Deixeu-nos el vostre comentari, si us plau, ens servirà per a millorar cada dia més.
CARNS A LA PLANXA, BRASA O BARBACOA
Carns de vedella o bou. Per a la planxa o brasa s'aconsella: el filet (també anomenat turnedó o medalló), l'entrecot (o mitjana) o el bistec (de culata, cap de mort, crustó). Per a la barbacoa resulta interessant la part del cap de costella tallat de través (conegut com el asado de tira argentí).
Carn de be: Per a brasejar són preferibles les costelles i mitjanes; la paletilla per a la barbacoa.
Carn de porc. La carn de porc que millor tradueix aquest tipus d'elaboració són les botifarres i les salsitxes.
Carns de conill i pollastre. Del conill s’aprofita tot, en canvi del pollastre resulten millor les cuixes ja que els pits queden molt secs. Tallarem els trossos a quarts, quelcom oberts en les seves parts més carnoses. Ho adobarem amb oli, sal, pebre o herbes (marduix, farigola, menta o romaní, etc.
Temps: coneixem 4 maneres de brasejar els entrecots i altres parts de bistec gruixudes, segons el gust dels comensals:
-quasi crua: 1 minut cada costat.
-poc feta: uns 2 minuts cada costat.
-al punt: 3 ó 4 minuts cada costat.
-passada: uns 5 minuts cada costat (si us agrada tan cuita és millor tallar els bistecs més prims).
PROCEDIMENT PER COURE BÉ LES CARNS
*Prepararem la graella, planxa o barbacoa al màxim de calor, millor si pot ser amb brases, sinó, a gas o electricitat. Anteriorment haurem lliurat de pells, ossos i nervis els trossos de carn –dos o tres talls per persona, segons la grandària- per a adobar-los amb oli, pebre o herbes durant 1 hora al menys.
*Els bistecs de bou o vedella i les costelles i mitjanes de be tindran 1cm. de gruix; la resta de peces d'1cm. i mig a 2 cm. i mig. La primera operació, la de començar a coure, resulta la més delicada, ja que el manteniment de l'alta temperatura resulta essencial per evitar la dispersió dels sucs.
*Un cop cuita d’un cantó li donarem la volta fins a obtenir el mateix resultat (ara podeu baixar una mica el foc). Fugiu en tot moment de la temptació de punxar la carn durant la cocció.
*Un cop cuita la deixarem reposar un parell de minuts amb el foc apagat perquè les fibres es relaxin de l'agressivitat del calor inicial i els sucs es reparteixin.
*Salarem els bistecs i els servirem de seguida, sols o acompanyats de fruits de la terra -pebrots, cebes, tomàquets, patates, carxofes, bolets, etc.- naturalment, tot això també a la brasa.
Nota.
-D’acompanyament no hi faltaran les salses o una bona amanida.
ROSTITS A LA CATALANA
[Ingredients per a 4 persones: 1 tros de carn de primera d’1 Kg. si és sense os, i de 1½ Kg. si en té (vedella, bou, be, porc, pollastre, perdiu, oca, etc). 1 ceba grosseta, 2 tomàquets madurs, 5 ó 6 alls sencers sense pelar. Sal, una branqueta de canyella i una altra de farigola, 2 fulles de llorer, una mica de pebre, 1 vas de vi clar o bé ½ de xerès sec o conyac, 1 vas d'aigua. Oli, mantega o llard.]
Temps: 1h.10m
*Un cop preparada la peça de carn tal com hem explicat a l’apartat teòric, la lligarem i la posarem en una cassola de fang junt amb la grassa, deixant-la rostir a foc una mica fort fins que agafi color daurat per tots cantons. Aleshores moderarem la flama, afegirem la ceba i els tomàquets nets i tallats a trossets, junt amb la sal i les espècies, donant a la peça de carn i als ingredients diverses voltes durant uns 10 minuts.
*Passat aquest temps hi afegirem el vi -o el conyac- i l'aigua, deixant que faci xup-xup durant 30 minuts més, amb la cassola mig tapada, vigilant que la carn no s'enganxi.
*Quan la carn quedi tendra i la salsa s'hagi reduït retirarem les espècies i tancarem el foc. En aquest punt passarem la salsa i els ingredients per un colador fi i la tirarem per sobre de la carn que haurem tallat en talls regulars.
Notes.
-Aquests rostits s'acompanyen, en general, d'amanida, o puré de patata, carxofa o ceba arrebossada, verdura bullida o qualsevol guarnició que us faci patxoca.
