Una persona que desenvolupa un treball normal i es preocupa de gaudir de bona salut necessita recuperar al dia entre 1800 i 2200 calories, part de les quals els hi pot proporcionar l'arròs. Efectivament: 100 grams d'aquest cereal aporta al cos humà 340 calories, és a dir, un 17% del total aproximat. Es considera per tant un producte altament calòric, molt digestiu i pobre de sal encara que tal com nosaltres el consumim, faltat de closca, resulta més pobre i desequilibrat raó per la qual l’hem de consumir acompanyat de llegums, carns, peixos o fruites per a complementar-lo.
L'arròs és una planta que, originàriament, es localitza a l’Àsia, concretament a Xina, entre el V i el III mileni a.C. D’allí s’extén cap a les regions monsòniques del continent asiàtic i més tard a Europa, iniciant-se el seu conreu a l'àrea mediterrània de la mà dels àrabs, a l’inici del segle VIII.
Els usos i aplicacions de la planta de l'arròs són múltiples: se n'extrauen derivats comestibles com oli, begudes alcohòliques –el reconegut sake japonès, per exemple-, farines riques en greixos, proteïnes i vitamines emprades com a pinso. Se li reconeixen propietats medicinals –és astringent, sedant, i hipotensor (controla el colesterol). S'utilitza en la fabricació de teixits, de paper i de productes cosmètics. Els xinesos fins i tot li treuen profit per a demostracions artístiques en obtenir, de l'arròs molt cuit, el material per a l'elaboració de petites escultures.
Avui dia l’arròs constitueix, encara, l’aliment més apreciat en molts països en els que més de la meitat de la humanitat pot arribar-ne a consumir fins a 150 Kg. per persona i any.
TIPUS D'ARRÒS
No parlarem aquí de les varietats que són objecte de conreu a casa nostra o arreu sinó que atendrem a la morfologia del gra i al fet que tingui o no pellofa. Als nostres mercats ens arriba, pel que fa a la forma:
-l'integral, és a dir, l'arròs esquellat, que pot ser de gra curt o llarg, per suposat més nutrient que el blanc però també de cocció més lenta. Encara que posseeix les mateixes possibilitats culinàries que el seu homòleg blanc no gaudeix ni de bon tros de la mateixa acceptació a la cuina malgrat posseir les vitamines, compostos minerals, proteïnes i fibres pròpies de l’arròs.
-el vaporitzat, de gra llarg i color torradet; tot i venir sense pellofa conserva l'aportació vitamínica i mineral del gra integral perdent el color original al coure. És el més idoni per preparar-lo en amanides i per omplir hortalisses, per exemple els tomàquets.
-el blanc rodonet, de molt bon coure, apte per a guisar-lo tant caldós com sec. Bullit, el podem barrejar amb salses o qualsevol altre preparat –guisat de carn, de verdures, etc. Al mercat nacional trobem la varietat bomba, el més prestigiós i cotitzat, i també el més difícil de trobar.
-el blanc allargat, de cocció similar a l'anterior i de color més trencat; s'enganxa menys que el rodó un cop cuit i serveix per a sopes, amanides i guarnicions. La varietat basmati, possiblement l’arròs més llarg i estret que es coneix i que ve de la Índia, s’utilitza combinat amb tota mena d’ingredients, com a guarnició.
-l’anomenat salvatge o arròs indi. Creix en aigües properes als Grans Llacs, sòls pantanosos situats entre Amèrica del Nord i Canadà, i tot i que és més una llavor que no pas un cereal –de fet no es considera de la família dels arrossos- el gra, que es caracteritza pel seu color marron fosc, quasi negre, resulta exquisit de gust una vegada cuit, amb un sabor lleugerament avellanat. No acostumem a menjar-lo sol, però si acompanyat d’altres varietats de gra llarg, més properes a nosaltres.
