdures al natural. Com saber si l'esterilització ha estat correcte? Les conserves basades en el sucre. Normes generals per a confitures i melmelades. Les conserves basades en la sal. Les coserves basades en l'oli. Les conserves basades en el vinagre i l'aiguardent. Les semiconserves.
Presentació de les RECEPTES. RECEPTES de conserves al natural. RECEPTES de conserves en almívar. RECEPTES de confitures i melmelades. RECEPTES de conserves en sal. RECEPTES de conserves en oli. RECEPTES de conserves en vinagre i aiguardent. RECEPTES de semiconserves.
LES SOPES
POTATGE DE SOJA I VERDURES (Foto: BeCeEne)
Divisió de les sopes. Regles bàsiques per a la preparació de caldos. Preparació de consomés.
Presentació de les RECEPTES de sopes. Caldos i consomés. Cremes i purés. Sopes variades. Escudelles i potatges. Sopes de peix.
LES VERDURES I LES HORTALISSES
LES HORTALISSES SÓN PRODUCTES QUE NO HAN DE FALTAR MAI EN LA NOSTRA DIETA (Foto: BeCeEne)
Classificació. Composició. Relació de productes segons l'estació de l'any. Forma de consumir-les. Com hem de coure les verdures i durant quant de temps. Uns vegetals especials: els germinats RECEPTES de verdura bàsiques. RECEPTES d'albergínies, bledes, bròquil, calçots i carbassons. RECEPTES de carxofes, cebes i cogombres. RECEPTES de col, cols de Brussel·les i coliflor. RECEPTES d'espàrrecs, espinacs i faves. RECEPTES de mongeta tendra i pastanagues. RECEPTES de pebrots, pèsols, porros i xirivies. RECEPTES de tomàquets. RECEPTES de borratges, card, fonoll i grelos.
Sociologia de l'alimentació (website, biblioteques, llibreries, articles interessants, etc.)
- ** LA COCINA DE LOS AROMAS – Vet aquí alguns conflictes que molts cuiners han de resoldre a la seva cuina d’estil per mantenir els aromes primaris dels articles frescos després de cuinats.
- **ALIMENTACIÓN, DESNUTRICIÓN Y CRECIMIENTO ECONÓMICO - Article de Vicente Pérez Moreda sobre l’obra col•lectiva de R. Rotherg y T. Rabb titulada “El hambre en la Historia”, un treball que reuneix textos que, originàriament, es van publicar el 1983 al diari “Journal of Interdisciplinary History”.
- **CERVANTES VIRTUAL - Manual de dones que conté moltes i diverses receptes, i no només de cuina. Si més no, resulta curiosa.
- **EL ARTE CULINARIO EN LA ANTIGUA MESOPOTAMIA – Un excel•lent i aclaridor document sobre els aliments i l’alimentació dels pobles de l’Antiga Mesopotàmia.
- **GASTRONOMÍA Y COCINA DE ÁFRICA SUBSAHARIANA - Breu article de Gustavo Jiménez sobre els aliments i els rituals que segueixen encara algunes tribus africanes.
- **HAMBRUNES - Article de Wikipèdia sobre algunes de les Grans Fams de la història.
- **HISTORIA DE LA COCINA CUBANA - Articles publicats per Luís Sánchez al foro La Nueva Cuba
- **HISTORIA DE LA GASTRONOMIA ESPAÑOLA – Un recorregut pels aliments, les cuines, la fam, els gastrònoms i cuiners, així com també altres monogràfics molt interessants. No us la perdeu.
- **HISTORIAS DE LA GASTRONOMÍA - Apicius és l'autor d'aquest quadern que tracta sobre històries gastronòmiques, receptes amb passat, ingredients, etc. L’autor alabès ens mostra dues seccions de llibres que val la pena no passar-hi de llarg: segur que aprendreu quelcom que abans no sabíeu.
- **LA CASA DE JACOB – Apartat amb interessants llibres sobre cuina jueva.
- **LA COCINA EN LA ANTIGUA ROMA – Article de Mª Isabel Yagüe.
- **LA COCINA EN LA ANTÍGUA BIZANCIO - Article de Mª Isabel Yagüe.
- **LA COCINA EN LA EDAD MEDIA EUROPEA - Article de Mª Isabel Yagüe.