-Si preferiu coure la carn al forn posarem tots els ingredients junts alhora en una safata, sense l'aigua, de 190º a 220º de temperatura, durant 1 h. aproximadament -segons la carn sigui més o menys tova-, ruixant-la amb el suc 3 ó 4 vegades durant la cocció.
ESTOFATS DE CARNS
La verdadera recepta d'estofats a la catalana es cuina amb botifarra crua i cansalada. Les patates, a més, es fregeixen abans de tirar-les a la cassola. Entenem que perquè tothom pugui gaudir d'aquesta excel.lent elaboració culinària no és necessària l'addició de tanta grassa, així que us la donem rebaixada.
[Ingredients: 400 grams de carn de vedella, bou o vaca adient per a estofar, tallada a daus no gaire grossos, ½ Kg. de patates petites, 1 pastanaga grossa, 1 ceba mitjana, un ram d'herbes aromàtiques compost de llorer, farigola, ½ branca de canyella, 1 fulla d'api i una de julivert; 1 tomàquet madur grosset. 1 copa de vi blanc sec i una altra d'aiguardent, 1 vas de brou senzill. 1 cullerada rasa de maizena, oli o llard, sal i pebre mòlt.]
Temps: 1h.15m.
*Posarem el llar o l'oli en una cassola i quan estigui calent hi tirarem la carn, sense grassa i pells, espolsada amb el pebre mòlt.
*Quan estigui mig fregida hi afegirem la ceba i la pastanaga tallades a trossos, els alls i el ramet d'herbes, remenant-ho de tant en tant i deixant-ho coure durant uns 10 minuts més.
*Després hi sumarem el tomàquet escaldat, sense llavors, i els vins, i ho deixarem coure fins que es redueixi. Tot seguit hi afegirem el brou i la maizena desfeta amb una mica d'aigua per tal que no es facin grumolls.
*Baixarem el foc un cop comenci a bullir i ho deixarem coure a foc lent amb la tapadora de forats durant ½ hora.
*Finalment hi tirarem les patates tallades rodonetes, no gaire grosses, i la sal, i ho farem coure ½ hora més aproximadament, fins que tots els ingredients estiguin ben cuits.
*Ho servirem sense el ram de les herbes.
GUISATS DE CARN AMB FRUITA
El procediment de preparació i cocció és el mateix, sigui quina sigui la carn que es vulgui guisar: vedella, bou, be, llom, gallina, oca, ànec, conill, etc. També es pot variar la fruita, que pot ser seca, conservades en licor o fresca, aquesta última no massa dolça: peres, préssecs, prunes, pomes, taronges, raïm, etc.
[Ingredients per a 4 persones: 800 grams de carn tallada a trossos o en un sol tros o bé 4 quarts d'au. 1 ceba, 1 tros de pernil tallat a daus, 2 pastanagues, 1 tomàquet madur gros. 300 grams nets de fruita, lliure de pell, pinyols o llavors. 1 vas de vi ranci, o d'Oporto, cava o conyac, o el licor mateix de la fruita rebaixada amb aigua. 1 cullerada rasa de maizena, canyella, llorer, pebre mòlt, llard o oli, sal. Una abundant picada catalana .]
Temps: 1h. 20m.
*24 hores abans de començar el guisat deixarem macerar les fruites amb el vi o la beguda que haurem triat, excepte si ja són de conserva, com poden ser les prunes.
*En una cassola amb oli o llard hi posarem la carn que haurem passat abans per farina; quan tingui una mica de color hi sumarem el pernil, la ceba i la pastanaga a trossos, i també les espècies, deixant que tot junt cogui uns minuts més.
*Aleshores hi tirarem el tomàquet trinxat, pelat i sense llavors, i quan estigui ben cuit mullarem els ingredients amb la beguda escollida.
*Quan la carn hagi cuit uns 10 minuts més hi posarem la fruita, ja neta i preparada. A partir d'aquí ho deixarem coure a foc lent sumant-hi, uns 20 minuts més tard, la picada i, si convé, una mica més de líquid i sal.
*Tot plegat ha de coure, repetim, a foc lent, cuidant que la fruita quedi sencera i la salsa no massa abundant i sí una mica espessa.