COMPONENTS DE L'ARRÒS
Abans de patir les transformacions a les que sotmetem l’arròs, aquest consta de pellofa i testa quan és sencer. En treure-li la pellofa el convertim en arròs esquellat, encara amb suficient poder nutritiu però sense el poder de la fibra i les vitamines del grup B inicials. Després, ve la segona reconversió o polit durant el qual, mitjançant el fregament, el desproveïm del pericarpi, la capa proteica i el germen, l’arròs perd aproximadament el 10% de les proteïnes, el 85% dels greixos, el 70% de les sals minerals i una bona part del complex vitamínic B que encara li quedava. Curiosament, els laboratoris s’encarregaran, després de refinar-lo en extrem i abans de posar-lo a la venda, d’enriquir-lo amb vitamina B de laboratori i de blanquejar-lo amb una barreja de talc i glucosa per obtenir aquest engendre de cereal que anomenem arròs blanc.
COMPOSICIÓ QUÍMICA DE L'ARRÒS
Ampliant el punt en que exposàvem les propietats calorífiques dels diferents arrossos anotem en el requadro següent algunes dades d'interès en les seves distintes estimacions en tants per % per cada 100 grams d'aliment ingerit. La primera xifra és per a l'arròs sencer; la segona per a l'arròs esquellat; la tercera per a l'arròs blanc.
Humitat: 11,50/ 12,38/ 13,38
Proteïnes: 7,50/ 7,40/ 6,50
Hidrats de carboni: 66,19/ 76,88/ 79,03
Fibra bruta: 7,93/ 0,85/ 0,29
Cendres: 5,14/ 1,13/ 0,40
Vitamina: B1 4,2/ 0,41/ 0,06
*Iode: 200/ 3/ 2
*Zinc: 800-2000/ Sense dades/ 500
*Coure: 240/ Sense dades/ 130
*Manganès: 1100/ 1000-3000/ 2000
*Seleni: 40/ 10-70/ 40
*Valorat en micrograms o ug (1 ug = 0,0001 gr.) per 100 gr. d’aliment.
QUANTITAT D'ARRÒS PER PERSONA
La dosi d’arròs cru dependrà del tipus de plat que cuinem i que vindrà donat per la quantitat d’ingredients de més que hi afegirem a la recepta, la gana dels comensals i les característiques del cuinat. La quantitat per persona s'estipula entre 80 i 90 grams equivalent al contingut d'una tassa de café si es tracta d’un primer plat. Si és per a sopa el pes es rebaixa a 50 grams i a 40 grams si es prepara de guarnició. A la llarga serà la pròpia experiència que ens indicarà la quantitat més convenient en cada cas.
NORMES PER A UNA CORRECTA COCCIÓ DE L'ARRÒS
Per a l’arròs bullit. Un cop mesurat es neteja en aigua freda abundant dins d’un colador fi (ho farem amb rapidesa, sense deixar-lo reposar en aigua) es tira immediatament al líquid de cocció, sia aigua o brou. Segons com ens agradi menjar-lo, al punt o suficientment cuit, el deixarem coure amb l’olla destapada de 15 a 16 minuts si es tracta d’arròs blanc o vaporitzat i, aproximadament uns 40 minuts, si és integral. Se sala 2 minuts abans d’acabar de fer-se. Si es vol bullir amb llet el temps de cocció augmenta uns 10 minuts més, i no se sala.
Per a l’arròs guisat. El temps de coure és pràcticament el mateix que l’indicat al punt anterior, considerant, en un i altre cas, que cal una mica més del doble de volum d'aigua bullent que el volum en cru d’arròs. Una mica diferents són els temps que es compta per a les varietats indú basmati, que ha de coure en 5 volums d'aigua per 1 d'arròs durant 9-10 minuts per a quedar llest per a consumir, i per a l’anomenada balilla X sollana, híbrid de característiques molt semblants a les de l’arròs bomba, que necessita 20 minuts de rellotge per quedar del tot cuit en 2½ vegades el seu volum d’aigua.
Si més no, la quantitat de líquid necessari també dependrà de l’intensitat del foc, el tipus d’aigua i la quantitat de líquid que aportin els ingredients que acompanyin el guisat -ceba, albergínia, tomàquet, etc.
Hem de tenir en compte que, en qualssevol dels casos, el temps de cocció es redueix a la meitat si utilitzem l'olla a pressió.
Si es vol aconseguir sencer, l’arròs s’ha de remenar el menys possible mentre es cou però, de fer-ho, s'aconsella utilitzar una forquilla. Un cop cuit no s'ha de deixar en l'aigua de cocció o excedir-se en el seu repòs ja que s'estovaria en excés, es covaria, en termes culinaris.
