LES ALGUES

Hem de remuntar-nos a molts segles enrere per conèixer les primeres cultures que van incorporar les algues marines a la seva dieta després de descobrir-les com una font d’aliment apreciable: més de 4.000 anys a la Xina, 1.200 al Japó, 1.000 a Mèxic.

A Europa fa temps que formen part de la gastronomia local, fins i tot a Àustria i Alemanya es barreja un 3% d’aquest producte dissecat amb la farina amb la que fan el pa. El nostre país, fa just una vintena d’anys que va començar a fer-ne cas d’aquesta estranya planta, essent Galícia la capdavantera de la seva explotació comercial, en concret Pontevedra, on a més d’experimentar el cultiu de conegudes algues japoneses també ens ofereix les típiques que es crien de forma natural al Cantàbric i a l’Atlàntic: la saborosa espagueti de mar, la musgo d’Irlanda o Carragaheen i la fucus.

Abans d’aquestes dates, ni en el millor dels llibres o a la més famosa enciclopèdia de cuina espanyola o catalana cedia un mínim espai per parlar del producte, a l’inrevés d’ara, que ha sabut integrar-se a la cuina com una opció lligada a la salut i a una nova manera d’entendre l’alimentació.


USOS HABITUALS NO ALIMENTARIS

Les algues s’han fet servir com a fertilitzant natural a molts pobles de la costa cantàbrica durant anys però són valorades, sobretot, en medicina, camp en el que dues de les varietats, la laminaria i la sargassum, es fan servir en tractaments contra el càncer. Igualment, se’ls atribueixen propietats per curar la grip, els cucs intestinals, l’artritis o la tuberculosis.

Dins de la indústria farmacèutica, s’utilitza un dels seus components per a la fabricació de benes per a persones que han patit cremades o que tenen ferides greus a la pell. També trobem components en tintes, pintures, cosmètics -xampús, cremes i desodorants bàsicament- i en insecticides.


PROPIETATS DIETÈTIQUES

En l’àmbit de l’alimentació humana les algues són un aliment d’alt valor nutritiu que proporcionen una bona quantitat de minerals i vitamines. Plantes generalment aquàtiques o d’ambients sotmesos a hidratació, presenten longituds que van d’un a dotze metres i són riques en iode, calci, fòsfor sofre, sodi, ferro i un munt de minerals més. El seu consum aporta, d’igual manera, dosis apreciables de vitamines A, C, E, K i en menor quantitat, la B12.

Entre les aportacions beneficioses a la salut tenim la regulació del funcionament de la glàndula tiroides, la formació d’hemoglobina a la sang i el rendiment muscular i nerviós. Per contra, i precisament per l’alt contingut de iode que aporten les algues marines, no se’n recomana el consum a les persones que pateixen hipertiroïdisme, a les que són molt primes i nervioses, i les que tenen tendència a la hipertensió.

QUÈ HI PODEU CONSULTAR EN AQUEST BLOC?

QUÈ HI PODEU CONSULTAR EN AQUEST BLOC?
Estic segura que quan hi doneu una passejada ja no el deixareu de visitar mai més. Espero que us agradi.

LES BEGUDES

Gust per la cuina
BOTELLES DE VINS BLANCS I NEGRES (Foto BeCeeNe)

Begudes no alcohòliques:
Les aigües que bevem. Les begudes comercialitzades. Les begudes vegetals. Les llets vegetals. Propietats de les llets vegetals. La xocolata. El cafè. Maneres de preparar un bon cafè. Saber triar i tractar el cafè. Preparats de cafè. Altres preparats de cafè amb begudes alcohòliques. Les herbes aromàtiques. Les herbes una a una. El te. Mètodes per a preparar un bon te.

Begudes alcohòliques:

La cervesa. El vi. Classificació dels vins: pel seu procés d'elaboració i els seus controls; per la seva tècnica de producció; pel seu envelliment i característiques. Defectes que pot presentar un bon vi.
El cava, una beguda particular. La història del cava a Catalunya. Verema i procés d’elaboració. Les anyades del segle. El cava a la gastronomia.
Els licors i els aiguardents. Tipus de licors. Combinats i còctels. Mètodes de preparació dels còctels. El material necessari.

Abans de les receptes:
Posem nom als preparats. Materials indispensables, categories i mètodes de preparació. Equivalències

RECEPTES de begudes no alcohòliques. Sucs, batuts i còctels de fruita i/o verdura. Sorbets i granissats. Preparats amb xocolata. Preparats amb herbes. Preparats amb te. Preparats amb cafè. RECEPTES de begudes alcohòliques. Combinats, barreges i còctels. Aiguardents i licors casolans.

ELS CONDIMENTS

Gust per la cuina
EL RACÓ DE LES ESPÈCIES (foto BeCeeNe)

Els condiments. Una història entre picant i aromàtica. Les espècies. Les herbes i plantes aromàtiques. Condiments compostos preparats. Productes manipuladors del gust. Productes naturals obtinguts mitjançant processaments.

LES MASSES PER A CUINAR

Gust per la cuina PASTÍS D'ESPINACS GRATINAT AL FORN (Foto: BeCeeNe)

Regles essencials i recomanacions pràctiques. La cocció al forn. Presentació de les RECEPTES de massa. Les RECEPTES bàsiques. Especialitats de rebosteria (RECEPTES de masses dolces): pastissos, creps, bunyols, etc. Especialitats cuinades (RECEPTES de masses salades amb els corresponents farcits): panades, pizzes, cassoletes, crestes, etc.

LES POSTRES

Gust per la cuina
GELAT AMB XOCOLATA I SUC DE GROSELLA (Foto: BeCeeNe)

El llarg (i dolç) camí de les postres. Tipus de postres. Les postres actuals. Rebosteria tradicional.


Presentació de les receptes. POSTRES amb làctics: cremes, natilles, flams, etc. POSTRES amb xocolata: pastissos, trufats, desfets, etc. POSTRES de massa: coques, pastissos, tortells, etc. POSTRES tradicionals: panellets, torrons, massapà, ametllats, gelats, etc. PROPIS d'esmorzar i berenar: galetes, magdelenes, xurros, bunyols, etc. GELATS.

ELS SOBRANTS I LES CONSERVES

Gust per la cuina

CONSERVA CASOLANA DE TOMÀQUET (Foto: BeCeeNe)

La cultura dels excedents. Normes de manipulació dels aliments sobrants. Què vol dir conservar? Des de quan ho fem? Els microorganismes, són tots dolents? Els patògens del fred. La conservació casolana dels aliments. Els additius. Les conserves per esterilització. Les conserves al natural. Temps d'esterilització per a fruites i verdures al natural. Com saber si l'esterilització ha estat correcte? Les conserves basades en el sucre. Normes generals per a confitures i melmelades. Les conserves basades en la sal. Les coserves basades en l'oli. Les conserves basades en el vinagre i l'aiguardent. Les semiconserves.

Presentació de les RECEPTES. RECEPTES de conserves al natural. RECEPTES de conserves en almívar. RECEPTES de confitures i melmelades. RECEPTES de conserves en sal. RECEPTES de conserves en oli. RECEPTES de conserves en vinagre i aiguardent. RECEPTES de semiconserves.