LES ALGUES

Hem de remuntar-nos a molts segles enrere per conèixer les primeres cultures que van incorporar les algues marines a la seva dieta després de descobrir-les com una font d’aliment apreciable: més de 4.000 anys a la Xina, 1.200 al Japó, 1.000 a Mèxic.

A Europa fa temps que formen part de la gastronomia local, fins i tot a Àustria i Alemanya es barreja un 3% d’aquest producte dissecat amb la farina amb la que fan el pa. El nostre país, fa just una vintena d’anys que va començar a fer-ne cas d’aquesta estranya planta, essent Galícia la capdavantera de la seva explotació comercial, en concret Pontevedra, on a més d’experimentar el cultiu de conegudes algues japoneses també ens ofereix les típiques que es crien de forma natural al Cantàbric i a l’Atlàntic: la saborosa espagueti de mar, la musgo d’Irlanda o Carragaheen i la fucus.

Abans d’aquestes dates, ni en el millor dels llibres o a la més famosa enciclopèdia de cuina espanyola o catalana cedia un mínim espai per parlar del producte, a l’inrevés d’ara, que ha sabut integrar-se a la cuina com una opció lligada a la salut i a una nova manera d’entendre l’alimentació.


USOS HABITUALS NO ALIMENTARIS

Les algues s’han fet servir com a fertilitzant natural a molts pobles de la costa cantàbrica durant anys però són valorades, sobretot, en medicina, camp en el que dues de les varietats, la laminaria i la sargassum, es fan servir en tractaments contra el càncer. Igualment, se’ls atribueixen propietats per curar la grip, els cucs intestinals, l’artritis o la tuberculosis.

Dins de la indústria farmacèutica, s’utilitza un dels seus components per a la fabricació de benes per a persones que han patit cremades o que tenen ferides greus a la pell. També trobem components en tintes, pintures, cosmètics -xampús, cremes i desodorants bàsicament- i en insecticides.


PROPIETATS DIETÈTIQUES

En l’àmbit de l’alimentació humana les algues són un aliment d’alt valor nutritiu que proporcionen una bona quantitat de minerals i vitamines. Plantes generalment aquàtiques o d’ambients sotmesos a hidratació, presenten longituds que van d’un a dotze metres i són riques en iode, calci, fòsfor sofre, sodi, ferro i un munt de minerals més. El seu consum aporta, d’igual manera, dosis apreciables de vitamines A, C, E, K i en menor quantitat, la B12.

Entre les aportacions beneficioses a la salut tenim la regulació del funcionament de la glàndula tiroides, la formació d’hemoglobina a la sang i el rendiment muscular i nerviós. Per contra, i precisament per l’alt contingut de iode que aporten les algues marines, no se’n recomana el consum a les persones que pateixen hipertiroïdisme, a les que són molt primes i nervioses, i les que tenen tendència a la hipertensió.