COM ACONSEGUIR EXCEL·LENTS PLATS D'ARRÒS
L’arròs combina amb tota mena de peixos, carns, verdures, llegums i salses. En el cas dels guisats, el mèrit de que resulti excel•lent al paladar consisteix en saber coure els ingredients de manera que tots acabin la cocció al mateix temps i per aconseguir-ho caldrà seguir els següents passos:
1. Si es cuina amb carns –pollastre, ànec, pernil, o peixos de carn dura –calamar o sèpia, per exemple-, procurarem tallar-ho a trossos més aviat petits abans de sofregir-ho en oli, afegint-hi una mica d’aigua bullint o caldo, si calgués, perquè s’acabi de fer.
2. Tot seguit li sumarem les verdures, netes i trossejades – ceba, all, pebrot, carxofa, bolets, tomàquet, etc., sofregint-ho tot a foc mig fins que quedi amorosit, afegint-li, si queda molt sec, unes cullerades de vi ranci (o aigua bullint, o caldo).
3. A continuació incorporarem les espècies i l’arròs, que haurem acabat de netejar. Ho sofregirem tot plegat durant un o dos minuts (anirem remenant-ho) abans de agregar-li el líquid –es recomana aigua o bé un brou suau de verdures si el cuinat és exclusivament amb carns i/o hortalisses. Si el plat és de peix es recomana un caldo suau de peix al que li sumarem el suc resultant d’haver bullit abans les cloïsses, els musclos, etc. Si el guisat és mixt –conegut com un mar i muntanya- , un brou suau de carn i verdures serà el millor component.
4. Un parell de minuts abans d’acabar la cocció hi posarem els ingredients que per les seves característiques necessiten un mínim de temps per coure o són simplement productes ja cuits: les gambes, el mol.lusc que haurem bullit abans, la botifarra, etc.
5. Un cop finalitzada la cocció apagarem el foc, exprimirem el suc de mitja llimona al damunt i deixarem reposar l’arròs un minut, no més.
6. I recordeu que el foc, la quantitat justa de líquid i la tria del recipient on s’hi cuini l’arròs són de vital importància per a l’èxit (els arrossos secs es cuinen destapats en paelles circulars de ferro, les que tenen dues nanses i són amples i baixes.
Si tenim present les regles que donem, tant tècniques com de procediment, és segur que els nostres cuinats d’arròs donaran que parlar.
DARRERES NOVETATS
.............................. JULIOL 2010..........................
Aquest any l’estiu s’ha presentat rabiüt (com ha de ser) i no cal que us recordi el que és preferible menjar amb tanta calor: hortalisses fresques de l’horta, líquids que ens evitin la deshidratació, i menges, en general, pocs calòriques.
A GUST PER LA CUINA tenim un bon arxiu en el qual podeu consultar receptes que, a més de ser fàcils d’elaborar, ens ofereixen un mosaic de colors, olors i vitamines que ens facilitarà el pas d'aquesta estació sense massa problemes per a la salut. Vegeu:
-Sucs i batuts de fruita i verdura
-Gaspatxos i sopes fredes
-Amanides d'hortalisses
-Amanides mixtes
-Amanides d'arròs
-Amanides de pasta
-Amanides de patata
Darrerament hem pujat unes excel·lents RECEPTES DE TOMÀQUETS REPLETS amb les que us llepareu els dits, segur: proveu, i ja em direu.
Aquest any l’estiu s’ha presentat rabiüt (com ha de ser) i no cal que us recordi el que és preferible menjar amb tanta calor: hortalisses fresques de l’horta, líquids que ens evitin la deshidratació, i menges, en general, pocs calòriques.
A GUST PER LA CUINA tenim un bon arxiu en el qual podeu consultar receptes que, a més de ser fàcils d’elaborar, ens ofereixen un mosaic de colors, olors i vitamines que ens facilitarà el pas d'aquesta estació sense massa problemes per a la salut. Vegeu:
-Sucs i batuts de fruita i verdura
-Gaspatxos i sopes fredes
-Amanides d'hortalisses
-Amanides mixtes
-Amanides d'arròs
-Amanides de pasta
-Amanides de patata
Darrerament hem pujat unes excel·lents RECEPTES DE TOMÀQUETS REPLETS amb les que us llepareu els dits, segur: proveu, i ja em direu.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
QUÈ HI PODEU CONSULTAR EN AQUEST BLOC?