EL FRICANDÓ
[Ingredients per a 4 persones: 600 grams de vedella tallada fina -tall rodó, llata o tapa plana. 1 ceba grossa, 2 tomàquets madurs, 300 grams de moixernons o qualsevol altre bolet fresc. 1 vas de caldo suau, 1 vas de vi blanc, farina, 1 fulla de llorer, pebre mòlt, oli i sal. Una abundant picada catalana (veure volum III)]
Temps: 1 h.
*Salpebrarem la carn, la passarem per farina i la fregirem a la cassola on hi haurem escalfat l'oli (no ha de quedar excessivament cuita).
*Al mateix oli hi fregirem, retirada la carn i després de colar-lo, la ceba tallada a tires, la fulla de llorer i el tomàquet trinxat, afegint-hi, quan estigui cuit, els moixernons ben escorreguts, prèviament remullats en aigua freda durant 20 minuts.
*Ja tot cuit, hi posarem la carn amb el suc que hagi desprès, el vi i el caldo.
*Deixarem que cogui lentament durant mitja hora llarga afegint-hi, a mitja cocció, una abundant picada catalana. El suc ha de quedar una mica espès.
BLANQUETA DE CARN
Aquest plat se l'anomena així pel color blanc de la salsa. És un plat d'origen francès, compost de carns blanques com la vedella, el be o el pollastre, bàsicament. Es pot fer amb xampinyons o amb arròs; nosaltres hem preferit presentar-vos el plat elaborat amb el cereal.
[Ingredients per a 4 persones. Si triem vedella: ¾ de kg. de culata o llata tallats a trossos; si preferim el be: 1 Kg. de falda, paletilla o coll, també a trossos; si ens decantem per les aus: 4 pits de pollastre partits en tres o quatre trossos. 2 pastanagues, 1 porro, 1 branca d'api, 2 cebes amb 1 clau d'espècie clavat. 1 tros de mantega, 1 ½ cullerades de farina, 1 fulla de llorer, farigola i julivert, 1 rovell d'ou. 1dl. de llet, un raig de suc de llimona. 200 grams d'arròs llarg, pebre mòlt i sal.]
Temps: 1h. 30m.
*Farem bullir la carn en una olla amb aigua freda on hi posarem també les pastanagues pelades i partides en dues, les cebes senceres, l'api, el porro, les herbes, la sal i el pebre, deixant que bulli durant ben bé 1 hora a comptar després del descumat.
*Haurem de dividir el caldo en dues parts, una per a la bexamel i l’altra per coure-hi l’arròs, deixant la carn amb un dit de caldo per mantenir el calor fins l'hora de menjar-la.
*En una cassola hi desferem la mantega, sumant-li la farina quan estigui desfeta. Tot seguit li afegirem a poc a poc, la llet i el brou calents. Remanarem la salsa lentament sense parar fins que arrenqui el bull, perquè no es grumolli. La deixarem coure durant ¼ d'hora a foc lent i, si és necessari, rectificarem de sal.
*Un cop elaborada la bexamel hi afegirem el rovell d'ou i el suc de llimona, removent-ho seguit prop del foc sense que torni a arrencar el bull (és molt important). Reservarem.
*Mentre, amb l'altra quantitat de caldo hi haurem bullit l'arròs durant uns 16 minuts.
*Un cop tot cuit posarem l'arròs colat en una banda del plat, i a l'altra, la carn calenta i la salsa bexamel pel damunt. Menjar de seguida.
CARN ARREBOSSADA
[Ingredients per a 2 persones: 250 grams d'escalopes de la carn que volguem arrebossar. 1 ou, farina, farina de galeta, julivert, pebre mòlt (opcional), oli i sal.]
Temps: 10m.
*Per aquesta preparació ens cal una carn que sigui tendra -vedella, porc, pollastre, gall d'indi, etc.- sense grassa, ni pells, ni ossos, tallada a talls prims però no transparents.
*Batrem un ou en un plat al que li afegirem una branca de julivert picat; a part, dipositarem en un plat una mica de farina de blat i, en un altre, farina de galeta.
*Un cop salpebrats els bistecs els passarem per la farina, l'ou batut i la farina de galeta i els fregirem en una paella amb oli calent.
*En treure'ls del foc posarem els bistecs damunt de paper secant de cuina per tal que deixin anar la grassa que han copat al coure.
*Ens ho menjarem deseguida, acompanyats d'algun aliment lleuger: espàrrecs, carxofes a la brasa, amanida, etc.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
QUÈ HI PODEU CONSULTAR EN AQUEST BLOC?