- **LA COCINA EUROPEA DE LOS SIGLOS XVII Y XVIII - Article de Mª Isabel Yagüe.
- **LA COCINA PERSA Y ÁRABE CLÁSICA - Article de Mª Isabel Yagüe.
- **LA COCINA SEFARDÍ (judeo-española) - Article de Pepe Iglesias sobre la cuina sefardita d'abans del descobriment del continent americà
- **LA PROBLEMÁTICA GLOBAL DEL AGUA - En qualsevol elaboració de begudes, tant si les fem a casa com si les compren comercialitzades hi intervé l’aigua. Vet aquí un excel•lent treball sobre l’escassetat d’aquest bé comú i de la problemàtica que això suposa.
- **LES PECULIARITATS DE LA CUINA JAPONESA. La cuina japonesa no es precisament una mostra d’excessos a taula sinó més aviat la consumació d’un acte intel·lectual fugaç i delectable com pot ser-ho la contemplació dels cirerers en flor. Article de pepa Cols.
- **LOS CÓCTELES - PDF que recull el clàssic de Michael Jackson (res a veure amb el cantant), un llibre que no es troba al mercat. Conté molta informació.
- **PROPIETATS MEDICINALS DE LES PLANTES - Interessant recull, de fet, hi ha un munt de definicions i explicacions.
- **REVISTA DE FOLKLORE – Un recull dels millors refranys de la gastronomia espanyola.
- **TAPAS, SPANISH FAST-FOOD - Una reflexió encertada de Pepe Iglesias sobre el menjar ràpid al nostre país.
- **ZAPARDIEL: REVISTA DE CULTURA Y GASTRONOMIA – Un bon article sobre Antonin Carême, cuiner de reis i rei de cuiners.
- **¿QUIÉN MATÓ A LOS GRANDES CHEFS? - Un article molt salat de Pepe Iglesias sobre els creadors de la cuina moderna i el perquè aquests no han de tenir panxa.
Aliments, alimentació i salut a Internet
- **ALIMENTACIÓN Y NUTRICIÓN - Grup de coneixedors de l’alimentació, dietistes, personal clínic i sociòlegs, interessats en difondre els seus coneixements sobre alimentació i nutrició.
- **ARTE Y CIENCIA DEL BUEN COMER - Tot una enciclopèdia sobre els aliments considerats de gourmet: caviar, fua gras, bolets, formatges, begudes, mariscs, etc. Diccionari general gastronòmic.
- **BOLETS I BOLETAIRES DE CATALUNYA - Després de llegir tot el que saben no et quedarà cap dubte sobre cap espècie. Interessants enllaços.
- **COCINA Y HOGAR - Receptes, menús, dietes per a vegetarians, celíacs i diabètics, i molta més informació.
- **DEL HUERTO A MI CASA - Productes ecològics molt interessants (Sòria)
- **El GRAN LIBRO de las FONDUES - Hi trobareu molta informació sobre les fondues: classes, preparació, ingredients i solucions de problemes que poden aparèixer la primera vegada que la prepareu.
- **EL MAESTRO PESCADOR - Biologia marina, pesca, catàleg fotogràfic de peixos, receptes, etc.
- **HISTORIA DE LA COCINA – Una associació constituïda com a ONG, presenta la història de diverses gastronomies, amb monogràfics i articles interessants.
- **IL PESCE DEL MEDITERRANEO - Informació sobre el peix de la Mediterrània molt interessant, amb receptes i una historia personal amb fotos (en italià).
- **INFORME SOBRE EL "PANGA" un peix que cada dia més entra a les nostres llars i que pel que sembla no ofereix les garanties sanitàries que desitjariem.
- **MENJA SA - Millorar la qualitat de vida i gaudir d'allò que es menja és la doble missió d'aquest blog.
- **NUTRICIONLANDIA - Història, producció, tipus, propietats i receptes d'aquest minúscul i alimentós gra anomenat arròs.
- **PESCA MARINA - Absolutament tot sobre l’art de la pesca.
- **PESCADERÍAS CORUÑESAS – Curiositats sobre peixos i mariscs que segurament no trobarem en altres web.
- **ÀREA MARÍTIMA PROTEGIDA DEL GARRAF - Una guia per a les bones pràctiques de pesca.
.jpg)