Estic segura que quan hi doneu una passejada ja no el deixareu de visitar mai més. Espero que us agradi.
CONEIXEMENTS ÚTILS
La compra. La conservació dels aliments. Materials i aparells de cuina. Mides i equivalències de pes i temperatura. Tècniques de cocció. Vocabulari gastronòmic. Observacions, trucs i consells.
LES ALGUES
Què són les algues? Usos habituals no alimentaris. Propietats dietètiques. Les algues més conegudes. Principals característiques. Com preparar-les per cuinar. Les RECEPTES d'algues.
LES AMANIDES
Concepte. Els ingredients de base. Tractament i preparació dels ingredients. Algunes observacions respecte els ingredients. El contingut nutritiu.
Presentació de les RECEPTES d'amanides. AMANIDES d'hortalisses crues. AMANIDES mixtes. AMANIDES amb nom propi. AMANIDES d'arròs. AMANIDES de llegums secs. AMANIDES de pasta. AMANIDES de patata. Vinagretes i salses fredes per a AMANIDES I VERDURES.
Presentació de les RECEPTES d'amanides. AMANIDES d'hortalisses crues. AMANIDES mixtes. AMANIDES amb nom propi. AMANIDES d'arròs. AMANIDES de llegums secs. AMANIDES de pasta. AMANIDES de patata. Vinagretes i salses fredes per a AMANIDES I VERDURES.
L'ARRÒS
L’arròs: un aliment preat. Tipus d’arròs. Components de l’arròs. Composició química de l’arròs. Quantitat d’arròs per persona. Normes per a una correcta cocció. Com aconseguir excel·lents plats d’arròs.
Presentació de les RECEPTES d'arròs. RECEPTES d'arròs bàsiques. RECEPTES de barrejos d'arròs. RECEPTES d'arrossos guisats (caldosos i secs).
Presentació de les RECEPTES d'arròs. RECEPTES d'arròs bàsiques. RECEPTES de barrejos d'arròs. RECEPTES d'arrossos guisats (caldosos i secs).
LES BEGUDES
L’acte de beure. Receptes de sucs,batuts i còctels de fruita i verdura. Les infusions: tipus i preparació. Les begudes alcohòliques. RECEPTES de sucs, sorbets i granissades . RECEPTES de còctels amb i sense alcohol.
ELS CARGOLS
El cargol, aquest simpàtic animaló. Principals espècies. On trobar cargols. Rentat i cocció dels cargols.
Les RECEPTES de cargols.
Les RECEPTES de cargols.
LES CARNS
Divisió de les carns. Característiques i divisió de les peces dels principals animals d'escorxador. Classificació dels principals animals de granja. La carn de caça: descripció d'algunes peces. L'elecció de les carns: criteris de qualitat. Consells per a determinar la frescor i d'edat de l'animal de caça. Preparació de les carns abans del cuinat. Càlcul de per persona. La funció del forn i el microones en el cuinat de les carns. Presentació de les RECEPTES de carn. RECEPTES de carn d'aplicació general. RECEPTES de vedella, bou i be. RECEPTES de porc. RECEPTES de pollastre, ànec i conill. RECEPTES d’animals de caça. RECEPTES elaborades amb carn picada. RECEPTES de replets per a carns.
ELS CONDIMENTS
Els condiments. Una història entre picant i aromàtica. Les espècies. Les herbes i plantes aromàtiques. Condiments compostos preparats. Productes manipuladors del gust. Productes naturals obtinguts mitjançant processaments.
ELS EMBOTITS I LES MENUDALLES
Embotits i menudalles. Els embotits: casolans o industrials?.
Preparació de les menudalles abans del cuinat: càlcul de pes per persona. Les RECEPTES d'embotits i menudalles.
ELS ENTRANTS I LES DELICADESES
Els entrants i les delicadeses. L'entrant dins de l'àpat. Parem taula. Presentació de les RECEPTES. Canapès: pastes i mantegues per a untar. Formatges. Patés. Carpaccios. Entrants. Gaspatxos (sopes fredes). Les fondues. Receptes de fondues. Fregits i arrebossats.