Estic segura que quan hi doneu una passejada ja no el deixareu de visitar mai més. Espero que us agradi.
CONEIXEMENTS ÚTILS
La compra. La conservació dels aliments. Materials i aparells de cuina. Mides i equivalències de pes i temperatura. Tècniques de cocció. Vocabulari gastronòmic. Observacions, trucs i consells.
LES ALGUES
LASANYA D'ALGA KOMBU (Foto: BeCeeNe)
Què són les algues? Usos habituals no alimentaris. Propietats dietètiques. Les algues més conegudes. Principals característiques. Com preparar-les per cuinar. Les RECEPTES d'algues.
LES AMANIDES
AMANIDA D'HORTALISSES CRUES (Foto: BeCeeNe) Concepte. Què hi posem a le amanides? Els ingredients de base. Tractament i preparació dels ingredients. Algunes observacions respecte els ingredients. El contingut nutritiu. Les flors: un toc de gust i color. Flors tòxiques. Relació de flors tòxiques o potencialment problemàtiques. Flors comestibles.
Presentació de les RECEPTES d'amanides. AMANIDES d'hortalisses crues. AMANIDES mixtes. AMANIDES amb nom propi. Unes quantes AMANIDES més. AMANIDES d'arròs. AMANIDES de llegums secs. AMANIDES de pasta. AMANIDES de patata. Vinagretes i salses fredes per a AMANIDES I VERDURES.
L'ARRÒS I ELS ALTRES CEREALS
ARRÒS CALDÓS TRES COLORS (Foto:BeCeeNe)
L’arròs: un aliment preat. Tipus d’arròs. Components de l’arròs. Composició química de l’arròs. Quantitat d’arròs per persona. Normes per a una correcta cocció. Com aconseguir excel·lents plats d’arròs. Els altres cereals.
Presentació de les RECEPTES d'arròs. RECEPTES d'arròs bàsiques. RECEPTES de barrejos d'arròs. RECEPTES d'arrossos guisats (caldosos i secs). Receptes d'altres cereals.
LES BEGUDES
BOTELLES DE VINS BLANCS I NEGRES (Foto BeCeeNe)
Begudes no alcohòliques:
Les aigües que bevem. Les begudes comercialitzades. Les begudes vegetals. Les llets vegetals. Propietats de les llets vegetals. La xocolata. El cafè. Maneres de preparar un bon cafè. Saber triar i tractar el cafè. Preparats de cafè. Altres preparats de cafè amb begudes alcohòliques. Les herbes aromàtiques. Les herbes una a una. El te. Mètodes per a preparar un bon te.
Begudes alcohòliques:
La cervesa. El vi. Classificació dels vins: pel seu procés d'elaboració i els seus controls; per la seva tècnica de producció; pel seu envelliment i característiques. Defectes que pot presentar un bon vi.
El cava, una beguda particular. La història del cava a Catalunya. Verema i procés d’elaboració. Les anyades del segle. El cava a la gastronomia.
Els licors i els aiguardents. Tipus de licors. Combinats i còctels. Mètodes de preparació dels còctels. El material necessari.
Abans de les receptes:
Posem nom als preparats. Materials indispensables, categories i mètodes de preparació. Equivalències
RECEPTES de begudes no alcohòliques. Sucs, batuts i còctels de fruita i/o verdura. Sorbets i granissats. Preparats amb xocolata. Preparats amb herbes. Preparats amb te. Preparats amb cafè. RECEPTES de begudes alcohòliques. Combinats, barreges i còctels. Aiguardents i licors casolans.
ELS BOLETS
ROVELLONS A LA PLANXA (Foto BeCeeNe)
La cultura del bolet. Com aconseguir bolets. Preparació i consum. Dietètica.
Les RECEPTES de bolets.
ELS CARGOLS
El cargol, aquest simpàtic animaló. Principals espècies. On trobar cargols. Rentat i cocció dels cargols.
Les RECEPTES de cargols.
Les RECEPTES de cargols.
LES CARNS
VEDELLA A LA CAÇADORA (Foto:BeCeeNe)
Divisió de les carns. Característiques i divisió de les peces dels principals animals d'escorxador. Classificació dels principals animals de granja. La carn de caça: descripció d'algunes peces. L'elecció de les carns: criteris de qualitat. Consells per a determinar la frescor i d'edat de l'animal de caça. Preparació de les carns abans del cuinat. Càlcul de per persona. La funció del forn i el microones en el cuinat de les carns. Presentació de les RECEPTES de carn. RECEPTES de carn d'aplicació general. RECEPTES de vedella, bou i be. RECEPTES de porc. RECEPTES de pollastre, ànec i conill. RECEPTES d’animals de caça. RECEPTES elaborades amb carn picada. Els replets per a carns. RECEPTES de replets per a carns.
