DARRERES NOVETATS

.............................. JULIOL 2010..........................

Aquest any l’estiu s’ha presentat rabiüt (com ha de ser) i no cal que us recordi el que és preferible menjar amb tanta calor: hortalisses fresques de l’horta, líquids que ens evitin la deshidratació, i menges, en general, pocs calòriques.

A GUST PER LA CUINA tenim un bon arxiu en el qual podeu consultar receptes que, a més de ser fàcils d’elaborar, ens ofereixen un mosaic de colors, olors i vitamines que ens facilitarà el pas d'aquesta estació sense massa problemes per a la salut. Vegeu:

-Sucs i batuts de fruita i verdura
-Gaspatxos i sopes fredes
-Amanides d'hortalisses
-Amanides mixtes
-Amanides d'arròs
-Amanides de pasta
-Amanides de patata

Darrerament hem pujat unes excel·lents RECEPTES DE TOMÀQUETS REPLETS amb les que us llepareu els dits, segur: proveu, i ja em direu.

LES ALGUES

Hem de remuntar-nos a molts segles enrere per conèixer les primeres cultures que van incorporar les algues marines a la seva dieta després de descobrir-les com una font d’aliment apreciable: més de 4.000 anys a la Xina, 1.200 al Japó, 1.000 a Mèxic.

A Europa fa temps que formen part de la gastronomia local, fins i tot a Àustria i Alemanya es barreja un 3% d’aquest producte dissecat amb la farina amb la que fan el pa. El nostre país, fa just una vintena d’anys que va començar a fer-ne cas d’aquesta estranya planta, essent Galícia la capdavantera de la seva explotació comercial, en concret Pontevedra, on a més d’experimentar el cultiu de conegudes algues japoneses també ens ofereix les típiques que es crien de forma natural al Cantàbric i a l’Atlàntic: la saborosa espagueti de mar, la musgo d’Irlanda o Carragaheen i la fucus.

Abans d’aquestes dates, ni en el millor dels llibres o a la més famosa enciclopèdia de cuina espanyola o catalana cedia un mínim espai per parlar del producte, a l’inrevés d’ara, que ha sabut integrar-se a la cuina com una opció lligada a la salut i a una nova manera d’entendre l’alimentació.


USOS HABITUALS NO ALIMENTARIS

Les algues s’han fet servir com a fertilitzant natural a molts pobles de la costa cantàbrica durant anys però són valorades, sobretot, en medicina, camp en el que dues de les varietats, la laminaria i la sargassum, es fan servir en tractaments contra el càncer. Igualment, se’ls atribueixen propietats per curar la grip, els cucs intestinals, l’artritis o la tuberculosis.

Dins de la indústria farmacèutica, s’utilitza un dels seus components per a la fabricació de benes per a persones que han patit cremades o que tenen ferides greus a la pell. També trobem components en tintes, pintures, cosmètics -xampús, cremes i desodorants bàsicament- i en insecticides.


PROPIETATS DIETÈTIQUES

En l’àmbit de l’alimentació humana les algues són un aliment d’alt valor nutritiu que proporcionen una bona quantitat de minerals i vitamines. Plantes generalment aquàtiques o d’ambients sotmesos a hidratació, presenten longituds que van d’un a dotze metres i són riques en iode, calci, fòsfor sofre, sodi, ferro i un munt de minerals més. El seu consum aporta, d’igual manera, dosis apreciables de vitamines A, C, E, K i en menor quantitat, la B12.

Entre les aportacions beneficioses a la salut tenim la regulació del funcionament de la glàndula tiroides, la formació d’hemoglobina a la sang i el rendiment muscular i nerviós. Per contra, i precisament per l’alt contingut de iode que aporten les algues marines, no se’n recomana el consum a les persones que pateixen hipertiroïdisme, a les que són molt primes i nervioses, i les que tenen tendència a la hipertensió.

0 comentarios:

Els aliments, sempre frescos

QUÈ HI PODEU CONSULTAR EN AQUEST BLOC?

QUÈ HI PODEU CONSULTAR EN AQUEST BLOC?
Estic segura que quan hi doneu una passejada ja no el deixareu de visitar mai més. Espero que us agradi.

LES BEGUDES

L’acte de beure. Receptes de sucs,batuts i còctels de fruita i verdura. Les infusions: tipus i preparació. Les begudes alcohòliques. RECEPTES de sucs, sorbets i granissades . RECEPTES de còctels amb i sense alcohol.

ELS CONDIMENTS

Els condiments. Una història entre picant i aromàtica. Les espècies. Les herbes i plantes aromàtiques. Condiments compostos preparats. Productes manipuladors del gust. Productes naturals obtinguts mitjançant processaments.

ELS ENTRANTS I LES DELICADESES

LES MASSES PER A CUINAR

Regles essencials i recomanacions pràctiques. La cocció al forn.
Presentació de les RECEPTES de massa. Les RECEPTES bàsiques. Especialitats de rebosteria (RECEPTES de masses dolces): pastissos, creps, bunyols, etc.
Especialitats cuinades (RECEPTES de masses salades amb els corresponents farcits): panades, pizzes, cassoletes, crestes, etc.

ELS PRODUCTES NATURALS I DERIVATS

Els làctics: llets, iogurts, mantegues, formatges, gelats, etc. Les grasses: olis, margarines, llards, etc. Els dolços: sucre, mel, xocolata. La soja: tamari, miso, tempeh, tofu, lecitina, etc. Els cereals: farina, espessants, complements nutritius, etc.
RECEPTES amb alguns d'aquests productes.

ELS SOBRANTS I LES CONSERVES

La cultura dels excedents. Normes de manipulació dels aliments sobrants. Què vol dir conservar? Des de quan ho fem? La conservació casolana dels aliments. Les conserves per esterilització. Les conserves basades en el sucre. Les conserves basades en la sal. Les coserves basades en l'oli. Les conserves basades en el vinagre. Presentació de les RECEPTES. Conserves de fruita: confitures i melmelades. Conserves de verdures. Conserves de peix.

LES VERDURES I LES HORTALISSES