LA FRUITA I ELS FRUITS SECS
Classes de fruita. Què és però la fruita? Calendari de recollida. Virtuts dietètiques de la fruita. Les fruites una a una. Les fruites deshidratades. Les llavors comestibles. Propietats gastronòmiques de la fruita.
Presentació de les RECEPTES de fruita i fruits secs. Entrants i amanides. Segons plats. Acompanyaments i salses. Postres. Postres freds: gelats, sorbets i granissades. Begudes
Presentació de les RECEPTES de fruita i fruits secs. Entrants i amanides. Segons plats. Acompanyaments i salses. Postres. Postres freds: gelats, sorbets i granissades. Begudes
ELS LLEGUMS
Varietats i categories. Dues lleguminoses especials: la soia i la garrofa. El paper dels llegums en l’alimentació humana. Contingut nutritiu i indicacions dietètiques. Compra i conservació. Preparació i cocció.
Les RECEPTES de llegums.
Les RECEPTES de llegums.
LES MASSES PER A CUINAR
Regles essencials i recomanacions pràctiques. La cocció al forn.
Presentació de les RECEPTES de massa. Les RECEPTES bàsiques. Especialitats de rebosteria (RECEPTES de masses dolces): pastissos, creps, bunyols, etc.
Especialitats cuinades (RECEPTES de masses salades amb els corresponents farcits): panades, pizzes, cassoletes, crestes, etc.
Presentació de les RECEPTES de massa. Les RECEPTES bàsiques. Especialitats de rebosteria (RECEPTES de masses dolces): pastissos, creps, bunyols, etc.
Especialitats cuinades (RECEPTES de masses salades amb els corresponents farcits): panades, pizzes, cassoletes, crestes, etc.
ELS OUS
Propietats de l’ou. Aplicacions culinàries. Suggeriments respecte els ous. Valor dietètic i composició de l’ou. Què fer per conèixer la qualitat d’un ou?
Presentació de les RECEPTES d'ous. Ous al plat i durs. Ous escalfats i ferrats. Ous remenats i semi durs. Ous batuts: truites. Especialitats elaborades amb ou: suflés i pastissos salats.
Presentació de les RECEPTES d'ous. Ous al plat i durs. Ous escalfats i ferrats. Ous remenats i semi durs. Ous batuts: truites. Especialitats elaborades amb ou: suflés i pastissos salats.
EL PA
EL PA: El pa nostre de cada dia. Els components. Els utensilis. L’elaboració. La massa mare i el seu procés d'elaboració. Influència de la temperatura en el llevat. Les varietats del pa: formes, pes i qualitat. Avantatges i inconvenients del consum de cereals. El pa: com?, quan?, amb què?. Elaboració del pa comú amb massa mare: procés d’elaboració i conservació. Elaboració del pa comú amb llevat comercialitzat. Algunes consideracions en l'elaboració del pa. Taula d'errors més freqüents.
Presentació de les RECEPTES de pa. PANS VARIATS (amb massa mare o llevat comercialitzat). DELICADESES cuinades. Esmorzars i berenars: PA AMB... Els ENTREPANS, plat únic. POSTRES de pa. SOPES de pa excel·lents.
Presentació de les RECEPTES de pa. PANS VARIATS (amb massa mare o llevat comercialitzat). DELICADESES cuinades. Esmorzars i berenars: PA AMB... Els ENTREPANS, plat únic. POSTRES de pa. SOPES de pa excel·lents.
LA PASTA
La farina, matèria prima de la pasta. Radiografia de la pasta. Tipus de pastes alimentàries industrials. Preparació domèstica de la pasta. Cocció correcta de la pasta. Quantitat de pasta aconsellable per persona.
Presentació de les RECEPTES de pasta. Elaboració de PASTA FRESCA. PASTA de primer. PASTA farcida. SOPES de pasta.
Presentació de les RECEPTES de pasta. Elaboració de PASTA FRESCA. PASTA de primer. PASTA farcida. SOPES de pasta.
LES PATATES
LES PATATES. Propietats alimentàries i medicinals. Varietats i tipus de cocció. Compra i conservació.
Les RECEPTES de patates.
Les RECEPTES de patates.