ELS CONDIMENTS
EL RACÓ DE LES ESPÈCIES (foto BeCeeNe)
Els condiments. Una història entre picant i aromàtica. Les espècies. Les herbes i plantes aromàtiques. Condiments compostos preparats. Productes manipuladors del gust. Productes naturals obtinguts mitjançant processaments.
EMBOTITS, PATÉS I MENUDALLES
EMBOTITS DE CATALUNYA (Foto: BeCeeNe)
Embotits i menudalles. Els embotits: casolans o industrials?. Els patés: com preparar-los. Preparació de les menudalles abans del cuinat: càlcul de pes per persona. Les RECEPTES d'embotits. Les RECEPTES de patés. Les RECEPTES de menudalles.
ESPECIALITAS, ENTRANTS I DELICADESES

ELS FORMATGES SÓN UN DELS ENTRANTS QUE MÉS VARIETATS OFEREIXEN (Foto: BeCeeNe)
Els entrants i les delicadeses. L'entrant dins de l'àpat. Parem taula. Excel·lències culinàries per a ocasions especials. Presentació de les RECEPTES.
Els canapés (la preparació, la presentació i la quantitat). Els ingredients per untar els canapès. L'elaboració dels canapés. RECEPTES de canapès.
Carpaccios i tàrtars. RECEPTES de carpaccios.
Gaspatxos i sopes fredes. RECEPTES de gaspatxos.
Les fondues (què són i com preparar-les). RECEPTES de fondues: de formatge, carn, caldo i xocolata.
Fregits i arrebossats. RECEPTES de fregits i arrebossats.
Cassoletes i platets.
Terrines i timbals. Patés. RECEPTES de terrines i timbals. RECEPTES de patés.
Formatges. Compra, conservació, servit i tast. Com es tall el formatge. El formatge a la cuina. Les famílies del formatge. Formatges frescos. Formatges cremosos i d'untar. Formatges madurats o de tall. Formatges blaus. Formatges durs o de ratllar. RECEPTES amb formatge.
LA FRUITA I ELS FRUITS SECS
UNA FONT PERMANENT DE VITAMINES (Foto: BeCeeNe)
Classes de fruita. Què és però la fruita? Calendari de recollida. Virtuts dietètiques de la fruita. Les fruites una a una. Les fruites deshidratades. Les llavors comestibles. Propietats gastronòmiques de la fruita.
Presentació de les RECEPTES de fruita i fruits secs. Entrants i amanides. Segons plats. Salses i acompanyaments. Postres. Postres freds: gelats, sorbets i granissades. Begudes.
ELS LLEGUMS
AMANIDA DE LLENTIES, UN PLAT MOLT ESTIUENC I NUTRITIU (Foto: BeCeeNe)
Varietats i categories. Dues lleguminoses especials: la soia i la garrofa. El paper dels llegums en l’alimentació humana. Contingut nutritiu i indicacions dietètiques. Compra i conservació. Preparació i cocció.
Les RECEPTES de llegums.
LES MASSES PER A CUINAR
PASTÍS D'ESPINACS GRATINAT AL FORN (Foto: BeCeeNe)
Regles essencials i recomanacions pràctiques. La cocció al forn. Presentació de les RECEPTES de massa. Les RECEPTES bàsiques. Especialitats de rebosteria (RECEPTES de masses dolces): pastissos, creps, bunyols, etc. Especialitats cuinades (RECEPTES de masses salades amb els corresponents farcits): panades, pizzes, cassoletes, crestes, etc.
ELS OUS
OU "POCHÉ" CUIT A 62º SOBRE BASE DE PATATA I BACALLÀ CONFITAT. (Foto: BeCeeNe)
Propietats de l’ou. Aplicacions culinàries. Suggeriments respecte els ous. Valor dietètic i composició de l’ou. Què fer per conèixer la qualitat d’un ou?
Presentació de les RECEPTES d'ous. Ous al plat i durs. Ous escalfats i ferrats. Ous remenats i semi durs. Ous batuts: truites. Especialitats elaborades amb ou: suflés i pastissos salats.