EL PEIX I EL MARISC
El peix. Catalogació dels peixos. Saber reconèixer el peix. Valor nutritiu del peix. La qualitat del peix. Taula dels principals peixos. La conservació i l’elaboració de productes derivats. Les tècniques culinàries del peix. Les mides. El marisc. Com reconèixer la frescor del marisc. Els millors mesos per comprar marisc. Com coure els crustacis. Com coure els mol·luscs. Al·lèrgies i intoxicacions per ingesta de marisc. Presentació de les RECEPTES. RECEPTES de peix blanc i blau. RECEPTES de bacallà en salaó. RECEPTES de marisc: crustacis i mol·luscs.
ELS PRODUCTES NATURALS I DERIVATS
Els làctics: llets, iogurts, mantegues, formatges, gelats, etc. Les grasses: olis, margarines, llards, etc. Els dolços: sucre, mel, xocolata. La soja: tamari, miso, tempeh, tofu, lecitina, etc. Els cereals: farina, espessants, complements nutritius, etc.
RECEPTES amb alguns d'aquests productes.
RECEPTES amb alguns d'aquests productes.
LES SALSES
Concepte general i divisió. Utensilis necessaris. Preparació, conservació i congelació de les salses. Presentació de les RECEPTES de salses. ESCABETXOS, ADOBS i PICADES. FONDOS o fumets. SALSES per a carns. SALSES per a peixos. SALSES per a ous. SALSES per a pastes.
ELS SOBRANTS I LES CONSERVES
La cultura dels excedents. Normes de manipulació dels aliments sobrants. Què vol dir conservar? Des de quan ho fem? La conservació casolana dels aliments. Les conserves per esterilització. Les conserves basades en el sucre. Les conserves basades en la sal. Les coserves basades en l'oli. Les conserves basades en el vinagre. Presentació de les RECEPTES. Conserves de fruita: confitures i melmelades. Conserves de verdures. Conserves de peix.
LES SOPES
Divisió de les sopes. Regles bàsiques per a la preparació de caldos. Preparació de consomés.
Presentació de les RECEPTES de sopes. Caldos i consomés. Cremes i purés. Sopes variades. Escudelles i potatges. Sopes de peix.
Presentació de les RECEPTES de sopes. Caldos i consomés. Cremes i purés. Sopes variades. Escudelles i potatges. Sopes de peix.
LES VERDURES I LES HORTALISSES
Classificació. Composició. Relació de productes segons l'estació de l'any. Forma de consumir-les. Com hem de coure les verdures i durant quant de temps. RECEPTES de verdura bàsiques. RECEPTES d'albergínies, bledes, bròquil, calçots i carbassons. RECEPTES de carxofes, cebes, cogombres, col i coliflor. RECEPTES d'espàrrecs, espinacs, faves, mongeta tendra i pastanagues. RECEPTES de pebrots, pèsols i porros. RECEPTES de tomàquets.
Sociologia de l'alimentació (website, biblioteques, llibreries, articles interessants, etc.)
- ** LA COCINA DE LOS AROMAS – Vet aquí alguns conflictes que molts cuiners han de resoldre a la seva cuina d’estil per mantenir els aromes primaris dels articles frescos després de cuinats.
- **CERVANTES VIRTUAL - Manual de dones que conté moltes i diverses receptes, i no només de cuina. Si més no, resulta curiosa.
- **EL ARTE CULINARIO EN LA ANTIGUA MESOPOTAMIA – Un excel•lent i aclaridor document sobre els aliments i l’alimentació dels pobles de l’Antiga Mesopotàmia.
- **HAMBRUNES - Article de Wikipèdia sobre algunes de les Grans Fams de la història.
- **HISTORIA DE LA COCINA CUBANA - Articles publicats per Luís Sánchez al foro La Nueva Cuba
- **HISTORIA DE LA GASTRONOMIA ESPAÑOLA – Un recorregut pels aliments, les cuines, la fam, els gastrònoms i cuiners, així com també altres monogràfics molt interessants. No us la perdeu.
- **HISTORIAS DE LA GASTRONOMÍA - Apicius és l'autor d'aquest quadern que tracta sobre històries gastronòmiques, receptes amb passat, ingredients, etc. L’autor alabès ens mostra dues seccions de llibres que val la pena no passar-hi de llarg: segur que aprendreu quelcom que abans no sabíeu.
- **LA CASA DE JACOB – Apartat amb interessants llibres sobre cuina jueva.
- **LA COCINA EN LA ANTIGUA ROMA – Article de Mª Isabel Yagüe.
- **LA COCINA EN LA ANTÍGUA BIZANCIO - Article de Mª Isabel Yagüe.
- **LA COCINA EN LA EDAD MEDIA EUROPEA - Article de Mª Isabel Yagüe.
- **LA COCINA EUROPEA DE LOS SIGLOS XVII Y XVIII - Article de Mª Isabel Yagüe.
- **LA COCINA PERSA Y ÁRABE CLÁSICA - Article de Mª Isabel Yagüe.
- **LA COCINA SEFARDÍ (judeo-española) - Article de Pepe Iglesias sobre la cuina sefardita d'abans del descobriment del continent americà
- **REVISTA DE FOLKLORE – Un recull dels millors refranys de la gastronomia espanyola.
- **TAPAS, SPANISH FAST-FOOD - Una reflexió encertada de Pepe Iglesias sobre el menjar ràpid al nostre país.
- **ZAPARDIEL: REVISTA DE CULTURA Y GASTRONOMIA – Un bon article sobre Antonin Carême, cuiner de reis i rei de cuiners.
- **¿QUIÉN MATÓ A LOS GRANDES CHEFS? - Un article molt salat de Pepe Iglesias sobre els creadors de la cuina moderna i el perquè aquests no han de tenir panxa.
- ALIMENTACIÓN, DESNUTRICIÓN Y CRECIMIENTO ECONÓMICO - Article de Vicente Pérez Moreda sobre l’obra col•lectiva de R. Rotherg y T. Rabb titulada “El hambre en la Historia”, un treball que reuneix textos que, originàriament, es van publicar el 1983 al diari “Journal of Interdisciplinary History”.
- GASTRONOMÍA Y COCINA DE ÁFRICA SUBSAHARIANA - Breu article de Gustavo Jiménez sobre els aliments i els rituals que segueixen encara algunes tribus africanes.
Aliments, alimentació i salut a Internet
- **ALIMENTACIÓN Y NUTRICIÓN - Grup de coneixedors de l’alimentació, dietistes, personal clínic i sociòlegs, interessats en difondre els seus coneixements sobre alimentació i nutrició.
- **ARTE Y CIENCIA DEL BUEN COMER - Tot una enciclopèdia sobre els aliments considerats de gourmet: caviar, fua gras, bolets, formatges, begudes, mariscs, etc. Diccionari general gastronòmic.
- **BOLETS I BOLETAIRES DE CATALUNYA - Després de llegir tot el que saben no et quedarà cap dubte sobre cap espècie. Interessants enllaços.
- **COCINA Y HOGAR - Receptes, menús, dietes per a vegetarians, celíacs i diabètics, i molta més informació.
- **El GRAN LIBRO de las FONDUES - Hi trobareu molta informació sobre les fondues: classes, preparació, ingredients i solucions de problemes que poden aparèixer la primera vegada que la prepareu.
- **EL MAESTRO PESCADOR - Biologia marina, pesca, catàleg fotogràfic de peixos, receptes, etc.
- **HISTORIA DE LA COCINA – Una associació constituïda com a ONG, presenta la història de diverses gastronomies, amb monogràfics i articles interessants.
- **IL PESCE DEL MEDITERRANEO - Informació sobre el peix de la Mediterrània molt interessant, amb receptes i una historia personal amb fotos (en italià).
- **MENJA SA - Millorar la qualitat de vida i gaudir d'allò que es menja és la doble missió d'aquest blog.
- **NUTRICIONLANDIA - Història, producció, tipus, propietats i receptes d'aquest minúscul i alimentós gra anomenat arròs.
- **PESCA MARINA - Absolutament tot sobre l’art de la pesca.
- **PESCADERÍAS CORUÑESAS – Curiositats sobre peixos i mariscs que segurament no trobarem en altres web.
- **ÀREA MARÍTIMA PROTEGIDA DEL GARRAF - Una guia per a les bones pràctiques de pesca.
.jpg)







0 comentarios:
Publica un comentari