EL PA

TORRADETES DE SANTA TERESA (Foto: BeCeeNe)
El pa nostre de cada dia. Els components. Avantatges i inconvenients del consum de cereals. Els utensilis necessaris per fer pa. Panificadora o forn? El pa: com?, quan?, amb què?
Classificació i identificació de les farines. Quadre d'identificació de les farines de blat segons la mòlta. Productes sense gluten aptes per a fer pa. L’elaboració del pa. La massa mare i el seu procés d'elaboració. Conservació del llevat natural. Influència de la temperatura en el llevat. Altres tipus de llevat. Les varietats del pa: forma, pes i qualitat. Elaboració del pa comú amb massa mare. Elaboració del pa comú amb llevat comercialitzat. Els pans sense llevat. Algunes consideracions en l'elaboració del pa. Taula d'errors més freqüents.
Presentació de les RECEPTES. PANS VARIATS amb massa mare o llevat comercial. PANS RÀPIDS sense llevat. PANS sense gluten. DELICADESES cuinades (torrades i sanvitxs). Esmorzars i berenars: PA DE PAGÈS AMB... Els ENTREPANS, plat únic. POSTRES de pa. SOPES de pa excel·lents.
LA PASTA
RAVIOLIS AMB VERDURES I SALSA PESTO (Foto: BeCeeNe)
La farina, matèria prima de la pasta. Radiografia de la pasta. Tipus de pastes alimentàries industrials. Preparació domèstica de la pasta. Cocció correcta de la pasta. Quantitat de pasta aconsellable per persona. Condimentació i farcir de la pasta.
Presentació de les RECEPTES de pasta. Elaboració de PASTA FRESCA. FARCITS per a pasta fresca. PASTA de primer I. PASTA de primer II. PASTA gratinada. PASTA farcida i condimentada. SOPES de pasta. SALSES per a pasta.
LES PATATES
LES PATATES FIGUREN EN L'ELABORACIÓ DE MOLTS PLATS (Foto: BeCeEne)
LES PATATES. Propietats alimentàries i medicinals. Varietats i tipus de cocció. Compra i conservació. Les RECEPTES de patates.
EL PEIX I EL MARISC
SALMÓ A LA PLANXA AMB VERDURETES (Foto: BeCeeNe)
El peix. Catalogació dels peixos. Saber reconèixer el peix. Valor nutritiu del peix. La qualitat del peix. Taula dels principals peixos. La conservació i l’elaboració de productes derivats. Les tècniques culinàries del peix. Les mides. El marisc. Com reconèixer la frescor del marisc. Els millors mesos per comprar marisc. Com coure els crustacis. Com coure els mol·luscs. Al·lèrgies i intoxicacions per ingesta de marisc.
Presentació de les RECEPTES. RECEPTES de peix bullit i fregit. RECEPTES de peix a la planxa i al forn. RECEPTES de peix guisat i amb salsa. Entrants de peix. RECEPTES de bacallà en salaó. RECEPTES de marisc: crustacis i mol·luscs. Sopes i suquets. Mar i muntanya.
LES POSTRES
GELAT AMB XOCOLATA I SUC DE GROSELLA (Foto: BeCeeNe)
El llarg (i dolç) camí de les postres. Tipus de postres. Les postres actuals. Rebosteria tradicional.
Presentació de les receptes. POSTRES amb làctics: cremes, natilles, flams, etc. POSTRES amb xocolata: pastissos, trufats, desfets, etc. POSTRES de massa: coques, pastissos, tortells, etc. POSTRES tradicionals: panellets, torrons, massapà, ametllats, gelats, etc. PROPIS d'esmorzar i berenar: galetes, magdelenes, xurros, bunyols, etc. GELATS.
LES SALSES

SALSES DIVERSES (Foto: BeCeeNe)
Concepte general i divisió. Utensilis necessaris. Preparació, conservació i congelació de les salses.
Presentació de les RECEPTES de salses. ESCABETXOS, ADOBS i PICADES. FONDOS o fumets. Més que SALSES. SALSES per a carns. SALSES per a peixos (1). SALSES per a peixos (2). SALSES per a ous. SALSES per a pastes. Salses semisòlides I. Salses semisòlides II.
ELS SOBRANTS I LES CONSERVES
CONSERVA CASOLANA DE TOMÀQUET (Foto: BeCeeNe)
La cultura dels excedents. Normes de manipulació dels aliments sobrants. Què vol dir conservar? Des de quan ho fem? Els microorganismes, són tots dolents? Els patògens del fred. La conservació casolana dels aliments. Els additius. Les conserves per esterilització. Les conserves al natural. Temps d'esterilització per a fruites i verdures al natural. Com saber si l'esterilització ha estat correcte? Les conserves basades en el sucre. Normes generals per a confitures i melmelades. Les conserves basades en la sal. Les coserves basades en l'oli. Les conserves basades en el vinagre i l'aiguardent. Les semiconserves.
Presentació de les RECEPTES. RECEPTES de conserves al natural. RECEPTES de conserves en almívar. RECEPTES de confitures i melmelades. RECEPTES de conserves en sal. RECEPTES de conserves en oli. RECEPTES de conserves en vinagre i aiguardent. RECEPTES de semiconserves.
LES SOPES
POTATGE DE SOJA I VERDURES (Foto: BeCeEne)
Divisió de les sopes. Regles bàsiques per a la preparació de caldos. Preparació de consomés.
Presentació de les RECEPTES de sopes. Caldos i consomés. Cremes i purés. Sopes variades. Escudelles i potatges. Sopes de peix.
LES VERDURES I LES HORTALISSES
LES HORTALISSES SÓN PRODUCTES QUE NO HAN DE FALTAR MAI EN LA NOSTRA DIETA (Foto: BeCeEne)
Classificació. Composició. Relació de productes segons l'estació de l'any. Forma de consumir-les. Com hem de coure les verdures i durant quant de temps. Uns vegetals especials: els germinats RECEPTES de verdura bàsiques. RECEPTES d'albergínies, bledes, bròquil, calçots i carbassons. RECEPTES de carxofes, cebes i cogombres. RECEPTES de col, cols de Brussel·les i coliflor. RECEPTES d'espàrrecs, espinacs i faves. RECEPTES de mongeta tendra i pastanagues. RECEPTES de pebrots, pèsols, porros i xirivies. RECEPTES de tomàquets. RECEPTES de borratges, card, fonoll i grelos.
Sociologia de l'alimentació (website, biblioteques, llibreries, articles interessants, etc.)
- ** LA COCINA DE LOS AROMAS – Vet aquí alguns conflictes que molts cuiners han de resoldre a la seva cuina d’estil per mantenir els aromes primaris dels articles frescos després de cuinats.
- **ALIMENTACIÓN, DESNUTRICIÓN Y CRECIMIENTO ECONÓMICO - Article de Vicente Pérez Moreda sobre l’obra col•lectiva de R. Rotherg y T. Rabb titulada “El hambre en la Historia”, un treball que reuneix textos que, originàriament, es van publicar el 1983 al diari “Journal of Interdisciplinary History”.
- **CERVANTES VIRTUAL - Manual de dones que conté moltes i diverses receptes, i no només de cuina. Si més no, resulta curiosa.
- **EL ARTE CULINARIO EN LA ANTIGUA MESOPOTAMIA – Un excel•lent i aclaridor document sobre els aliments i l’alimentació dels pobles de l’Antiga Mesopotàmia.
- **GASTRONOMÍA Y COCINA DE ÁFRICA SUBSAHARIANA - Breu article de Gustavo Jiménez sobre els aliments i els rituals que segueixen encara algunes tribus africanes.
- **HAMBRUNES - Article de Wikipèdia sobre algunes de les Grans Fams de la història.
- **HISTORIA DE LA COCINA CUBANA - Articles publicats per Luís Sánchez al foro La Nueva Cuba
- **HISTORIA DE LA GASTRONOMIA ESPAÑOLA – Un recorregut pels aliments, les cuines, la fam, els gastrònoms i cuiners, així com també altres monogràfics molt interessants. No us la perdeu.
- **HISTORIAS DE LA GASTRONOMÍA - Apicius és l'autor d'aquest quadern que tracta sobre històries gastronòmiques, receptes amb passat, ingredients, etc. L’autor alabès ens mostra dues seccions de llibres que val la pena no passar-hi de llarg: segur que aprendreu quelcom que abans no sabíeu.
- **LA CASA DE JACOB – Apartat amb interessants llibres sobre cuina jueva.
- **LA COCINA EN LA ANTIGUA ROMA – Article de Mª Isabel Yagüe.
- **LA COCINA EN LA ANTÍGUA BIZANCIO - Article de Mª Isabel Yagüe.
- **LA COCINA EN LA EDAD MEDIA EUROPEA - Article de Mª Isabel Yagüe.
- **LA COCINA EUROPEA DE LOS SIGLOS XVII Y XVIII - Article de Mª Isabel Yagüe.
- **LA COCINA PERSA Y ÁRABE CLÁSICA - Article de Mª Isabel Yagüe.
- **LA COCINA SEFARDÍ (judeo-española) - Article de Pepe Iglesias sobre la cuina sefardita d'abans del descobriment del continent americà
- **LA PROBLEMÁTICA GLOBAL DEL AGUA - En qualsevol elaboració de begudes, tant si les fem a casa com si les compren comercialitzades hi intervé l’aigua. Vet aquí un excel•lent treball sobre l’escassetat d’aquest bé comú i de la problemàtica que això suposa.
- **LES PECULIARITATS DE LA CUINA JAPONESA. La cuina japonesa no es precisament una mostra d’excessos a taula sinó més aviat la consumació d’un acte intel·lectual fugaç i delectable com pot ser-ho la contemplació dels cirerers en flor. Article de pepa Cols.
- **LOS CÓCTELES - PDF que recull el clàssic de Michael Jackson (res a veure amb el cantant), un llibre que no es troba al mercat. Conté molta informació.
- **PROPIETATS MEDICINALS DE LES PLANTES - Interessant recull, de fet, hi ha un munt de definicions i explicacions.
- **REVISTA DE FOLKLORE – Un recull dels millors refranys de la gastronomia espanyola.
- **TAPAS, SPANISH FAST-FOOD - Una reflexió encertada de Pepe Iglesias sobre el menjar ràpid al nostre país.
- **ZAPARDIEL: REVISTA DE CULTURA Y GASTRONOMIA – Un bon article sobre Antonin Carême, cuiner de reis i rei de cuiners.
- **¿QUIÉN MATÓ A LOS GRANDES CHEFS? - Un article molt salat de Pepe Iglesias sobre els creadors de la cuina moderna i el perquè aquests no han de tenir panxa.
Aliments, alimentació i salut a Internet
- **ALIMENTACIÓN Y NUTRICIÓN - Grup de coneixedors de l’alimentació, dietistes, personal clínic i sociòlegs, interessats en difondre els seus coneixements sobre alimentació i nutrició.
- **ARTE Y CIENCIA DEL BUEN COMER - Tot una enciclopèdia sobre els aliments considerats de gourmet: caviar, fua gras, bolets, formatges, begudes, mariscs, etc. Diccionari general gastronòmic.
- **BOLETS I BOLETAIRES DE CATALUNYA - Després de llegir tot el que saben no et quedarà cap dubte sobre cap espècie. Interessants enllaços.
- **COCINA Y HOGAR - Receptes, menús, dietes per a vegetarians, celíacs i diabètics, i molta més informació.
- **DEL HUERTO A MI CASA - Productes ecològics molt interessants (Sòria)
- **El GRAN LIBRO de las FONDUES - Hi trobareu molta informació sobre les fondues: classes, preparació, ingredients i solucions de problemes que poden aparèixer la primera vegada que la prepareu.
- **EL MAESTRO PESCADOR - Biologia marina, pesca, catàleg fotogràfic de peixos, receptes, etc.
- **HISTORIA DE LA COCINA – Una associació constituïda com a ONG, presenta la història de diverses gastronomies, amb monogràfics i articles interessants.
- **IL PESCE DEL MEDITERRANEO - Informació sobre el peix de la Mediterrània molt interessant, amb receptes i una historia personal amb fotos (en italià).
- **INFORME SOBRE EL "PANGA" un peix que cada dia més entra a les nostres llars i que pel que sembla no ofereix les garanties sanitàries que desitjariem.
- **MENJA SA - Millorar la qualitat de vida i gaudir d'allò que es menja és la doble missió d'aquest blog.
- **NUTRICIONLANDIA - Història, producció, tipus, propietats i receptes d'aquest minúscul i alimentós gra anomenat arròs.
- **PESCA MARINA - Absolutament tot sobre l’art de la pesca.
- **PESCADERÍAS CORUÑESAS – Curiositats sobre peixos i mariscs que segurament no trobarem en altres web.
- **ÀREA MARÍTIMA PROTEGIDA DEL GARRAF - Una guia per a les bones pràctiques de pesca.
.jpg)






Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada